Ciutats

Crimen y castigo. Averly, Chaves y la destrucción del patrimonio cultural

Dado que nada hay fuera del espacio y del tiempo, la manera de gestionar la memoria depositada en un lugar se convierte en una cuestión esencial para la comprensión (y autocomprensión) de las sociedades humanas. Por ello el del patrimonio no es un ámbito únicamente cultural, sino también social y político. En la teoría, la protección del legado histórico forma parte de las prácticas de lo que suelen considerarse pueblos “avanzados”, “desarrollados” o “civilizados”. La cuestión, en cambio, es muy diferente en la práctica. Read More

Cobrir la Ronda amb habitatge (sí, amb habitatge)

«¡Abajo las murallas!», clamava la Barcelona vuitcentista contra la infraestructura militar que l’estrangulava. Avui, la muralla que ofega la capital catalana és la Ronda. Ho fa, com a mínim, en tres sentits superposats. Part de l’asfixia és territorial. Els fossats, viaductes, rampes i nusos de la infraestructura viària trenen una atapeïda soga que impedeix a la ciutat abocar-se al Mediterrani, a Collserola, al Besòs o al Llobregat, quatre fronts naturals tan excepcionals com desaprofitats. També hi ha ofec econòmic. La Ronda es va endur la partida més gran de la factura olímpica i, com en tantes de les obres faraòniques erigides en aquest país sobreendeutat, la colossal despesa pública es va dedicar en exclusiva al vehicle privat. No al transport col·lectiu, aprofitant l’esforç d’expropiació i excavació per disposar d’un metro circumval·lar que ens hauria estalviat la quimera inacabable de la Línia 9. Tampoc a l’habitatge social, que hauria temperat els estralls de la bombolla immobiliària i l’emergència habitacular. Read More

Barcelona supermodel: arquitectura, ciudad y turismo

Ciudad y ciudadanos

A lo largo de estos últimos años se ha producido un cambio que hace época y, por primera vez en la historia humana, la mayoría de personas ya viven en entornos urbanos. La pregunta surge automáticamente: ¿esto quiere decir que también ha aumentado el número de ciudadanos? Una de las dificultades que encontramos a la hora de aproximarnos a posibles respuestas es que si el concepto de ciudad, a pesar de sus muchísimos matices tipológicos y geográficos, en su esencia de asentamiento estable se ha mantenido relativamente constante a lo largo del tiempo, no puede decirse lo mismo de la idea de ciudadano. En particular, a partir de mediados de los años noventa del siglo pasado, hay dos figuras que han dinamitado el concepto de ciudadanía tal y como se había sedimentado: el inmigrante y el turista. Read More

Discursos sobre el verd a la ciutat: una perspectiva històrica. Londres (1637-1811), Barcelona (1867-1929), Philadelphia (1835-1969)

Avui, qualsevol reflexió ben orientada sobre la construcció de la ciutat té en compte l’espai verd com a qualitat a considerar. Això que ara assumim amb tanta naturalitat no ha estat sempre així, sinó que ha anat arrelant a poc a poc en la cultura urbanística, a mesura que s’anaven definint les diferents facetes dels beneficis que avui associem a la presència del verd en el nostre hàbitat. Read More

Collserola i la metròpoli

L’any 1987 es va aprovar el Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo). Un dels 5 objectius d’aquest Pla era “formalitzar la ciutat metropolitana”. Aquest objectiu ja ens indicava quin paper havia de jugar el parc en la ciutat. Situem-nos, però, en l’època. La societat de 1987 era encara una societat analògica. No existien: Internet, l’ordinador portàtil, el telèfon mòbil, la nanotecnologia, els cotxes híbrids, la càmera digital, la fibra òptica, els GPS, els caixers automàtics, la bicicleta de muntanya (a Catalunya), l’agricultura biològica, la consciència del canvi climàtic, la fal·lera per l’esport i pel gaudi de la natura. Read More

Tokio y la memoria dinámica

Tokio es el caso paradigmático de un tipo de ciudad trepidante y desinhibida en la que la variedad, los contrastes y el movimiento no solo son exaltados sino que cohabitan de un modo paradójicamente armonioso, que, sin embargo, deja en mi recién llegado paladar europeo un extraño y, a la vez, sugerente regusto de orden en el desorden.

