Articles de Jordi Torà

Condensadors de flux

Immersos en una espiral autodestructiva de draps bruts, perspectives incertes i sobres enigmàtics amb premis generosos, ens veiem abocats a buscar fugides físiques i mentals que sobrepassen de llarg tot allò que en algun moment vam planejar. Read More

Gestos

Caiem sovint en un entorn de gestos que no mirem. En una política d’efectivitat immediata que ens manté inconscients rere un garbuix de promeses saludables. En una gesticulació estrident que només escoltem de passada perquè ens ha deixat d’interessar mirar. Read More

Costa

Orgue marí al nou passeig marítim de la península de Zadar, Croàcia. Projecte de Nikola Bašić. Obra guanyadora del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2006. Fotògraf: Stipe Surac


Costa

Evolucionem. Ens omplim la boca de parlar sobre nosaltres. Sobre tot el que hem aconseguit, sobre tot el que hem inventat i utilitzat. Sobre com hem pogut arribar fins aquí com a poble, com a civilització conseqüent amb els nostres principis, les nostres cultures, les nostres religions. Evolucionem i ens veiem tan, tan amunt que les nostres victòries ens enlluernen. Read More

Himmel

Der himmel über Berlin, Wim Wenders, 1987 / Staatsbibliothek zu Berlin, Hans Scharoun, 1978


Hi ha buits coberts que són ben plens. Tan, tan plens, que no es poden copsar amb una sola mirada. Ni en un sol instant. Buits ben plens que necessiten d’una mirada complexa i mesurada en el temps. Plens que viuen de l’autoreferència per ser mesurats, de pedestals per ser observats.

On cal distanciar-se per autoreferenciar-se. Plens als que els hi neixen i creixen balcons, miradors que no tenen consciència de ser-ho, però buits molt plens que saben de la necessitat de ser vistos.

Un cel tapat que s’envolta i es trepitja, que es mira i es contrau, vergonyós. Que no es caça i se sap viu. Se sap.

Balcons que miren i es miren sense egocentrisme. Opcions de veure i seguir. De pujar més amunt i utilitzar. De ser-hi i mirar.

Inicis

Ens donem cops de cap contra parets blanques, impol·lutes i de decidits i perfectes angles rectes. Perquè no es veuen, perquè ens enganyen i quan ens hi apropem les passes que fem per arribar-hi són menys de les que pensàvem que havíem de fer.

Read More

Ritme

Cada marge i moviment té una melodia que l’acompanya, una cançó i un ritme visual que embadaleix
fins al punt de fer-nos perdre en les siluetes que s’immaterialitzen amb la velocitat. Moure’ns i mirar
per la finestra té un estret lligam amb tot un seguit de músiques que ens acompanyen igual que ens
acompanya el paisatge quan anem avançant. Read More

Gomets

setembre

Si fóssim un tràiler de cine, d’aquells que comencen suaument, explicant mínimament l’argument, i que de cop i volta apugen la música i apareixen constantment tot de flaixos visuals d’escenes importants de la pel·lícula i que quan has cregut enganxar-t’hi, es calma, i, sobre fons negre, apareix el títol de la pel·lícula, en quasi silenci; Read More