L’elaboració dels set catàlegs de paisatge ha permès obtenir, finalment, el primer mapa dels paisatges de Catalunya. Amb 135 paisatges, el mapa palesa la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu. Cada paisatge (anomenat tècnicament ‘unitat de paisatge’) és diferent dels altres, però no necessàriament millor o pitjor. Els 135 paisatges identificats s’han obtingut a través de l’anàlisi de molts factors i de la seva interacció. Seguiu llegint…
Recomanem
Cicle “Converses d’Arquitectura”
Cicle que se celebra al Trespa Design Centre de Barcelona, organitzat per l’associació Arquitectes per l’Arquitectura i Trespa, i comissariat per Enric Llorach.
“BALEAR”, amb Tomeu Ramis (Flexo Arquitectura), Juan Miguel Tizón (Ripoll Tizón) i Elías Torres (Martínez Lapeña-Torres Arquitectes). Moderat per Andreu Manresa, corresponsal del diari El País a les Illes Balears.
“OBJECTE”, amb Martín Azúa, Gonzalo Milà i Key Kawamura (Studio Banana). Moderat per Alexandre Casanovas, arquitecte i cocomissari de la propera Triennal d’Arquitectura d’Oslo 2016.
Per un urbanisme que posi la gent al centre
Barcelona expulsa les classes populars del centre a la perifèria. La gentrificació i la dispersió urbana són els dos caps d’un mateix procés que cal contrarestar activament perquè ens allunya d’un model de ciutat més mixta i compacta, és a dir, més justa i sensata.
Ara que Barcelona inicia una nova etapa política, no podem deixar de preguntar-nos quin projecte urbanístic li cal. A hores d’ara, la “ciutat dels prodigis” urbans hauria d’haver après que urbanisme i política són indeslligables. Les etimologies de l’un i l’altre, ben arrelades al paviment urbà, indiquen que, lluny de ser una mera qüestió estètica, l’arquitectura i l’urbanisme tenen una dimensió ètica. Massa sovint, valorar la Torre Agbar o l’hotel Vela ha consistit a respondre a la pregunta “t’agrada?”. Però la lectura política de l’urbanisme és tan necessària com el balanç urbanístic de la política. Transformar la ciutat pot ser tan aviat un instrument de democratització com una arma per a l’abús de poder. I, durant dècades de llums i ombres, Barcelona ha estat modèlica en ambdós sentits. Hem comprovat que les reformes urbanes poden estar al servei de la corrupció, l’especulació, la privatització, la segregació o el malbaratament; alhora, són ineludibles per afrontar els reptes ecològics i econòmics que ens planteja el futur immediat. Seguiu llegint…
El diseño de la ciudad, de Judit Carrera
El prestigioso Premio Turner de arte contemporáneo acaba de recaer en el colectivo Assemble, un grupo de jóvenes diseñadores, artistas y arquitectos de Londres que ha sido reconocido por una obra de regeneración urbana en un barrio degradado de Liverpool. La intervención consistía en devolver el valor a unas viviendas abandonadas de una zona popular de la ciudad, tras un proceso de trabajo conjunto con los vecinos que también recuperaba la memoria del lugar. El galardón ha sido criticado por los que consideran que este tipo de proyecto no es artístico, pero la polémica parece importar poco a sus autores, más preocupados por la capacidad de transformar la realidad que por el adjetivo que se asigne a su obra. Segueix llegint
El ‘reality’ de la ‘starchitecture’
Compartim l’article que Vanessa Graell de El Mundo ha dedicat a la publicació de la sèrie “Gran Arquitecto“, d’Alberto Hernández.
Les tires còmiques, que habitualment culminen els números de la revista diagonal, ara agafen nova vida de mà de Libros de Autoengaño. Al seu web podeu comprar la publicació.
Carlos Martí Arís. Magister Honoris Causa
Vídeo de l’acte d’investidura de l’arquitecte Carlos Martí Arís com a Doctor Honoris Causa. Universitat Politècnica de Catalunya.
Més vídeos d’actes acadèmics a la pàgina la videoteca de la UPC.
Lluís Clotet a “El cafè de la República”
Exposició al CCCB: Big Bang Data
L’exposició Big Bang Data explora l’emergència de la base de dades com a marc de pensament cultural i polític i els efectes de la dadificació del món. Fins al 26 d’octubre al CCCB!
Més informació a: http://bigbangdata.cccb.org/
Prisioneros voluntarios de la cama, de Beatriz Colomina
Más del 80% de los profesionales jóvenes que viven en Nueva York trabajan habitualmente desde la cama. El dato lo dio en 2012 The Wall Street Journal. Millones de camas sustituyendo a las oficinas. El rascacielos vencido por el dormitorio.
