Ornament i neteja

Un dels elements diferencials entre objectes és la seva capacitat de sobreviure al pas del temps, un aspecte que es pot valorar essencialment en termes físics i formals. Tal com comentava Adolf Loos[1], “la forma d’un objecte ha de ser tolerable durant el temps que físicament duri aquest determinat objecte”.

Però la conservació física dels objectes deriva també de la seva forma. Els accessoris domèstics han de ser “simples i estar ben construïts. Sense motllures innecessàries ni decoracions que només fan que acumular pols i donar feina de més”[2].

Aquesta frase la diu Miss. Design, personatge del curt didàctic i de ficció Designing Women[3], en què una parella es disposa a moblar un pis nou amb els regals de bodes. Després de comprovar la poca eficàcia d’alguns dels regals i la pobra distribució en l’espai que n’havien fet ells mateixos, es pregunten què fer amb tot el que tenen entre les mans i desitgen saber què volen exactament.

És en aquest moment que apareixen Miss. Design i Miss. Arty. Aquesta última comença a fer propostes per decorar l’habitació i “encantar” així la parella. Miss. Design observa i espera que l’altra acabi la seva feina per, tot seguit, proposar una sèrie de canvis en l’elecció dels objectes i seva distribució. La parella, tot i estar encantada amb la primera proposta, es rendeix a l’evidència dels arguments de Miss. Design.


MacDougall, Roger. Designing women. UK, 1948. (Fotograma)


Respecte a la distribució, es basa en la lògica –no col·locar elements on puguis topar amb ells, i pensar en la convivència del dia a dia i no només en si visualment ens agrada– i pel que fa als objectes, enuncia que, per escollir-los, s’han de tenir en compte tres principis bàsics: que “compleixin la seva funció, estiguin ben dissenyats i utilitzin el material adequat”.

Si compleixen aquests tres punts, els objectes tenen força possibilitats de ser, durant molt de temps, útils per als seus usuaris i, conseqüentment, el seu estat de conservació serà millor que el d’un objecte mal dissenyat.

L’objecte, amb el seu disseny formal, ha de col·laborar també amb les tasques de conservació d’ell mateix. Ha de permetre un fàcil accés a totes les peces subjectes a un possible deteriorament per falta de neteja, proposar formes o angles que no permetin l’albergatge innecessari de pols, oferir un acabat superficial que ajudi a la neteja…

Ara bé, els estris de neteja juguen també un paper important, ja no solament en la neteja dels objectes sinó també en la dels espais.

Un dels dissenys espanyols més celebrats és la “fregona”[4], al mercat des de l’any 1956. Un avenç innegable és el fet d’evitar fregar el terra ajupit. Però el 2009, gràcies al redisseny del cubell que l’acompanya[5], ens vam adonar que havíem estat fregant els terres amb aigua bruta durant més de mig segle. La simple proposta de disposar de dos compartiments, un per l’aigua neta i l’altre per la bruta és un gest de disseny molt ben trobat que ens permet millorar l’acció per la qual ha estat pensat l’objecte, a més de repercutir positivament en el medi ambient.

Tal com Ecofrego ha dilapidat un problema de disseny que veníem arrossegant durant molts anys sense adonar-nos-en, hi ha molts altres objectes que segurament necessiten un redisseny, ben evident, però que encara no ha estat desenvolupat. Si la majoria d’estris de neteja tenen una vida curta és, entre d’altres coses, perquè potser no se’ls dóna el valor de disseny que els correspon, i se’ls destina un cicle de vida curt. Potser els manca algun dels principis que enunciava Miss. Design. Potser hauríem d’analitzar com aconseguir netejar els estris de neteja.



[1]“Ornament i delicte” (1908). “Ornament und verbrechen”, publicat el 1912 a la revista Des Sturm.

[2]Tornant a Loos: “L’ornament és força de treball malgastada, i conseqüentment salut malgastada. Així ha sigut sempre. Avui, a més a més, també significa material malgastat, i ambdues coses signifiquen capital malgastat”

[3] MacDougall, Roger (dir.). Designing women. UK, 1948. (23 min., b/n).

[4] Lavasuelos con escurridor de rodillos Doméstico, dissenyat per Manuel Jalón Corominas.

[5] Ecofrego, dissenyat per Josep Añols amb la col·laboració de Carlos Rivadulla.

Guim Espelt Estopà és dissenyador industrial, amb estudis a l’Escola Elisava i la UPC. Ha col·laborat amb TACP Architects, Studio Suppanen, Apparatu o el Centre de Documentació del DHUB a més de realitzar varis projectes per compte propi. És també autor del blog "Told by Design" i vocal de la junta de l'ADI-FAD.

