Arxiu: Hem de parlar

PEDRO AZARA. Hem de parlar

Decía André Leroi Gourhan que el mejor arqueólogo es, a pesar de todo, un vándalo que destruye su documento consultándolo. Hablamos con Pedro Azara sobre la arqueología, los mitos que la hacen cobrar vida, lo que de ella podemos aprender sobre nuestras necesidades invariantes, que esta necesaria destrucción revela. Es profesor del Departamento de Teoría e Historia de la Arquitectura de la ETSAB, ha escrito numerosas publicaciones (La reconstrucción del Edén: mito y arquitectura en Oriente; Cuando los arquitectos eran dioses) en las que se adivina su interés por las culturas de la antigüedad. Ha sido comisario de varias exposiciones sobre la temática, entre otras, Mediterráneo. Del mito a la razón, o la que se puede visitar estos días en el Museo del Diseño, De obra. Cerámica aplicada a la arquitectura. A propósito de ésta, nos recibe en el salón de su casa, donde conversamos rodeados de estantes repletos de libros. Segueix llegint

COLETTE PÉTONNET. Hem de parlar

Colette Pétonnet ha estat considerada una de les primeres antropòlogues de la ciutat. És una autora imprescindible per entendre el desplegament del treball de camp etnogràfic en territoris suburbans francesos. Pétonnet preconitzava la necessitat de realitzar una “observació flotant” sobre l’espai, per deixar que l’observador aconseguís que la realitat el penetrés sense filtres. L’abril de 1995, el filòsof i professor de l’Institut d’Urbanisme de Paris (IUP) Thierry Paquot la va entrevistar per a la revista Urbanisme.[*] Que serveixi la traducció d’aquesta entrevista com un petit homenatge a Colette Pétonnet.

Traducció i selecció: Ricard Gratacòs Batlle

Segueix llegint

HEM DE PARLAR sobre participació ciutadana. JOAN SUBIRATS, MARC ANDREU i JON AGUIRRE

Triar una única persona per parlar sobre qüestions relacionades amb la participació de la ciutadania en la construcció de les ciutats ens era difícil. Per això, hem optat, en aquesta ocasió, per donar veu a tres personalitats relacionades amb la temàtica:per tal de conformar una visió des de diferents perspectives. Volem agrair a Joan Subirats, Marc Andreu i Jon Aguirre la col·laboració en aquesta entrevista polifònica. Segueix llegint

JOAN ROCA. Hem de parlar

Joan Roca i Albert és el director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) des de l’any 2007. De formació geògraf, el seu camp d’interès s’ha centrat en l’àmbit de la història urbana i les seves investigacions han girat entorn de la trajectòria social, cultural i urbanística de la metròpoli barcelonina.

L’entrevistem per tractar certes relacions existents entre les transformacions urbanístiques i l’impacte que la història i la lectura del passat té en la construcció de la ciutat. Ens trobem per parlar a la Casa Padellàs, que és una de les seus del MUHBA i que serveix d’espai per iniciar la conversa. La Casa Padellàs, palau d’estil gòtic que era originàriament al carrer dels Mercaders, va quedar afectada per la construcció de la Via Laietana i es va traslladar pedra a pedra fins a l’emplaçament actual, en una parcel·la en què es va enderrocar un edifici d’habitatges que no feia honor a la plaça del Rei. Segueix llegint

ENRIC BATLLE. Hem de parlar

Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte i paisatgista. És professor titular del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 2002 va obtenir el títol de doctor amb la seva tesi “El jardí de la metròpoli”, amb què va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Lluís Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d’Arquitectura. La tesi  ha estat publicada recentment per l’editorial Gustavo Gili i va rebre el Premi FAD de Teoria i Crítica d’Arquitectura 2012. Des de l’any 1981 comparteix oficina amb Joan Roig. Ens trobem al seu despatx per parlar sobre l’espai obert a la metròpoli contemporània. A la versió digital de la revista podreu trobar una versió més extensa de l’entrevista, en què parlem sobre la seva visió de l’especialització de l’arquitecte i sobre l’ensenyament del paisatge i l’urbanisme.

Segueix llegint

ALDO VAN EYCK. Hem de parlar

A continuación podéis leer la entrevista que la arquitecta italiana Cleclia Tuscano realizó en septiembre de 1991 a Aldo van Eyck.  Publicada por primera vez en Risselada, M. y Van den Heuvel, D. (2005), Team 10 -in search of a utopia of the present. Rotterdam: NAi Publishers, pp. 328-331.

