Articles de Carles Pastor Foz

La ‘Catalan Vault’

L’evolució dels sistemes constructius al llarg de la història no ha implicat sempre l’eliminació dels sistemes existents fins al moment, a diferència d’allò que sí s’està produint en altres àmbits tecnològics. En la història recent, trobaríem un cas en el que sí que això succeí: la introducció de l’acer durant la Revolució Industrial, com un punt i a part en la cronologia dels fets. En el panorama actual, la globalització potencia el coneixement de les diferents formes de construir d’arreu, cosa que ens permet de corroborar la coexistència d’un ventall molt ampli de tècniques i sistemes que depenen més de variables econòmiques, socioculturals o geogràfiques que estrictament tecnològiques. Read More

Buscant la forma a través del comportament

L’arquitectura ha buscat clàssicament, de forma més o menys afortunada, la trajectòria natural de les càrregues per definir així els seus dissenys. Els arquitectes no han deixat d’optimitzar les formes al llarg de la història per tal d’arribar a una màxima funcionalitat estructural; en l’antiguitat, el camí d’optimització geomètrica era l’únic que es podia recórrer, ja que els materials disponibles van ser durant molts segles els mateixos. Read More

Brasil, paradigma del formigó

Aprofitant que en termes de desenvolupament econòmic i social, els ulls del món s’han col·locat directament sobre el grup de països coneguts com BRIC, no volíem perdre l’oportunitat per entendre millor les raons que han dut el Brasil a ser un dels països amb la cultura arquitectònica més íntimament lligada a l’ús del formigó (armat) en moltes de les seves formes d’aplicació. Read More

Cota 823.00

El repte de construir edificis cada cop més alts s’ha convertit ja en una obsessió inherent a la nostra espècie: el delit de poder aproximar-se al cel, però també de desafiar constantment el sentit comú i les lleis més elementals de la gravetat, converteixen els edificis més alts en objectes de culte moderns que, ja de per si, desprenen un atractiu innegable. Desprendre’s del sòl, sigui en avió o sigui pujant en ascensor a la planta vuitanta de l’Empire State Building, ha estat i serà sempre un fet amb cert regust màgic. Read More

Mur de càrrega: en perill d’extinció?

Qualsevol avenç tecnològic, en qualsevol moment de la història, ha significat una profunda revisió i reformulació dels sistemes coneguts i ha comportat unes noves necessitats. En la construcció, aquest procés és recurrent i s’anticipa a d’altres disciplines, des del punt de vista que és un procés que va començar fa milers d’anys i les solucions d’avui dia són hereves de les anteriors. Read More

En tensió: Keneth Snelson

Molt més que escultura, les obres d’art de Keneth Snelson són ja possibles referents per a les estructures arquitectòniques del nostre futur més immediat. Seguint els passos de Buckminster Fuller i les idees del mestre Frei Otto, Snelson ha iniciat una nova disciplina escultòrica basada en la bellesa pròpia d’aquells comportaments estructurals més elementals. Read More

Combatre el sisme: una realitat

El món sencer ha quedat horroritzat per les devastadores imatges de l’aeroport de Sendai que, com molts altres indrets del Japó, ha quedat inundat en pocs minuts per una poderosa marea inesgotable de runes i de fang. L’impacte d’aquest fenomen ha estat tan gran que, setmanes després, tothom es qüestiona encara com pot ser que un país tecnològicament tan avançat com el Japó no pogués superar un tsunami d’aquestes dimensions, sobretot quan se sap des d’un inici quin és el risc al qual està permanentment sotmès. Read More

El voladís: un recurs o una obsessió?

Després d’haver parlat en el darrer número d’aquesta secció sobre l’eficiència estructural en els dissenys aeronàutics, és prou interessant parar-nos ara a reflexionar sobre quin és i ha estat en aquests darrers anys el paper, en l’arquitectura, del recurs estructural més recorrent en l’aeronàutica: el voladís. A grans trets, i per sorpresa de molts, un avió no és res més que un enorme voladís sostingut per les seves ales, que es converteix en punt de suport gràcies a la pressió vertical de l’aire que li confereix la geometria i la velocitat de l’aparell; és a dir, els dos extrems queden sostinguts a molts metres del seu suport i, per això, és en aquestes zones on es perceben més els seus moviments. Read More