AL TANTO QUE VA DE CANTO! Variacions del xamfrà cerdà

Aprofitant la celebració dels 150 anys de l’aprovació del Plan de Reforma y Ensanche de Barcelona volem parlar sobre un dels elements més singulars d’aquest traçat: el xamfrà. Aquest escapçament del perímetre de mançana a 45º i de 20 metres de longitud és la clau i l’ADN de tota la trama.

El xamfrà ha estat i continua sent cabdal en les interpretacions que fan els arquitectes de l’eixample barceloní. L’arquitecte Xavier Monteys[1] en posava un exemple històric fa ben poc. Tant l’edifici del Seminari, darrera l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, com el Mercat de Sant Antoni són edificis en forma de creu. Ara bé, el primer orienta la creu cap al carrer, donant façana al carrer, i el segon ho fa cap a la cruïlla. L’arquitecte Rovira i Trias, autor del mercat i rival de Cerdà en l’adjudicació del Pla d’Eixample de la ciutat, és el que a l’hora de col·locar l’edifici interpreta millor el pojecte del seu competidor, que ubica les façanes a la cruïlla i entén que la clau del Pla estava en les interseccions.

En aquest reportatge, hem volgut posar la mirada i obrir una reflexió sobre la interpretació que darrerament s’ha fet del xamfrà i de la seva solució arquitectònica. Tot i que tampoc no és una novetat, aquests darrers anys s’han multiplicat els edificis que trenquen amb la cantonada canònica i adopten solucions heterogènies que alteren la configuració formal de partida.

A mode d’anàlisi comparatiu hem seleccionat 24 mançanes que hem fotografiat i dibuixat sistemàticament. Hem fet un esforç per mostrar la varietat formal que s’hi dóna escollint exemples de tota naturalesa: habitatges, mercats,  escoles, gratacels, hotels, benzineres, oficines, places de braus, etc. Us convidem a donar un cop d’ull a les següents pàgines on trobareu la presentació dels resultats.



Després del treball realitzat podem fer diverses consideracions.

En la celebració dels 150 anys de l’Eixample tothom ha elogiat el teixit ideat per Cerdà per ser una estructura dúctil, dinàmica, capaç de transformar-se en el temps i d’oferir una flexibilitat sense límits. Entenem que adoptar solucions distintes a la canònica enriqueixen l’experiència de l’Eixample. Però… que tot hi càpiga no vol dir que tot s’hi valgui!

Manuel de Solà-Morales[2] ens va fer notar fa uns anys que la unitat bàsica del Pla Cerdà no són les illes que el configuren, sinó les seves interseccions, caracteritzades per la seva forma. Avui, davant les noves arquitectures i ordenacions urbanes que estan apareixent i construint-se a l’Eixample ens sorgeix un dubte: quin és el tret més determinant  d’aquest element? És l’edificació? És l’alineació? És el buit que resulta de la repetició dels quatre xamfrans? Què és el que fa possible la riquesa d’aquest teixit mixt que tots coneixem?

Cada parcel·la en cantonada que es torna a construir en aquesta ciutat representa una oportunitat per al pensament arquitectònic. Cada decisió formal i la posició dels elements és determinant en la construcció de la ciutat: cada façana, cada aresta,cada entrada configuren la nostra experiència urbana. En alguns casos, l’Eixample ha tingut l’oportunitat d’experimentar transformacions de gran escala: la Vila Olímpica, les propostes que es van fer per perllongar fins al mar la Diagonal, el concurs de les cinc illes davant el front marítim o el 22@ han estat ocasions de repensar i fer noves interpretacions d’aquest teixit centenari. En totes elles respectar, o no, les alineacions i el xamfrà han estat la discussió central, fet que ens demostra que aquest és un debat obert. A dia d’avui comencem a veure els resultats d’alguns d’aquests projectes i per això és un bon moment per reflexionar. És encertat el resultat de la ciutat que estem projectant els últims anys?

Per acompanyar la discussió hem fet una mirada de la cruïlla des del buit i hem comparat el cas canònic amb l’evolució que està prenent en alguns indrets de la ciutat. En algunes cruïlles s’estan donant casos d’alteració dels quatre xamfrans i en d’altres, l’ordenació oberta, sense alineacions de referència, s’està imposant com al 22@. En els esquemes que acompanyen el text s’indiquen algunes especulacions del futur que això pot comportar. No sembla l’espai que en resulta, fruit del trencament de l’alineació, un paisatge incert i mancat d’interés?