Esta primera impresión adquiere tonos de certeza cuando me informan, ante mi atónita mirada, de que no me han timado con el mapa sin nombres que acabo de comprar, pues en Tokio las calles no tienen nombre. Read More

LONDRES – PARÍS; VIENA – BERLÍN; CHICAGO – NUEVA YORK

En el conocido íncipit del fragmento Tiergarten de Walter Benjamin, que forma parte de la antología Berliner Kindheit um neunzehnhundert, leemos:

“No saber orientarse en una ciudad no significa mucho. Pero perderse en ella como en un bosque es algo que hay que aprender. Los nombres de las calles deben sonar al oído del vagabundo como el crujido de las ramas secas y las callejuelas del centro deben marcar sin incertidumbre, como un derrumbe en las montañas, las horas del día. Aprendí muy tarde este arte.”

El proyecto editorial, iniciado hace unos años, de un tríptico dedicado a las grandes capitales de finales del siglo XIX y comienzos del XX (A. Pizza. Londres – París. Barcelona: Edicions UPC, 1998, 2001; A. Pizza, M. Pla. Viena – Berlín, Barcelona: Edicions UPC,  2002; A. Pizza, M. Pla. Chicago – Nueva York, Madrid: Abada, 2012) podría muy bien llevar como exergo esta cita benjaminiana. Read More

Zones versus usos

La meva perruqueria habitual no és en una planta baixa d’un carrer transitat, sinó al sisè pis d’un bloc, concretament a l’habitatge particular d’una perruquera que talla els cabells a casa seva perquè s’ha separat, té la filla malalta i l’empresa on treballava no va voler arreglar-li els horaris, després de més de vint anys de fidelitat, per poder conciliar la seva vida professional amb la familiar. El resultat és que la perruquera ha equipat una de les habitacions del pis amb un mirall, una pica rentadora per a cabells i una màquina de fer permanents, i la clientela fidel hi va més que contenta perquè sap que el preu que paga per un tall de cabells va íntegrament destinat a la perruquera i a la seva ajudanta, sense intermediaris. L’inconvenient és que, com que el pis no estava pensat per tenir-hi una sala de perruqueria, per arribar-hi els clients han de passar inevitablement per la sala d’estar i senten un cert malestar per haver de vulnerar la intimitat de mare i filla, que sovint tenen joguines i roba estesa sobre el sofà. Read More

Hi ha parcs, i hi ha parcs centrals metropolitans

Avui, hi ha ciutats i hi ha grans ciutats. Les diferències entre les unes i les altres no són només quantitatives (de sòl ocupat, de població resident o de capital acumulat), sinó que trobem també una diferent caracterització d’algunes qualitats de la seva composició. Així, alguns valors, qualitats o utilitats urbanes només els ofereixen les grans metròpolis. Read More

Ángeles y demonios: dos formas de pensar Nueva York

El siglo XX fue testigo de muchas formas de ver y pensar la ciudad. En este sentido, el caso de Nueva York es paradigmático, porque nos permite leer la modernidad urbana como un ideal a alcanzar, construido, probado y con sus resultados, todos en un mismo escenario. Dos personajes son la cara de una misma moneda: Robert Moses y Jane Jacobs nos aportan dos formas de entender esa ciudad moderna y nos invitan a repensar su posición de ángeles o demonios dentro de Nueva York. Read More