Aldo van Eyck durante el encuentro del Team X en Holanda, 1974. @ Sandra Lousada

Aldo van Eyck durante el encuentro del Team X en Holanda, 1974. @ Sandra Lousada

Segueix llegint

ANTONI DE MORAGAS GALLISSÀ.Hem de parlar

En motiu del centenari del naixement de l’arquitecte Antoni de Moragas i Gallissà, reproduïm a continuació l’entrevista que Josep Muntañola li va fer l’any 1983. La conversa va tenir lloc a la finca on l’arquitecte Moragas va néixer, tenia l’oficina i residia. En l’entrevista, Josep Muntañola va tractar d’esbrinar el significat de la seva obra, molt diversa i dilatada.


Antoni de Moragas a la casa d'estiueig d'Argentona. Fotografia: Antoni de Moragas i Spà.

Antoni de Moragas a la casa d'estiueig d'Argentona. Fotografia: Antoni de Moragas i Spà.


Tinc certa aversió a les converses que comencen pel naixement i volen arribar al present. Crec que seria millor que comencéssim per la situació actual de l’arquitectura, i després anéssim cap al passat, i cap al futur. Jo recordo una festa gaudinista a casa de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol en què vostè va fer una consideració sobre la situació actual de l’arquitectura, i sobre la seva com a dissenyador: en el moment actual és difícil saber com s’ha de dissenyar i en quines condicions culturals es troba avui l’arquitecte a l’hora de començar a dissenyar. Segueix llegint

JUAN NAVARRO BALDEWEG. La luz es el tema

Juan Navarro Baldeweg nace en Santander en 1939. Obtiene el título de arquitecto en 1965 y el de Doctor en arquitectura en 1969, ambos por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura (ETSAM) de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM). Becado por la Fundación Juan March en 1970, realiza estudios de posgrado como investigador invitado entre 1971 y 1975 en el Center for Advanced Visual Studies del Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT). Es catedrático de Proyectos en la ETSAM desde 1977 y en la actualidad es profesor emérito de la UPM. Es Honorary Fellow del American Institute of Architects (2001) y académico numerario de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (2003). A lo largo de su dilatada y prolífica trayectoria ha sido galardonado con numerosos premios y distinciones de gran importancia, tanto por su labor artística como arquitectónica. Segueix llegint

ANDRÉ CORBOZ. Hem de parlar

El pasado 4 de junio murió, a los 84 años, el historiador del arte, arquitectura y urbanismo André Corboz. En su extensa obra destacan los libros Invention de Carouge, 1772-1792 (1968), Haut Moyenne Âge (1970), Canaletto. Una Venezia immaginaria (1985), Deux capitales françaises: Saint-Pétersbourg et Washington (2003), y la compilación de artículos Le Territoire comme palimpseste et autres essais (2001).

Presentamos a continuación, a modo de homenaje, gran parte de la entrevista que Thierry Paquot le realizó el 20 de noviembre del año 2000 y que repasa gran parte de los temas que interesaron al historiador suizo. La entrevista fue publicada originalmente en el número 317 de la revista francesa Urbanisme. Segueix llegint

FERRAN AMAT. Hem de parlar

Ferran Amat (Barcelona, 1941) és probablement un dels botiguers més característics i respectats en l’àmbit del disseny i l’arquitectura nacionals. El seu paper al capdavant de Vinçon ha convertit aquesta botiga en un punt de referència. L’any 1995 la botiga va rebre el Premi Nacional de Disseny per la seva “contribució a la promoció de la cultura del disseny”.
Caminem per la botiga entre mobles i objectes fins a arribar al seu despatx, al costat de la Sala Vinçon, on ens espera.
Segueix llegint

JOSEP RAMONEDA. Hem de parlar

Josep Ramoneda és periodista, filòsof i escriptor. Ha dirigit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre els anys 1989 i 2011, institució de referència internacional des de la qual ha impulsat seminaris, debats, cursos i exposicions relacionats amb la cultura urbana, entesa en el sentit més ampli de l’expressió; i l’ha rescatada del monopoli de l’arquitectura i de l’urbanisme.

La seva visió critica es pot veure plasmada en els seus llibres i en les col·laboracions habituals als mitjans de comunicació.

