Ritme

Cada marge i moviment té una melodia que l’acompanya, una cançó i un ritme visual que embadaleix
fins al punt de fer-nos perdre en les siluetes que s’immaterialitzen amb la velocitat. Moure’ns i mirar
per la finestra té un estret lligam amb tot un seguit de músiques que ens acompanyen igual que ens
acompanya el paisatge quan anem avançant.
Les alzines sureres marquen els Mi Bemolls i cada pal de catenària és un cop sec de tambor. Cep rere
cep es mou dolçament la melodia i a cada edifici puja o baixa el volum. Els semàfors provoquen bruscos
canvis de ritme i les estacions són eufòria i aplaudiments. Aquell Re l’ha marcat la muntanya llunyana i
el Si el provoca cada forat del túnel que deixa passar la llum del Sol.
Recolzant el cap sobre el vidre imaginem les notes que calen per posar la banda sonora al viatge, i poc a
poc, casa rere casa, matoll rere matoll i arbre rere nau industrial composem una simfonia clàssica, pop,
electrònica i rock que abasta tots els instruments possibles.
I sobrepassem vinyes, i muntanyes, i sonen trompetes mentre ens movem per l’eixample, sentim
xilòfons al travessar rius, silencis dolços al mirar el cel, i gaudim de solos de bateria cada vegada que
travessem encreuaments de carreteres. I és llavors, just després d’haver-ho sentit i gaudit tot, que la
travessia ens juga una mala passada i apareix un silenci tens després del qual no torna a aparèixer
música. Que el monstre d’urbanització que travessem és de segona residència. I no hi ha ningú.


RITME

Leave a Reply

Your email address will not be published.