Què uneix Gaudí, els ciutadans cubans i els programadors de Linux?
Doncs el que se’n diu reinventar, reutilitzar, bricolage, rehabitar 1, Jugaad 2, reaprofitar, ….o tunning. Diferents maneres d’anomenar coses semblants.
Ens referim a l’habilitat d’intervenir sobre elements preexistents (siguin edificis, màquines, software, etc.), de modificar-los i/o d’afegir-hi nous ingredients, per tal d’obtenir noves prestacions i propietats que s’adaptin a nous requeriments i necessitats. Es tracta d’una actitud operativa basada en una predisposició crítica que es manifesta a través del pensament paral·lel i que, a la vegada, s’oposa a l’acció rutinària i als models preconcebuts homogeneïtzadors.
El tunning en arquitectura no és res de nou, tot i que gairebé mai ha rebut aquest nom.A tall d’exemple, un magnífic cas centenari: La Casa Batlló d’Antoni Gaudí. La cèlebre obra de Gaudí és una “remunta” sobre la Casa Lluís Sala, construïda el 1875 per l’arquitecte Emili Sala Cortés, per al qual Gaudí va treballar ocasionalment com a delineant. La Lluís Sala era la típica edificació a l’Eixample de l’època, de murs de càrrega i amb composició de façana convencional.
El promotor Josep Batlló, inicialment demanà permís a l’Ajuntament per enderrocar-la, ja que la considerava massa vulgar i avorrida respecte de les cases veïnes3 . La que seria la seva residència havia de destacar i superar les cases de l’entorn. Finalment, presentà un projecte on es mantenia l’edifici. Batlló confià en Gaudí perquè sabia que, malgrat les restriccions que imposava mantenir l’edifici existent, sabria introduir millores i un nou caràcter a l’edifici. Després del pas de l’arquitecte i dels seus ajudants, l’edifici preexistent és gairebé irreconeixible! Gaudí va modificar-ne l’estructura, la volumetria, la façana, la distribució, els acabats, etc. Tan sols la posició ritmada i ordenada dels forats de façana de les plantes segona, tercera i quarta permeten identificar l’edificació de partida.
-
- Casa Batlló. Façana del projecte presentat a l’ajuntament.
-
- Façanes de la Casa Batlló i la Casa Ametller
Més enllà del resultat, és interessant comprovar la manera com treballa Gaudí: els plànols presentats a l’Ajuntament són extremadament senzills, sense gaire detall, i amb prou feines es mulla pel que fa a l’aspecte i el perfil de l’edifici. Gaudí treballa a l’obra, projecta i decideix in situ, gràcies al seu enginy i a la capacitat tècnica dels seus artesans. En aquest cas i en d’altres, com la Catedral de Mallorca, Gaudí opera en un territori obert, en què les restriccions eventuals fan i desfan el projecte. On si cau una taca de tinta al paper, aquesta no s’esborra i s’utilitza per donar lloc a un nou dibuix… o on d’un tros de llauna en pot sorgir una medusa!
Aquesta actitud envers el projecte, encara la podem trobar a dia d’avui, malgrat que la ingent normativa i burocràcia ofeguen l’ intel·lecte de qualsevol intent de respirar. Goso creure que Gaudí, Jujol, Rubió, etc. fruïen profundament mentre treballaven en aquelles condicions. Avui dia em costa d’imaginar el mateix amb els arquitectes tancats al despatx projectant un CEIP de GISA amb una mà al ratolí i l’altra al CTE.
A Cuba, a causa de les restriccions i l’escassetat de materials, el tunning (o inventos, com li diuen allà) és una necessitat imperiosa. Res no es llença i tot s’aprofita, suplint enginy per recursos per tal de satisfer les necessitats bàsiques. La part més insignificant de qualsevol andròmina és susceptible d’acoblar-se a qualsevol altre mecanisme per desenvolupar funcions inimaginables. Això ens ensenya que per fer un bon projecte, sovint no calen grans recursos tècnics ni materials.
D’altra banda, el tunning seria equiparable en informàtica al programari lliure de codi obert que caracteritza el sistema Linux. Aquest permet aprofitar el treball i l’experiència d’altres programadors per modificar-lo i desenvolupar noves aplicacions. El sistema permet que l’usuari en sigui partícip i deixa que la seva experiència prengui valor i que s’estableixi una relació satisfactòria i enriquidora. En canvi, en el cantó oposat, trobem el sistema dels aparells Apple (iPAD, iPOD,…). Aquests ens ofereixen productes molt llaminers, de disseny i de factura perfectes, de funcionament naïf (un sol botó i una rodeta!), però que, per implementar-hi qualsevol aplicació o millora, obliga a passar per un Store centralitzat. Tot això, sumat a la incapacitat de manipulació interna, ens converteix en clients analfabets, dependents i submisos de la Companyia.
I el mateix per a nosaltres. Mentre hi ha arquitectes que es dediquen a patentar arquitectura (sic), d’altres entenen la funció pública de l’ofici i segueixen la màxima d’utilitzar, aprendre, modificar i compartir. En aquesta època de penúries en què ens diuen que vivim ara4 és l’hora del tunning. És hora d’acceptar el que tenim, d’adaptar-nos-hi i, conjuntament, d’aplicar l’enginy i tancar la bitlletera, tant en el parc edificat com en la nostra professió.
1 web del projecte Rehabitar: http://rehabitar.blogspot.com/
2 Jugaad: (de l’hindi जुगाड़; en Punjabi (gharuka): Improvisació creativa amb recursos limitats.
3 Parallel thinking is a further development of the well known lateral thinking processes, focusing even more on explorations, looking for what can be rather than for what it is. Edward De Bono, Parallel thinking: from Socratic thinking to de Bono thinking, Viking 1994, page 36-38.
3 A l l’edifici del costat, també hi trobem un altre exemple d’arquitunning sobre un edifici existent: La Casa Amatller de Puig i Cadafalch.
4 Els que mai hem tingut res, ni tampoc despatx ni clients, no hem notat gaire la diferència.