Heus ací una crònica des de… anava a dir Europa, però estic a Anglaterra i ja no sé què pensar. Ahir vaig agafar l’Eurostar per passar del continent a l’illa. Haig de dir que el que menys/més em va agradar va ser la tapisseria, un envellutat molt dels noranta i ja una mica desgastat que em va fer pensar en el tractat de Maastricht. Venia de Brussel·les, on la nit anterior havia sopat en un pis cèntric i encantador de 120 m² per 600 euros/mes. Durant el sopar va sortir a la conversa l’exposició d’OMA al Barbican de Londres. A tothom li havia agradat tant, i coincidien a reconèixer el mèrit dels seus conciutadans Rotor com a comissaris. Deien: “Han tret el material de l’oficina i l’han exposat en cru, bravo!”. Segueix llegint →

En el text que llegireu a continuació, em proposo parlar de formalisme, és a dir, trepitjar sobre terreny pantanós. Quan vaig rebre la proposta d’escriure aquest text, vaig rastrejar, entre escrits i autors que m’interessen, raons que em servissin de plataforma per apropar-me a què pot ser el formalisme[1] en arquitectura en el present. Segueix llegint →