Infraestructuras anacrónicas. De cicatriz a columna vertebral

Son muchas las ciudades que, a consecuencia de la explosión demográfica y el desarrollo urbanístico que se ha sucedido en estos últimos años, han puesto a debate un elemento infraestructural que bloqueaba las relaciones físicas, visuales o sociales en sentido transversal. Y es que lo que era campo en otra época, ahora son calles, avenidas y bloques con necesidades de permeabilidad muy diferentes. En estos casos, automáticamente surge la pregunta de qué hacer con estas estructuras: ¿conservar y reutilizar por cuestiones románticas y ambientales, porque forma parte de la estructura urbana y ha tenido un significado histórico y social importante o por el gasto del derribo, del transporte y del depósito de los escombros?; ¿O bien derribarlas y reurbanizar el espacio liberado, porque son consideradas como una barrera, así como ocurrió en su momento con el derribo de las murallas, y que han permitido una renovación importante gracias a la creación de nuevos equipamientos y espacio público? Read More

El deliri Paulista

La paraula metròpoli és la que se’ns posa al cap a molts quan parlem de la ciutat del segle XXI. Així, es pot dir que São Paulo és un bon cas d’estudi per als qui volen entendre aquest fenomen urbà. Formant la major àrea metropolitana de tot l’hemisferi sud amb quasi 20 milions d’habitants, aquest monstre intimida a qualsevol que el pretén conèixer i entendre.

Molts la defineixen com la ciutat que no para. Una ciutat amb un ritme frenètic en diversos sentits. És un dels majors centres financers del continent, també capital cultural, on s’han originat una sèrie de moviments artístics de gran rellevància. Read More

I per vostè, exactament, què vol dir la ciutat mediterrània?

El Mediterrani en crisi

Coneixem les virtuts de la ciutat mediterrània, en sabem de memòria els beneficis de la densitat, de la compacitat i dels usos mixtos, ens omplim la boca de la necessitat de barrejar tots els estrats socials a la ciutat, de tenir bons serveis públics i transport comú… Però les ciutats que proliferen avui al Mediterrani no estan creixent en la mateixa direcció. Què falla entre la teoria i la pràctica? Read More

La naturalesa de l’espai no ocupat.

Forma, qualitats i potencial de l’espai lliure d’edificació en un sector de l’Àrea Metropolitana de Lisboa.

És habitual afrontar la investigació o l’anàlisi urbanística dels territoris urbans a través de la mirada cap a allò construït. La recerca de formes, repeticions, ritmes i, en definitiva, d’ordres, pautes o regles entre els materials urbans, és un mètode a bastament utilitzat per al desentrellat de la forma de realitats urbanes ben diverses. Read More

Reflexions Postcongrés

Em vaig prendre el Congrés Cerdà Postmetròpolis com una oportunitat per conèixer les discussions en matèria urbana, que normalment són de difícil accés per dues raons: d’una banda, la Universitat arriba on arriba i sovint la rabiosa actualitat no és una prioritat; i en segon lloc, perquè les institucions públiques o parapúbliques que es dediquen a la gestió de la metròpoli tenen uns webs buits de contingut o molt desactualitzats. En concret, s’agraeix la creació del  web que conté totes les ponències en format vídeo, així com la confecció d’una bibliografia online. Read More

Peking Shuffle *

Pequín amanece entre brumas.  La contaminación es algo que uno siente en los ojos y en la piel, donde el polvo y el hollín se depositan insistentemente. Caminando por la ciudad, uno siente la presencia de una atmósfera muy potente, quizá resultado de esta gran nube -apenas visible en ocasiones, pero siempre perceptible- que todo lo cubre, que todo lo unifica. A pesar de ello, la certeza de estar en un lugar con un ambiente y unas características determinadas se desvanece Read More

150 anys…

Poques vegades es necessita tant de temps per poder mirar enrere i valorar si un projecte ha estat encertat o no. Fa 150 anys, malgrat no ser el projecte guanyador, l’Eixample ideat per Ildefons Cerdà va ser el triat, hi ha qui diu que imposat, per formalitzar la nova Barcelona, en gran part la que coneixem avui. Read More

AL TANTO QUE VA DE CANTO! Variacions del xamfrà cerdà

Aprofitant la celebració dels 150 anys de l’aprovació del Plan de Reforma y Ensanche de Barcelona volem parlar sobre un dels elements més singulars d’aquest traçat: el xamfrà. Aquest escapçament del perímetre de mançana a 45º i de 20 metres de longitud és la clau i l’ADN de tota la trama. Read More