Ajuntar-se un mexicà, un xilè, un americà, un xinès, un holandès i un espanyol pot semblar, d’entrada, el començament d’un d’aquells acudits basats en el tòpic. En realitat, en aquestes ratlles explicarem ben bé el contrari, com d’una d’aquestes trobades babèliques, en pot sorgir una discussió complexa, amb matisos, allunyada del tòpic… Una mirada calidoscòpica.
El Carmel, Barcelona.
I és que, a través de l’experiència del taller sobre el Carmel i el parc dels Tres Turons que va tenir lloc aquest juliol passat a l’ETSAB, es van fer paleses les dificultats que suposa el fet de treballar en equips internacionals en un projecte complex durant un temps molt limitat, a més dels valors afegits que suposa la multiplicitat de visions sobre la mateixa problemàtica.
Així, la metodologia es va mostrar com a un aprenentatge més valuós que la proposta en sí.
Es va aprofitar intensament la capacitat per remoure una gran quantitat de valors destacables del lloc i de paràmetres a implementar en el projecte.
La qüestió plantejada fou la de pensar estratègies d’intervenció en el parc dels Tres Turons i la urbanitat pròxima. Aquest entorn de topografia accidentada format pel turó de la Rovira, el del Carmel i de la Creueta del Coll, que antany havia estat una “muntanya pelada” de vegetació i un territori en blanc a la ciutat planejada, va ser lloc d’assentament de creixements marginals i d’autoconstrucció.
La vigència de la qüestió és absoluta. Les administracions estan avui en processos de revisió del planejament d’aquests entorns, tant dels que queden com a parc com dels territoris construïts a força de densificar les estructures marginals prèvies. Tanmateix, a l’Escola es treballa sobre aquest territori des de diversos cursos i tallers.
L’estratègia per abordar la discussió va ser repartir les 40 mirades en 5 grups per assajar sobre 5 àmbits escollits, quatre dels quals eren en territoris de fricció del zoning i un cinquè encarregat de donar l’estructura general al parc.
Tot i que els treballs es concretessin en 5 propostes, van sorgir una sèrie de discussions transversals que pertanyen a una reflexió més general de tot l’àmbit: la relació entre la natura i l’artifici; els usos compatibles amb un nou parc metropolità; l’autoconstrucció i l’apropiació; i la fina ratlla entre allò legal i allò il·legal.
La intervenció, situada entorn al parc de la Creueta del Coll (fig. b), va tenir com a fil conductor la qüestió de per a qui servia el parc, i va posar de manifest, d’una banda, la necessitat de donar resposta al binomi d’apropar i de descobrir el territori a la ciutat. I de l’altra, la garantia que el mateix barri del Carmel en gaudeixi. Els temes de discussió principals van ser la intervenció paisatgística i l’aprofitament de la visió privilegiada de l’àmbit sobre la ciutat.
Una altra proposta (fig. c), enfrontada a un teixit urbà densificat, va apostar per la recerca d’un espai públic propi mitjançant l’esventrament d’intervies del qual en resultés una nova connectivitat per a vianants. Alhora, es plantejava una actuació en un punt crític que permetés aconseguir dues continuïtats superposades; una d’urbana i una altra de paisatgística.
Davant un entorn caracteritzat pel xoc entre naturalesa i urbanitat, una altra actitud adoptada va ser proposar un paisatge construït que aprofités l’oportunitat d’intervenir sobre el parc, per tal de resoldre les mancances cíviques del barri del Carmel, tot posant sobre la taula l’assumpció de l’artificialitat lligada a qualsevol intervenció plantejada en circumstàncies topogràfiques similars (fig. d).
D’una manera semblant, es va afrontar la discussió sobre com intervenir a l’entorn de les pedreres (fig. e), amb l’afegit de tractar-se d’una natura prèviament manipulada, davant la qual es va optar pel seu reciclatge i recuperació, amb voluntat de destacar la particularitat pròpia del lloc.
A l’hora d’abordar el requeriment d’establir una estratègia general sobre el parc, es va optar per proposar el traçat de camins alternatius sobre el parc existent, i per donar lloc a noves maneres de descobrir-lo a través de happenings o d’instal·lacions més o menys temporals, amb l’objectiu de ressaltar el caràcter improvisat de l’entorn construït i d’afavorir la seva apropiació per part dels ciutadans (fig. a).
Un cop presentades les propostes i acabat el taller, en mirar enrere, de l’experiència s’extreu que a força de sobrevolar amb un calidoscopi l’entorn dels Tres Turons, es van remoure multitud de qüestions que des d’una visió més acadèmica o professional haurien quedat, probablement, sense descobrir.