Lisboa

La llum a Lisboa
és un bany de sabó blanc.
Olora i clareja.

Blau clar el cel es fa gran,
lluminós i net,
deixa rastres tàctils
a ratjoles i petits llambordins
de l’existència d’un Sol oceànic.

El vent a Lisboa ve de molt enfora,
així hem vengut tu i jo,
com personatges novel·lescos
a cercar malenconia dolça.

Els carrers que empedrats van
sinuegen per la memòria,
tinc l’estranya sensació
d’haver estat aquí en nits i dies oblidats
i d’encara romandre a estones.

Caminem espurnejats de malenconia
i m’abraço a tu i tot volta
a la velocitat d’una besada,
sota uns arcs d’una ciutat
que arrasada pels temps viu i enyora.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>