Arxiu: Tècnica

Fachadas

Es costumbre entre los arquitectos, cuando les toca escribir en relación a un tema específico de la disciplina, tan específico que tan sólo es una palabra, rehuir las primeras líneas con una serie de recursos comúnmente aceptados e incluso aplaudidos de vez en cuando como ejemplos de buena praxis. De los que hay, dos son los más habituales. Segueix llegint

Las líneas esféricas

El modelo de la razón misma es la orientación en el espacio”. (Peter Sloterdijk parafraseando a Kant1)

No existe ninguna línea recta en la naturaleza. La línea recta es una abstracción del hombre, un producto de su sistema de representación del mundo, que bebe de las aguas del pensamiento griego y de la geometría euclidiana. En ella, la recta se define como la sucesión infinita de puntos en una sola dimensión o dirección y, por lo tanto, no tiene principio ni fin. La única recta que el hombre conoce de la naturaleza es, paradójicamente, el horizonte.

Segueix llegint

La ‘Catalan Vault’

L’evolució dels sistemes constructius al llarg de la història no ha implicat sempre l’eliminació dels sistemes existents fins al moment, a diferència d’allò que sí s’està produint en altres àmbits tecnològics. En la història recent, trobaríem un cas en el que sí que això succeí: la introducció de l’acer durant la Revolució Industrial, com un punt i a part en la cronologia dels fets. En el panorama actual, la globalització potencia el coneixement de les diferents formes de construir d’arreu, cosa que ens permet de corroborar la coexistència d’un ventall molt ampli de tècniques i sistemes que depenen més de variables econòmiques, socioculturals o geogràfiques que estrictament tecnològiques. Segueix llegint

Buscant la forma a través del comportament

L’arquitectura ha buscat clàssicament, de forma més o menys afortunada, la trajectòria natural de les càrregues per definir així els seus dissenys. Els arquitectes no han deixat d’optimitzar les formes al llarg de la història per tal d’arribar a una màxima funcionalitat estructural; en l’antiguitat, el camí d’optimització geomètrica era l’únic que es podia recórrer, ja que els materials disponibles van ser durant molts segles els mateixos. Segueix llegint

Brasil, paradigma del formigó

Aprofitant que en termes de desenvolupament econòmic i social, els ulls del món s’han col·locat directament sobre el grup de països coneguts com BRIC, no volíem perdre l’oportunitat per entendre millor les raons que han dut el Brasil a ser un dels països amb la cultura arquitectònica més íntimament lligada a l’ús del formigó (armat) en moltes de les seves formes d’aplicació. Segueix llegint

Cota 823.00

El repte de construir edificis cada cop més alts s’ha convertit ja en una obsessió inherent a la nostra espècie: el delit de poder aproximar-se al cel, però també de desafiar constantment el sentit comú i les lleis més elementals de la gravetat, converteixen els edificis més alts en objectes de culte moderns que, ja de per si, desprenen un atractiu innegable. Desprendre’s del sòl, sigui en avió o sigui pujant en ascensor a la planta vuitanta de l’Empire State Building, ha estat i serà sempre un fet amb cert regust màgic. Segueix llegint

Mur de càrrega: en perill d’extinció?

Qualsevol avenç tecnològic, en qualsevol moment de la història, ha significat una profunda revisió i reformulació dels sistemes coneguts i ha comportat unes noves necessitats. En la construcció, aquest procés és recurrent i s’anticipa a d’altres disciplines, des del punt de vista que és un procés que va començar fa milers d’anys i les solucions d’avui dia són hereves de les anteriors. Segueix llegint

En tensió: Keneth Snelson

Molt més que escultura, les obres d’art de Keneth Snelson són ja possibles referents per a les estructures arquitectòniques del nostre futur més immediat. Seguint els passos de Buckminster Fuller i les idees del mestre Frei Otto, Snelson ha iniciat una nova disciplina escultòrica basada en la bellesa pròpia d’aquells comportaments estructurals més elementals. Segueix llegint