La necessitat d’innovar de l’arquitectura contemporània és una febre que ha de baixar. Molts projectes han demostrat que ser moderno a l’Eixample no és sinònim de fer cas omís a l’alineació (xamfrans 1, 21 i 23). I és que per reconèixer el xamfrà no cal un volum construït! Ens ho demostren una benzinera (9), el porxo d’entrada d’una escola (14), un pla virtual de façana (19), o una tanca (20).

Que diferent és l’experiència urbana de dues tipologies equivalents, depenent de si s’ha considerat o no el xamfrà (casos 23 i 24). Ens sembla que el reconeixement i el respecte de la morfologia de la cantonada és determinant en aquest teixit, és el que valida i permet la seva versatilitat, és el que l’habilita com a estructura capaç.

Al 22@, l’Eixample ha estat marginat tractant-lo només com a vial (mançanes 1, 12 i 17) i en pro de la llibertat volumètrica s’ha desestimat la cantonada com a articuladora de l’espai urbà.

Hans Kollhoff va establir en el concurs per obrir la Diagonal al mar[3] una llei bàsica de creixement: edificar la totalitat del perímetre de la mançana i a certa alçada fer créixer volums de configuració lliure. Entenem que aquest tipus de proposta, sense sacrificar la llibertat tipològica i volumètrica, estableix una eficaç relació dels elements que conformen l’espai urbà.

La forma de la nostra ciutat és un dels capitals culturals més importants que tenim. Els que tingueu l’oportunitat de repensar un xamfrà aneu al tanto, que va de canto!


Itinerari de cantonades I al navegador del CCCB
Itinerari de cantonades II al navegador del CCCB


[1] Robert Venturi: Complexity and Contradiction in Architecture (1966). Més no és menys, conferència pronunciada al CCCB dins del cicle Construït amb paraules.

[2] Solà_Morales, M. “Querido Léon, ¿Por qué 22×22?” a Arquitecturas Bis, nº 20, Gener 1978, p. 7-12.

[3] Publicat a VVAA, Habitatge i ciutat: concurs internacional de projectes, Barcelona: COAC, 1990.

Altra bibliografia de referència:

Monteys, X., “La ciutat, la cantonada i la casa”, Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme nº 255, tardor 2007.

Solà-Morales, M., “Fabulas de la Mar Bella” a Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, nº 210, 1995. pp. 167-171

6 Comments

  1. Hola. Enhorabona per la web i la revista.
    El material gràfic d’aquest article és molt interessant! Felicitats
    Es poden descarregar els plànols d’algun lloc?
    Gràcies :)

  2. Bien, bien!
    Al Eixample se lo están cargando de a poquito…
    pero es que claro, el chaflán es un poco mierder a la hora de solucionarlo.
    Y como decís, eso no significa que haya que eliminarlo.
    Estarían bien unas distribuciones de edificios que respeten y mejoren la situación chamflanera…
    me refiero a un artículo quizás reivindicativo… no se. con edificios que respeten el galibo. o si no con otros mas altos como el de la torre de urquinaona o el vitalicio seguros de pº de gracia. o el hotel de lluria/gran vía, que tiene un patio abierto… Yo no se. Habrá algunos.
    Así, como dando ejemplo. Estaría bien.
    Mucho trabajo. jajaj

    bueno, un saludo
    a ver si promocionáis más.
    ¿por la web ganáis algo de pasta para subsistir?
    quisiera verla por todas partes!

  3. Carles Bárcena

    Hola Trol,
    Empezando por el final: no…no ganamos dinero con la web. Ya nos gustaría.
    Sobre tus observaciones. La verdad es que se hace difícil dar una receta para resolver el chaflán. Desde mi punto de vista, hay bastantes edificios donde ,a pesar de romper con la configuración canónica, el espacio urbano resultante no se resiente. En cambio, en muchos otros si. No creo que se trate de si de romper o no el chaflán, sinó saberlo hacer. En algunos casos, la transgresión aporta mucho. En otros, la solución propuesta parece que surga simplemente ode la pereza o la incapacidad para resolverlo. Y en eso estamos.
    Gracias por tu comentario. Un saludo.

  4. Es el que sempre penso quan veig un xamfrà esbiaixat (horrible…).

  5. I have noticed you don’t monetize your site, don’t waste your traffic, you can earn additional bucks every month because you’ve got high quality content.

    If you want to know how to make extra $$$, search for: Mrdalekjd methods for
    $$$

Leave a Reply to El Trol Cancel reply

Your email address will not be published.