Triar una única persona per parlar sobre qüestions relacionades amb la participació de la ciutadania en la construcció de les ciutats ens era difícil. Per això, hem optat, en aquesta ocasió, per donar veu a tres personalitats relacionades amb la temàtica:per tal de conformar una visió des de diferents perspectives. Volem agrair a Joan Subirats, Marc Andreu i Jon Aguirre la col·laboració en aquesta entrevista polifònica. Read More
Articles de Ricard Gratacòs
JOAN ROCA. Hem de parlar
Joan Roca i Albert és el director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) des de l’any 2007. De formació geògraf, el seu camp d’interès s’ha centrat en l’àmbit de la història urbana i les seves investigacions han girat entorn de la trajectòria social, cultural i urbanística de la metròpoli barcelonina.
L’entrevistem per tractar certes relacions existents entre les transformacions urbanístiques i l’impacte que la història i la lectura del passat té en la construcció de la ciutat. Ens trobem per parlar a la Casa Padellàs, que és una de les seus del MUHBA i que serveix d’espai per iniciar la conversa. La Casa Padellàs, palau d’estil gòtic que era originàriament al carrer dels Mercaders, va quedar afectada per la construcció de la Via Laietana i es va traslladar pedra a pedra fins a l’emplaçament actual, en una parcel·la en què es va enderrocar un edifici d’habitatges que no feia honor a la plaça del Rei. Read More
ENRIC BATLLE. Hem de parlar
Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte i paisatgista. És professor titular del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 2002 va obtenir el títol de doctor amb la seva tesi “El jardí de la metròpoli”, amb què va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Lluís Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d’Arquitectura. La tesi ha estat publicada recentment per l’editorial Gustavo Gili i va rebre el Premi FAD de Teoria i Crítica d’Arquitectura 2012. Des de l’any 1981 comparteix oficina amb Joan Roig. Ens trobem al seu despatx per parlar sobre l’espai obert a la metròpoli contemporània. A la versió digital de la revista podreu trobar una versió més extensa de l’entrevista, en què parlem sobre la seva visió de l’especialització de l’arquitecte i sobre l’ensenyament del paisatge i l’urbanisme.
CARLOTA SUBIRÓS. Ho va deixar
Carlota Subirós Bosch (Barcelona, 1974) és una de les directores escèniques més importants del teatre català actual. Va començar els estudis d’Arquitectura que va compaginar amb els de Direcció Escènica i Dramatúrgia (Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre, 1997). També és llicenciada en Filologia Italiana (UB, 2001).
Per Carlota Subirós, el teatre és una experiència viva que desapareix com la vida mateixa. El fet que s’hagi realitzat un espectacle en un altre indret fa dos, vint o cent anys, el converteix en una experiència que no hem viscut. Ens explica que en l’àmbit de la creació escènica es treballa amb un material tan volàtil, efímer i evanescent, que fa que no ens pugui ensenyar res del que ha fet: només vestigis, documents, petjades… Read More
JOSEP RAMONEDA. Hem de parlar
Josep Ramoneda és periodista, filòsof i escriptor. Ha dirigit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre els anys 1989 i 2011, institució de referència internacional des de la qual ha impulsat seminaris, debats, cursos i exposicions relacionats amb la cultura urbana, entesa en el sentit més ampli de l’expressió; i l’ha rescatada del monopoli de l’arquitectura i de l’urbanisme.
La seva visió critica es pot veure plasmada en els seus llibres i en les col·laboracions habituals als mitjans de comunicació.
