Deixem que ens expliquin

Sempre necessiten explicacions, la gent gran, resava el Petit Príncep després de comprovar que era necessari deixar veure la silueta recognoscible de l’elefant dins la boa perquè la gent acceptés el seu dibuix.

Així doncs, els objectes comuns són recognoscibles també per la seva silueta, i el seu grau d’acceptació és proporcional a la semblança d’aquests amb el perfil estereotipat de la tipologia a la qual pertanyen.

Hi ha casos, com ara la pinça de gel d’André Ricard, en què el dissenyador decideix variar aquest perfil en pro de la funcionalitat del producte, provocant  que l’usuari, no acostumat a aquesta nova forma, no s’adoni de la millora introduïda fins a fer-ne ús.

És aquí on recau la importància de l’usuari en el procés de disseny: som els consumidors els que, col·lectivament, dissenyem l’imaginari objectual mitjançant la selecció dels productes que ens envolten.

Com tota tria, aquesta és de vegades injusta, i porta a la descatalogació productes que funcionen molt bé però que per una raó o una altra no han acabat de ser acceptats per la societat. És el cas de les tasses Prego, dissenyades per Pekka Toivanen.



La senzillesa i l’elegància finlandeses es fan paleses en aquest disseny, en què el gest principal no es troba en la tassa en si, sinó en el plat que l’acompanya. El fet que l’altura del plat sigui superior a l’habitual permet d’agafar el conjunt molt més còmodament, i la cavitat del plat allotja la tassa de tal manera que evita els trontolls d’aquesta sobre el plat, sobretot en espais de restauració.

Que és un gest lògic ho demostra el Got amb plat Trembleuse[1], que fa més de tres segles ja estudiava aquesta relació entre el contenidor i el plat.

Hem d’estar atents, doncs, a l’explicació que, mitjançant la seva forma i ús, ens donen els objectes abans de descartar-los del procés selectiu per formar part del paisatge domèstic.


[1] Col·lecció DHUB. Segona meitat del S. XVII-Primera meitat del S. XVIII. Venècia, Itàlia. MADB 5.066/5.064

Filed under Excessoris [sic.]

Guim Espelt Estopà és dissenyador industrial, amb estudis a l’Escola Elisava i la UPC. Ha col·laborat amb TACP Architects, Studio Suppanen, Apparatu o el Centre de Documentació del DHUB a més de realitzar varis projectes per compte propi. És també autor del blog "Told by Design" i vocal de la junta de l'ADI-FAD.

1 Comment

  1. Pingback: revista diagonal. | Guim Espelt i Estopà

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *