http://www.revistadiagonal.com

Articles de l'autor:


HEM DE PARLAR sobre participació ciutadana. JOAN SUBIRATS, MARC ANDREU i JON AGUIRRE

Triar una única persona per parlar sobre qüestions relacionades amb la participació de la ciutadania en la construcció de les ciutats ens era difícil. Per això, hem optat, en aquesta ocasió, per donar veu a tres personalitats relacionades amb la temàtica:per tal de conformar una visió des de diferents perspectives. Volem agrair a Joan Subirats, Marc Andreu i Jon Aguirre la col·laboració en aquesta entrevista polifònica. Segueix llegint

JOAN ROCA. Hem de parlar

Joan Roca i Albert és el director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) des de l’any 2007. De formació geògraf, el seu camp d’interès s’ha centrat en l’àmbit de la història urbana i les seves investigacions han girat entorn de la trajectòria social, cultural i urbanística de la metròpoli barcelonina.

L’entrevistem per tractar certes relacions existents entre les transformacions urbanístiques i l’impacte que la història i la lectura del passat té en la construcció de la ciutat. Ens trobem per parlar a la Casa Padellàs, que és una de les seus del MUHBA i que serveix d’espai per iniciar la conversa. La Casa Padellàs, palau d’estil gòtic que era originàriament al carrer dels Mercaders, va quedar afectada per la construcció de la Via Laietana i es va traslladar pedra a pedra fins a l’emplaçament actual, en una parcel·la en què es va enderrocar un edifici d’habitatges que no feia honor a la plaça del Rei. Segueix llegint

ENRIC BATLLE. Hem de parlar

Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte i paisatgista. És professor titular del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 2002 va obtenir el títol de doctor amb la seva tesi “El jardí de la metròpoli”, amb què va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Lluís Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d’Arquitectura. La tesi  ha estat publicada recentment per l’editorial Gustavo Gili i va rebre el Premi FAD de Teoria i Crítica d’Arquitectura 2012. Des de l’any 1981 comparteix oficina amb Joan Roig. Ens trobem al seu despatx per parlar sobre l’espai obert a la metròpoli contemporània. A la versió digital de la revista podreu trobar una versió més extensa de l’entrevista, en què parlem sobre la seva visió de l’especialització de l’arquitecte i sobre l’ensenyament del paisatge i l’urbanisme.

Segueix llegint

CARLOTA SUBIRÓS. Ho va deixar

Carlota Subirós Bosch (Barcelona, 1974) és una de les directores escèniques més importants del teatre català actual. Va començar els estudis d’Arquitectura que va compaginar amb els de Direcció Escènica i Dramatúrgia (Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre, 1997). També és llicenciada en Filologia Italiana (UB, 2001).

Per Carlota Subirós, el teatre és una experiència viva que desapareix com la vida mateixa. El fet que s’hagi realitzat un espectacle en un altre indret fa dos, vint o cent anys, el converteix en una experiència que no hem viscut. Ens explica que en l’àmbit de la creació escènica es treballa amb un material tan volàtil, efímer i evanescent, que fa que no ens pugui ensenyar res del que ha fet: només vestigis, documents, petjades… Segueix llegint

JOSEP RAMONEDA. Hem de parlar

Josep Ramoneda és periodista, filòsof i escriptor. Ha dirigit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre els anys 1989 i 2011, institució de referència internacional des de la qual ha impulsat seminaris, debats, cursos i exposicions relacionats amb la cultura urbana, entesa en el sentit més ampli de l’expressió; i l’ha rescatada del monopoli de l’arquitectura i de l’urbanisme.

La seva visió critica es pot veure plasmada en els seus llibres i en les col·laboracions habituals als mitjans de comunicació.

