Des de l’aparició dels moviments reformadors del segle XVIII a Anglaterra i França, la presó s’ha presentat com un espai reformador en contraposició a un espai punitiu: l’Estat no castiga, instrueix. I ho fa a través d’una institució que s’organitza al voltant de la idea de disciplina com a estructuradora de la moral; una disciplina que opera, en realitat, com una forma de poder, com una tecnologia.[1] S’entén que la moralitat i els codis socials modelen el ciutadà a través d’una sèrie d’institucions que eduquen, formen i corregeixen. El canvi de conducta en el pres, doncs, és un canvi forçat, codificat per allò que l’autoritat considera positiu, adequat, correcte. Read More