Ens atén un matí al seu estudi per parlar sobre ciutats i espai públic. Segueix llegint

LLUÍS CLOTET. Hem de parlar

Actualment es troben mostres del treball de Lluís Clotet a col·leccions tan importants com, entre d’altres, la del MoMA de Nova York o la del Centre Pompidou de París. L’any 2010 rep el Premio Nacional de Arquitectura. Entre 2008 i 1984 treballa amb Ignacio Paricio. Col·labora en multitud de projectes amb Oscar Tusquets entre 1983 i 1964, any en què funden l’estudi PER, conjuntament amb Pep Bonet i Cristian Cirici. L’any 1965 obté el títol d’arquitecte a l’ETSAB. Viu la seva joventut i infantesa a Barcelona, entre el barri del Raval i l’Eixample, on s’amara dels llocs, de les persones i de les escenes quotidianes que, encara avui, són el seu referent per projectar. Segueix llegint

SALVADOR RUEDA. Hem de parlar

Salvador Rueda és biòleg, psicòleg i diplomat en Enginyeria energètica i Enginyeria ambiental. El seu interès pels temes urbans i arquitectònics s’inicia durant els anys setanta quan participa en l’equip d’una escola alternativa autogestionada i en accions lligades al barri del sud-oest del Besòs per tal d’aconseguir millores urbanístiques. Més endavant entra a dirigir l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament Sant Adrià del Besòs i, anys més tard, es converteix en director dels serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. En un moment determinat, va decidir deixar les tasques de direcció dels serveis de Medi Ambient a causa de la seva voluntat de no treballar en les disfuncions del sistema, sinó d’aconseguir que el sistema no generés disfuncions. Per fer-ho va fundar l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que li permet pensar la ciutat des d’uns altres criteris. Segueix llegint

FEDERICO CORREA. Hem de parlar

Federico Correa (Barcelona, 1924) es arquitecto titulado por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona en 1953. Ejerció de profesor en la misma de 1959 a 1966 y obtuvo la cátedra de proyectos de 1977 a 1990.Llegamos a su despacho en un principal de la plaça Sant Jaume. La plaza está abarrotada por una protesta delante del ayuntamiento. Federico Correa nos abre la puerta y nos recibe amablemente. Nos Segueix llegint

SASKIA SASSEN. Hem de parlar

El pasado 18 de enero, Saskia Sassen, profesora de Sociología en la Universidad de Columbia de Nueva York y autora de Territorio, autoridad y derechos (Katz, 2010) habló en el ciclo de conferencias Crisis que está teniendo lugar en el CCCB hasta finales de marzo. Sassen es la investigadora que acuñó y definió el término de “ciudad global” y lleva más de treinta años estudiando éste y similares fenómenos. Segueix llegint

ORIOL NEL·LO. Hem de parlar.

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i un dels referents al nostre país en matèria de planejament urbanístic, estratègic i territorial. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i professor i investigador a diverses universitats arreu del món. Ha escrit nombrosos articles i llibres centrats en l’organització territorial de Catalunya i les trans- formacions urbanes de Barcelona, entre els quals destaquem Ciutat de ciutats (Empúries 2001).

Actualment és Secretari per a la Planificació Territorial del Depar- tament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’entrevistem al seu despatx del Departament setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya per fer balanç de l’obra del Govern durant els últims set anys. Segueix llegint

MENDES DA ROCHA. Hem de parlar

Paulo Mendes da Rocha (Vitória, Espírito Santo, 1928) es uno de los arquitectos brasileños más reconocidos internacionalmente. Es autor de proyectos tan emblemáticos como el Museo Brasileño de Esculturas (MUBE), lugar donde el arquitecto acogió en enero de 2009 a un grupo de profesores y estudiantes de la ETSAB encabezados por Manuel Bailo. Publicamos aquí la entrevista que tuvo lugar en ese encuentro. Segueix llegint

CLORINDO TESTA. Hem de parlar

Clorindo Testa (Nápoles, 10 de diciembre de 1923) es uno de los arquitectos más importantes de la segunda mitad del S.XX en Argentina.

Es autor de obras tan célebres como la Biblioteca Nacional y el Banco de Londres en Buenos Aires. Publicamos aquí la entrevista realizada al arquitecto y pintor argentino por un grupo de arquitectos y estudiantes de la ETSAB encabezados por Manuel Bailo. Segueix llegint

JOSEP LLINÀS. Hem de parlar

En aquesta nova etapa de la revista Diagonal, entrevistem el que podríem anomenar l’Iniesta de l’arquitectura catalana: més aviat tímid, implicat profundament en la professió i que, sense fer soroll ni sortir gaire a la premsa, ha acabat adquirit el reconeixement generalitzat, gràcies al seu treball constant i a uns quants cops magistrals… Segueix llegint