Ens atén un matí al seu estudi per parlar sobre ciutats i espai públic. Segueix llegint

RAMON PRAT ho va deixar

En Ramon Prat (Barcelona, 1961) va estudiar Arquitectura, però es va acabar decantant pel món del disseny gràfic. Tot i així, sempre ha estat vinculat amb l’arquitectura. El seu treball com a dissenyador gràfic de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme (1989-1999), el comissariat del nou museu Disseny Hub Barcelona i sobretot la creació i direcció de l’editorial ACTAR, entre altres projectes, l’han portat a ser una figura rellevant en l’àmbit arquitectònic. El seu treball ha merescut diversos reconeixements com són sis premis LAUS, el Premi Nacional de Disseny de la Generalitat de Catalunya (2005) i el Premi Ciutat de Barcelona (2007). Segueix llegint

LLUÍS CLOTET. Hem de parlar

Actualment es troben mostres del treball de Lluís Clotet a col·leccions tan importants com, entre d’altres, la del MoMA de Nova York o la del Centre Pompidou de París. L’any 2010 rep el Premio Nacional de Arquitectura. Entre 2008 i 1984 treballa amb Ignacio Paricio. Col·labora en multitud de projectes amb Oscar Tusquets entre 1983 i 1964, any en què funden l’estudi PER, conjuntament amb Pep Bonet i Cristian Cirici. L’any 1965 obté el títol d’arquitecte a l’ETSAB. Viu la seva joventut i infantesa a Barcelona, entre el barri del Raval i l’Eixample, on s’amara dels llocs, de les persones i de les escenes quotidianes que, encara avui, són el seu referent per projectar. Segueix llegint

NORBERTO CHAVES lo dejó

Asesor y gestor de la comunicación corporativa, ensayista y docente, Norberto Chaves (Buenos Aires, 1942) es una figura constante en la teoría y crítica de la arquitectura y el diseño, desde un punto de vista social y cultural, con un tono pedagógico a la vez que punzantemente crítico. Segueix llegint

SALVADOR RUEDA. Hem de parlar

Salvador Rueda és biòleg, psicòleg i diplomat en Enginyeria energètica i Enginyeria ambiental. El seu interès pels temes urbans i arquitectònics s’inicia durant els anys setanta quan participa en l’equip d’una escola alternativa autogestionada i en accions lligades al barri del sud-oest del Besòs per tal d’aconseguir millores urbanístiques. Més endavant entra a dirigir l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament Sant Adrià del Besòs i, anys més tard, es converteix en director dels serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. En un moment determinat, va decidir deixar les tasques de direcció dels serveis de Medi Ambient a causa de la seva voluntat de no treballar en les disfuncions del sistema, sinó d’aconseguir que el sistema no generés disfuncions. Per fer-ho va fundar l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que li permet pensar la ciutat des d’uns altres criteris. Segueix llegint

CARLOS PAZOS ho va deixar

L’artista Carlos Pazos (Barcelona, 1949) va estudiar dos cursos d’arquitectura durant els anys setanta, al mateix temps que iniciava la seva activitat artística influenciat pel pop art i l’art povera. Tot i treballar en múltiples camps, en destaquen els collages d’objectes resignificats  plens d’ ironia  humor i poesia. Al 2004 la seva obra va ser reconeguda amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura. Ens trobem una tarda de juliol en una terrassa de l’Eixample per parlar de la seva obra i d’arquitectura. Segueix llegint

FREDERIC AMAT ho va deixar

Frederic Amat és un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment i un dels més difícils de classificar per la seva amplitud d’interessos i camps de  treball. Pintura, gravats, espais escènics, murals, pel·lícules i un llarg etcètera configuren el seu univers plàstic. Va estudiar Arquitectura dos anys durant els anys setanta a l’etsab. Ens trobem a la seva casa-estudi de Barcelona per parlar sobre la seva obra i el seu interés per l’arquitectura. Segueix llegint

Entrevista a MANUEL DELGADO

Manuel Delgado és professor d’Antropologia a la UB. Ha treballat especialment temes com la construcció d’identitats col·lectives i els tipus de relacions socials que es donen en els contextos públics. Ha publicat nombrosos assajos sobre temes urbans com Ciudad líquida, ciudad interruppida, El animal público o Sociedades movedizas. Ha estat comissari d’exposicions com La ciutat de la diferència. És director del grup d’investigació Etnografia d’espais públics de l’Institut Català d’Antropologia. Segueix llegint

ORIOL NEL·LO. Hem de parlar.