Combatre el sisme: una realitat

El món sencer ha quedat horroritzat per les devastadores imatges de l’aeroport de Sendai que, com molts altres indrets del Japó, ha quedat inundat en pocs minuts per una poderosa marea inesgotable de runes i de fang. L’impacte d’aquest fenomen ha estat tan gran que, setmanes després, tothom es qüestiona encara com pot ser que un país tecnològicament tan avançat com el Japó no pogués superar un tsunami d’aquestes dimensions, sobretot quan se sap des d’un inici quin és el risc al qual està permanentment sotmès. Segueix llegint

El voladís: un recurs o una obsessió?

Després d’haver parlat en el darrer número d’aquesta secció sobre l’eficiència estructural en els dissenys aeronàutics, és prou interessant parar-nos ara a reflexionar sobre quin és i ha estat en aquests darrers anys el paper, en l’arquitectura, del recurs estructural més recorrent en l’aeronàutica: el voladís. A grans trets, i per sorpresa de molts, un avió no és res més que un enorme voladís sostingut per les seves ales, que es converteix en punt de suport gràcies a la pressió vertical de l’aire que li confereix la geometria i la velocitat de l’aparell; és a dir, els dos extrems queden sostinguts a molts metres del seu suport i, per això, és en aquestes zones on es perceben més els seus moviments. Segueix llegint

Arquitecturas de barro

El chirrido del freno irremediablemente repetido en cualquiera de los destartalados taxis de forzadas siete plazas del país anuncia nuestra llegada al ksar Al Khorbat. Por fin quedaron atrás las inacabables curvas sobre abruptos precipicios por las que el autobús, como al inicio de la película Babel, serpenteaba atravesando aquel paisaje de profunda aridez tan solo salpicado de tanto en tanto por el verdor de los pequeños oasis y palmerales del valle del Todra. Segueix llegint

Aprenent de l’eficiència estructural

Aquests darrers anys, l’arquitectura ha fet seves les noves possibilitats tecnològiques dels materials; i la implementació de potentíssimes eines de càlcul ha permès realitzar projectes que, fa només cinquanta anys, haurien estat una vertadera utopia. El camí iniciat per Le Corbusier amb la introducció de la planta lliure a base de pilotis ha acabat aquesta darrera dècada amb el convenciment i la percepció que res ja no és impossible, i ha convertit la gravetat en només una lleugera trava per a les propostes més trencadores. Ens hem oblidat per complet que el progrés, per sobre de tot, ha de ser sostenible. Sostenible des d’un punt de vista material, però també des d’un punt de vista econòmic. Segueix llegint

Honk Kong: urbanisme i estructura per a una ciutat vertical

Al bell mig de la costa meridional xinesa, a pocs quilòmetres de l’enorme metròpoli de Guangzhou (Canton), s’erigeix una de les ciutats
més decisives en l’horitzó econòmic mundial passat i present: Hong Kong. En realitat, es tracta d’un (ara ja) antic reducte britànic a l’orient llunyà, bressol del creuament de l’estàndard occidental en una cultura de pensament fonamentalment oriental. Segueix llegint

La importància del pilar mixte en l’evolució tipològica dels edificis en altura

La història de les grans altures ha passat per la resolució dels elements de càrrega verticals. No hi ha dubte que els pilars dels edificis que comencen a tenir una certa dimensió vertical són claus per a la seva resposta estructural, més si pensem també en les sol·licitacions horitzontals. Segueix llegint

Com una geometria estructural pot definir un projecte: British Museum Great Court

Tot parlant aquests últims temps de l’impacte que ha suposat l’optimització estructural en el disseny de molts edificis recents, i més des de les teories de Sasaki, s’ha oblidat sovint que aquest recurs ha existit des dels propis orígens de la concepció de les primeres estructures. Segueix llegint