Gestos

Caiem sovint en un entorn de gestos que no mirem. En una política d’efectivitat immediata que ens manté inconscients rere un garbuix de promeses saludables. En una gesticulació estrident que només escoltem de passada perquè ens ha deixat d’interessar mirar.

I sense mirar ens perdem passes interessades i corroïdes que acaben d’hipotecar el que ens envolta. L’alegria per salvar els conreus del delta del Llobregat a canvi d’acabar de destrossar la costa de Tarragona és el gest polític triomfador. Aquell que no mirem perquè el problema ja és lluny de la capital i perquè l’interès turístic a algunes terres i a alguns caps preval per sobre de qualsevol altre.

Aquells gestos silenciosos i oportunistes d’inversions milionàries dels buscadors de repúbliques bananeres. Gestos per acabar de potenciar un sistema econòmic, el turístic, que ens ha portat a la pròpia destrucció del territori i a penjar d’un fil per haver abandonat tot interès en una economia productiva.

Aquests, els gestos silenciosos que hem deixat de mirar perquè les ferides són massa grosses com per continuar parant atenció a allò que ja no fa soroll. Però no mirar no evita, òbviament, l’inevitable. I serà quan haguem cregut que hem pujat al Dragon Khan, que sí que veurem que de baixada arriba l’hòstia. I aquesta hòstia serà un d’aquells gestos que deixaran marca.

Salou, 1929. Josep Gaspar i Serra. © Institut Cartogràfic de Catalunya

Salou, 1929. Josep Gaspar i Serra. © Institut Cartogràfic de Catalunya

Leave a Reply

Your email address will not be published.