Hugh Hefner ya encarnó esta filosofía. Como es sabido, el magnate prácticamente no ha abandonado su cama redonda desde 1960, cuando se instaló en la Mansión Playboy de Chicago y la convirtió en epicentro de un imperio mundial, que dirigía en pijama y bata de seda. “¡No salgo nunca de casa! Soy un recluso contemporáneo”, declaró a Tom Wolfe, tras calcular que la última vez que lo había hecho era tres meses y medio antes, y que en los dos años previos no había pisado la calle más que en nueve ocasiones. Fascinado, Wolfe lo describió como “un corazón verde y tierno de alcachofa”.
El magnate de Playboy hizo de la cama un despacho equipado con todo tipo de aparatos de entretenimiento y comunicación, una especie de sala de control. El lecho en sí era una casa. Seguiu llegint l’article a El País
L’urbanisme dels espais oberts: Paisatge, lleure i producció
Com sabeu, en aquests moment s’està redactant el Pla director urbanístic metropolità (PDU) de l’Àrea metropolitana de Barcelona que substituirà el PGM actual, vigent des de 1976.
Paral·lelament a la redacció del pla, l’AMB està organitzant diversos workshops que pretenen oferir visions diverses sobre temes cabdals per al futur de l’àrea urbana de Barcelona.
El segon workshop es va titular “L’urbanisme dels espais oberts: Paisatge, lleure i producció”. A continuació podeu trobar algunes de les ponències que es van presentar:
La matriu ecològica metropolitana i les diverses escales de les infraestructures verdes, Enric Batlle.
Urban Ecology: El marc teòric del Land Mosaics, Richard Forman.
El rol dels espais oberts dins del mosaic territorial de l’AMB. Friccions i pertorbacions, Xavier Mayor.
Podeu veure totes les ponències al web de l’AMB.
Sou Fujimoto. Entre natura i arquitectura
Conferència de Sou Fujimoto “Between Nature and Architecture”, a la Cité de l’architecture et du patrimoine de París.
Exposició Oskar Hansen al MACBA.
Des del 10 de juliol i fins el 6 de gener de 2015 podeu visitar al MACBA l’exposició sobre Oskar Hansen, arquitecte vinculat al Team X i que va desenvolupar una teoria sobre la forma oberta (Open Form).
Dins de l’interès del MACBA per entendre el paper de l’arquitectura en l’expressió de modernitats externes a l’ortodòxia, l’exposició dedicada al treball de l’arquitecte polonès Oskar Hansen (1922-2005) se centrarà en l’evolució de la seva teoria de la forma oberta (Open Form). Des dels seus orígens, aquesta “actitud” (més que no pas teoria) va ser concebuda com a eina per al disseny de projectes arquitectònics. La seva evolució i aplicació en els àmbits de la pedagogia de l’art, l’edició de pel·lícules, els jocs visuals i la pràctica performativa, va donar lloc a un amplíssim conjunt d’experiments que situen la interacció amb l’altre, l’intercanvi i la socialització de l’objecte artístic en el centre d’atenció del creador.
Hansen va idear i desenvolupar un sistema pedagògic revolucionari de gran potencial per al desenvolupament de les facultats creatives i relacionals de l’individu i del grup. Dins el seu sistema es considera que tota acció individual ha d’anar encaminada a permetre la resposta, la implicació de l’altre o del grup. Aquesta exposició insisteix en la importància de les pedagogies radicals en un moment de crisi dels sistemes educatius oficials i en el paper de l’art com a proveïdor d’experiència i ensenyament fora de les aules.
Oskar Hansen – Opening modernism
En el marc de l’exposició organitzada pel MACBA sobre l’obra de Oskar Hansen us recomanem el cicle de conferències sobre la seva obra que es va fer al Museum of Modern Art in Warsaw.
Més conferències aquí.
Turisme i espai públic sense sentir la “marca Barcelona” a la pell
Quins desafiaments planteja avui l’experiència del turisme de masses? Com abordar la relació entre turisme i espai públic sense sentir la “marca Barcelona” a la pell? Lluny de caure en el esnobisme i l’elitisme de la crítica fàcil al turista, la filòsofa Marina Garcés es proposa vincular l’anàlisi del turisme al paradigma econòmic del extractivisme, el model de creixement capitalista que consisteix en l’explotació dels recursos comuns d’un lloc fins a esgotar-los. Normalment, s’aplica al context dels actuals països emergents i a la seva explotació dels recursos energètics i naturals, però i si el nostre extractivisme és el turisme? Tres serien els camins possibles: la fuita desbocada cap endavant, el desenvolupament sostenible o el decreixement. Segons Marina Garcés, Barcelona està encara atrapada en la primera via. El repte és avui desmarcar la ciutat: que Barcelona es desmarqui del capitalisme desbocat i que els barcelonins ens arranquem la marca que portem tatuada a la pell.
Aquesta conferència de l’Institut d’Humanitats de Barcelona clausura el curs 2013-2014 del màster en Turisme i Humanitats, impartit per l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera i la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, i dirigit per BCF Consultors. S’emmarca també en l’exposició “Ciutats compartides. Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2014”, que es podrà visitar al CCCB fins al 4 de juny.
