Gomets

xlvii

i corro entre la gent fent un punxament tangencial a la seva òrbita, adonant-me’n de l’extrem ridícul que hem fet convertint la costa en un seguit de circuits tancats per on caminar i dir-li’n passejar.



iil

de les pel·lícules se n’aprenen moltes coses. no parlo de l’amor, de l’honor, de la busca del propi destí, d’una història tràgica o de qualsevol alta xorrada d’aquest nivell que serveix per fer tantes i tantes bones pel•lícules.

parlo dels petits detalls. de totes aquelles coses importants que configuren el dia a dia i condicionen tota una història personal.

parlo, precisament, d’aquella gota al terra que em fa mirar amunt amb por de trobar-hi un cadàver, un ninja al que li ha catgut una gota de suor per estar-se aguantant al sostre, o un tiranosaure bavejant.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>