Ens atén un matí al seu estudi per parlar sobre ciutats i espai públic. Read More
RAMON PRAT ho va deixar
LLUÍS CLOTET. Hem de parlar
NORBERTO CHAVES lo dejó
Asesor y gestor de la comunicación corporativa, ensayista y docente, Norberto Chaves (Buenos Aires, 1942) es una figura constante en la teoría y crítica de la arquitectura y el diseño, desde un punto de vista social y cultural, con un tono pedagógico a la vez que punzantemente crítico. Read More
SALVADOR RUEDA. Hem de parlar
Salvador Rueda és biòleg, psicòleg i diplomat en Enginyeria energètica i Enginyeria ambiental. El seu interès pels temes urbans i arquitectònics s’inicia durant els anys setanta quan participa en l’equip d’una escola alternativa autogestionada i en accions lligades al barri del sud-oest del Besòs per tal d’aconseguir millores urbanístiques. Més endavant entra a dirigir l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament Sant Adrià del Besòs i, anys més tard, es converteix en director dels serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. En un moment determinat, va decidir deixar les tasques de direcció dels serveis de Medi Ambient a causa de la seva voluntat de no treballar en les disfuncions del sistema, sinó d’aconseguir que el sistema no generés disfuncions. Per fer-ho va fundar l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que li permet pensar la ciutat des d’uns altres criteris. Read More
CARLOS PAZOS ho va deixar
L’artista Carlos Pazos (Barcelona, 1949) va estudiar dos cursos d’arquitectura durant els anys setanta, al mateix temps que iniciava la seva activitat artística influenciat pel pop art i l’art povera. Tot i treballar en múltiples camps, en destaquen els collages d’objectes resignificats plens d’ ironia humor i poesia. Al 2004 la seva obra va ser reconeguda amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura. Ens trobem una tarda de juliol en una terrassa de l’Eixample per parlar de la seva obra i d’arquitectura. Read More
FREDERIC AMAT ho va deixar
Frederic Amat és un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment i un dels més difícils de classificar per la seva amplitud d’interessos i camps de treball. Pintura, gravats, espais escènics, murals, pel·lícules i un llarg etcètera configuren el seu univers plàstic. Va estudiar Arquitectura dos anys durant els anys setanta a l’etsab. Ens trobem a la seva casa-estudi de Barcelona per parlar sobre la seva obra i el seu interés per l’arquitectura. Read More
Entrevista a MANUEL DELGADO
Manuel Delgado és professor d’Antropologia a la UB. Ha treballat especialment temes com la construcció d’identitats col·lectives i els tipus de relacions socials que es donen en els contextos públics. Ha publicat nombrosos assajos sobre temes urbans com Ciudad líquida, ciudad interruppida, El animal público o Sociedades movedizas. Ha estat comissari d’exposicions com La ciutat de la diferència. És director del grup d’investigació Etnografia d’espais públics de l’Institut Català d’Antropologia. Read More
ORIOL NEL·LO. Hem de parlar.
Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i un dels referents al nostre país en matèria de planejament urbanístic, estratègic i territorial. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i professor i investigador a diverses universitats arreu del món. Ha escrit nombrosos articles i llibres centrats en l’organització territorial de Catalunya i les trans- formacions urbanes de Barcelona, entre els quals destaquem Ciutat de ciutats (Empúries 2001).
Actualment és Secretari per a la Planificació Territorial del Depar- tament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’entrevistem al seu despatx del Departament setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya per fer balanç de l’obra del Govern durant els últims set anys. Read More
MIGUEL MILÁ lo dejó
Miguel Milá empezó estudiando Arquitectura, pero cambió de escala para acabar convirtiéndose en uno de los diseñadores más importantes de nuestro país.
Tenemos el placer de encontrarnos con él en su estudio de la plaza Sant Jaume de Barcelona donde conversamos sobre diseño a la vez que repasamos su larga trayectoria. Read More
La naturalesa de l’espai no ocupat.
Forma, qualitats i potencial de l’espai lliure d’edificació en un sector de l’Àrea Metropolitana de Lisboa.
És habitual afrontar la investigació o l’anàlisi urbanística dels territoris urbans a través de la mirada cap a allò construït. La recerca de formes, repeticions, ritmes i, en definitiva, d’ordres, pautes o regles entre els materials urbans, és un mètode a bastament utilitzat per al desentrellat de la forma de realitats urbanes ben diverses. Read More
CABO SAN ROQUE ho van deixar
Ens trobem amb els CaboSanRoque al seu taller-estudi al Poble Sec, ple d’instruments impossibles penjats de la paret. La Laia (enginyera) i en Roger (arquitecte) ens reben i ens expliquen el seu recorregut i la seva manera de fer.
Amb el nom d’un vell transatlàntic, CaboSanRoque neix l’any 2001 com a grup de música dedicat a l’experimentació més lúdica i evocadora, a partir d’instruments inventats que sorgeixen del reciclatge d’objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalextrics, grapadores o peces de mobiliari en desús.
El seu últim projecte és l’Orquestra Mecànica de la França Xica, feta amb peces recuperades d’una fàbrica de galetes desmantellada. S’ha de veure per creure-ho! Read More
CESC GELABERT ho va deixar
Continuem amb aquesta secció dedicada a persones que han estat relacionades amb el món de l’arquitectura sense dedicar-s’hi. Aquest cop, el dia de la insòlita nevada, amb la ciutat tenyida de blanc, tenim la sort de trobar-nos amb el coreògraf Cesc Gelabert que estudià arquitectura durant cinc anys als inicis dels anys setanta. Read More
JOSEP LLINÀS. Hem de parlar
En aquesta nova etapa de la revista Diagonal, entrevistem el que podríem anomenar l’Iniesta de l’arquitectura catalana: més aviat tímid, implicat profundament en la professió i que, sense fer soroll ni sortir gaire a la premsa, ha acabat adquirit el reconeixement generalitzat, gràcies al seu treball constant i a uns quants cops magistrals… Read More
AL TANTO QUE VA DE CANTO! Variacions del xamfrà cerdà
Aprofitant la celebració dels 150 anys de l’aprovació del Plan de Reforma y Ensanche de Barcelona volem parlar sobre un dels elements més singulars d’aquest traçat: el xamfrà. Aquest escapçament del perímetre de mançana a 45º i de 20 metres de longitud és la clau i l’ADN de tota la trama. Read More