setembre
Si fóssim un tràiler de cine, d’aquells que comencen suaument, explicant mínimament l’argument, i que de cop i volta apugen la música i apareixen constantment tot de flaixos visuals d’escenes importants de la pel·lícula i que quan has cregut enganxar-t’hi, es calma, i, sobre fons negre, apareix el títol de la pel·lícula, en quasi silenci; si fóssim un tràiler com aquest, dels de sempre, dels que es fabriquen com a xurros, setembre seria la calma final. Sí, quan et quedes amb cara de tonto i no saps gaire bé si enviar-los a tots a pastar fang o si val la pena pagar per veure una altra vegada la mateixa història.
discotequero
estem envoltats i regits per tot de coses que algú un bon dia va decidir, i que nosaltres acceptem de manera més o menys poc entusiasta. això no és cap novetat, com tampoc ho és que de totes les normatives feixugues però mitjanament necessàries que envolten tot allò que fem i construïm, jo vaig i em pregunto si un caixer automàtic necessita algun tipus d’aïllament sonor,
per tal de protegir la senyora (que fa mitja a l’entresòl primera) de tots aquells pips a volum discotequero que sovint emeten aquestes màquines
diabòliques quan polsem els botons.