7 Comments

  1. Well…
    me da a mí que no se friega mucho en la redacción de la revista…
    ese diseño no sirve. la fregona ha de “lavarse” después de cada pasada, para que se desprendan las partículas, polvo, etc. no basta con escurrir.
    jajaj, a fregar! entonces podréis comprender!

    Un saludo y enhorabuena y gracias por la revista!

    El Trol

    • Apreciado lector,

      Agradezco los comentarios, aunque no la forma. Le animo a reflexionar (y debatir, en este caso) antes de sacar conclusiones precipitadas de gente que no conoce.
      No se si ha llegado a entender el diseño que en el artículo se comenta. Entiendo yo en su comentario que con “cada pasada” se refiere a cada vez que llena el cubo. En este caso, completamente de acuerdo. (de ahí tambien la última frase del artículo… ¿con qué lava usted la fregona?).
      En caso contrario debo preguntar: ¿se pone usted a lavar la fregona cada 2 metros de suelo fregados en lugar de escurrirla?
      Si no lo hace, el agua que escurre en el cubo está sucia, y por lo tanto, cuando vuelve a mojar la fregona, pasa a limpiar el suelo con agua sucia.
      El diseño que comentamos evita eso, según entiendo yo.

      Muchas gracias por los comentarios finales.
      Un saludo.

  2. Qué divertido! Reflexionar!
    Dale ese cubo a un/a encargado de limpieza y verás cómo “se lo olvida” al segundo día.
    Como te digo antes, si le das unas cuantas pasadas al suelo de la redacción y veras que necesitas un compartimento más para tu admirado cubo.
    Toma, te doy el trabajo hecho. Parezco accionista de fregonas.
    el pequeño
    http://www.youtube.com/watch?v=4WRfV4WZiys
    y el grandecito
    http://www.youtube.com/watch?v=-WgHJSGKJIE

    Muy complicados, verdad?

    Siento que te moleste el tono, es que soy un poco trol, aunque me lo estoy haciendo mirar.
    No suelo comentar, pero esto era flagrante.

    Saludos y ánimo.

    Y de nuevo gracias por la revista! De verdad.

    El Trol

  3. Me gusta el simplificar de Murani:

    “Simplificar hace referencia al intento de resolver el problema eliminando todo lo que no sirve para la realización de las funciones. Simplificar también se refiere a reducir los costes, reducir el tiempo de trabajo, del montaje, del acabado…. Explica que hay que resolver dos problemas a la vez en una única solución. Simplificar es un trabajo difícil y exige mucha creatividad. Complicar es mucho más fácil, basta añadir todo lo que se nos ocurra sin preocuparnos de si los costes van a superar los límites de venta, de si se emplea más tiempo en realizar el objeto, y cosas por el estilo. Sin embargo, hay que decir que el público, en general, es más propenso a valorar el “mucho trabajo” manual que requiere realizar una cosa complicada, que a reconocer el “mucho trabajo” mental que requiere la simplificación, ya que además no se ve. De hecho, la gente, frente a soluciones enormemente sencillas, que a lo mejor son el resultado de muchas horas de investigaciones y de pruebas, dice: ¿y qué, eso es todo? ¡pero eso también lo sé hacer yo!”

    Toma, te regalo el libro.
    http://cyad.xoc.uam.mx/td/Lecturas/Objetos2.pdf

  4. Y como veo que no ha salido mi comentario respuesta lo reescribo rápido.
    Decía que ya te vale, que si pruebas a fregar un rato no te pondrías tan en evidencia.
    Y que para “acabar” tu cubo le faltaría un depósito.
    y que en 0, segundos lo encuentras ya hecho
    http://www.youtube.com/watch?v=4WRfV4WZiys
    http://www.youtube.com/watch?v=-WgHJSGKJIE
    Y que me parecían muy comlicados (de ahí el texto de Munari – que no Murani)

    Claro, así suena aún más agresivo, pero es que el tema es flagrante.
    Ya me he excedido con todo esto, lo siento.

    De nuevo aprovecho para agradeceros la revista. De verdad.

    El Trol

  5. Y como veo que no ha salido mi comentario respuesta lo reescribo rápido.
    Decía que ya te vale, que si pruebas a fregar un rato no te pondrías tan en evidencia.
    Y que para “acabar” tu cubo le faltaría un depósito.
    y que en 0, segundos lo encuentras ya hecho
    http://www.youtube.com/watch?v=-WgHJSGKJIE
    (también está en tamaño doméstico, claro)
    Y que me parecían muy comlicados (de ahí el texto de Munari – que no Murani)

    Claro, así suena aún más agresivo, pero es que el tema es flagrante.
    Ya me he excedido con todo esto, lo siento.

    De nuevo aprovecho para agradeceros la revista. De verdad.

    El Trol

  6. Pingback: revista diagonal. | Guim Espelt i Estopà

Leave a Reply to El Trol Cancel reply

Your email address will not be published.