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i un dels referents al nostre país en matèria de planejament urbanístic, estratègic i territorial. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i professor i investigador a diverses universitats arreu del món. Ha escrit nombrosos articles i llibres centrats en l’organització territorial de Catalunya i les trans- formacions urbanes de Barcelona, entre els quals destaquem Ciutat de ciutats (Empúries 2001).

Actualment és Secretari per a la Planificació Territorial del Depar- tament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’entrevistem al seu despatx del Departament setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya per fer balanç de l’obra del Govern durant els últims set anys. Segueix llegint

MIGUEL MILÁ lo dejó

Miguel Milá empezó estudiando Arquitectura, pero cambió de escala para acabar convirtiéndose en uno de los diseñadores más importantes de nuestro país.

Tenemos el placer de encontrarnos con él en su estudio de la plaza Sant Jaume de Barcelona donde conversamos sobre diseño a la vez que repasamos su larga trayectoria. Segueix llegint

La naturalesa de l’espai no ocupat.

Forma, qualitats i potencial de l’espai lliure d’edificació en un sector de l’Àrea Metropolitana de Lisboa.

És habitual afrontar la investigació o l’anàlisi urbanística dels territoris urbans a través de la mirada cap a allò construït. La recerca de formes, repeticions, ritmes i, en definitiva, d’ordres, pautes o regles entre els materials urbans, és un mètode a bastament utilitzat per al desentrellat de la forma de realitats urbanes ben diverses. Segueix llegint

CABO SAN ROQUE ho van deixar

Ens trobem amb els CaboSanRoque al seu taller-estudi al Poble Sec, ple d’instruments impossibles penjats de la paret. La Laia (enginyera) i en Roger (arquitecte) ens reben i ens expliquen el seu recorregut i la seva manera de fer.

Amb el nom d’un vell transatlàntic, CaboSanRo­que neix l’any 2001 com a grup de música dedi­cat a l’experimentació més lúdica i evocadora, a partir d’instruments inventats que sorgeixen del reciclatge d’objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalextrics, grapa­dores o peces de mobiliari en desús.

El seu últim projecte és l’Orquestra Mecànica de la França Xica, feta amb peces recuperades d’una fàbrica de galetes desmantellada. S’ha de veure per creure-ho! Segueix llegint

CESC GELABERT ho va deixar

Continuem amb aquesta secció dedicada a persones que han estat relacionades amb el món de l’arquitectura sense dedicar-s’hi. Aquest cop, el dia de la insòlita nevada, amb la ciutat tenyida de blanc, tenim la sort de trobar-nos amb el coreògraf Cesc Gelabert que estudià arquitectura durant cinc anys als inicis dels anys setanta. Segueix llegint

JOSEP LLINÀS. Hem de parlar

En aquesta nova etapa de la revista Diagonal, entrevistem el que podríem anomenar l’Iniesta de l’arquitectura catalana: més aviat tímid, implicat profundament en la professió i que, sense fer soroll ni sortir gaire a la premsa, ha acabat adquirit el reconeixement generalitzat, gràcies al seu treball constant i a uns quants cops magistrals… Segueix llegint

AL TANTO QUE VA DE CANTO! Variacions del xamfrà cerdà

Aprofitant la celebració dels 150 anys de l’aprovació del Plan de Reforma y Ensanche de Barcelona volem parlar sobre un dels elements més singulars d’aquest traçat: el xamfrà. Aquest escapçament del perímetre de mançana a 45º i de 20 metres de longitud és la clau i l’ADN de tota la trama. Segueix llegint