DEBAT// Conferència de Marina Garcés (VO Es) from CCCB on Vimeo.
Entrevista a Oriol Bohigas
Us recomanem l’entrevista a Oriol Bohigas realitzada per Flávio Coddou, Albert Brito y Nuno Correia. Publicada a Vitruvius l’octubre de 2011.
La fundación del grupo R (1951) junto a importantes arquitectos de la escena arquitectónica catalana, es uno de los primeros hechos que nos muestran la voluntad de Oriol Bohigas de trascender y cambiar el curso de la historia más allá de lo meramente propio a la arquitectónico. La figura de este arquitecto catalán es fundamental para entender no sólo la arquitectura española y catalana en la segunda mitad del siglo XX, sinó también del impulso que adquirieron diferentes disciplinas artísticas en la transición cultural acontecida en España entre los postreros años de régimen franquista y los nuevos tiempos democráticos en una España necesitada de cambios.
Nacido en 1925 en Barcelona, desde muy joven mostró su interés por las artes y la arquitectura. Fue impulsor activo de la cultura más allá de las fronteras de su país y de su disciplina y prueba de ello son sus actividades paralelas a su labor como arquitecto.
Durante toda su trayectoria ha cultivado labores como articulista, editor, crítico, urbanista y otras tantas relacionadas con la difusión de la cultura. Ejemplos claros de ello son la fundación de la editorial Edicions 62 (1962); su participación en la organización de los pequeños congresos (1959-69); la fundación de la revista Arquitecturas Bis (1974); su presidencia de la fundación Joan Miró (1981-88); la de la importante institución cultural Ateneu Barcelonès (2007); la dirección de la Escuela de Arquitectura de Barcelona (1977-1980); y su designación como consejero de urbanismo de Barcelona (1980), en el que ejerció un papel imprescindible en el cambio obrado en Barcelona con motivo de los Juegos Olímpicos.
Los numerosos premios que le han sido otorgados por su obra arquitectónica nos hablan de un humanista en toda regla. Su influencia es innegable para toda una generación y precisamente por ello nos hemos reunido con él en su tranquilo estudio de la Plaça Reial, en pleno barrio gótico de la ciudad de Barcelona, para hablar de los años en los que él también forjaba su incipiente carrera y de las influencias hacia las que dirigió su mirada.
El Grup R al MACBA
Fernando Marzá, comissari de la mostra, presenta l’exposició sobre el Grup R que podeu visitar al MACBA fins el dia 24 de juny.
L’exposició Motor de modernitat. Grup R. Arquitectura, art i disseny analitza la repercussió i la sacsejada que va significar la presència del Grup R a Barcelona, com a catalitzador de la recuperació d’una modernitat perduda després de la Guerra Civil en l’arquitectura i la cultura estètica catalanes. Aquest grup va saber imposar-se a l’oficialitat amb altres recursos i es va acostar a les tendències arquitectòniques europees, teixint el seu radi d’influència amb astúcia. Però quan ho va aconseguir, la unitat d’acció que significava el CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna) dirigit per Le Corbusier havia perdut el seu lideratge a favor dels joves arquitectes del Team X, que van centrar l’atenció del Grup R. L’individualisme s’havia imposat a Europa, i com a conseqüència, l’any 1961 el grup es va dissoldre.
Arquitectes, organitzadors d’exposicions i cicles de conferències, els membres del Grup R van materialitzar la síntesi entre arquitectura, art i disseny durant les dècades fosques de la postguerra espanyola, en ple franquisme. El grup va ser un dels principals instigadors perquè les idees de la modernitat es dotessin d’un programa sensible, coherent i continuat al nostre país.
El gran teatre de les Glòries
Aprofitant les obres d’enderroc de l’anella de la plaça de les Glòries us recomanem l’editorial que vam publicar al número 27.
Debat “Model Barcelona” a l’Ateneu
Debat amb Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona; Oriol Nel·lo, geògraf, especialista en estudis urbans, i Xavier Vives, professor d’Economia (IESE). Organitzat per l’Associació d’amics de la UAB.
Entrevista a Buckminster Fuller
The Smithsons on Housing
Frank Lloyd Wright a ‘What’s My Line’ (1956)
Jornada Antoni de Moragas i Gallissà (ETSAB)
Jornada organitzada per l’ETSAB dedicada a recordar a Antoni de Moragas i Gallissà. Amb ponències de Pepe Corredor-Matheos, Daniel Giralt-Miracle, Antoni de Moragas i André Ricard.
Cicle Ciutat oberta al CCCB
El dia 27 de gener comença el cicle “Ciutat Oberta” al CCCB, basat en nou conferències de: Evgeny Morozov, Josep Maria Benet i Jornet, Marta Segarra, Manuel Forcano, Bruce Bégout, Rafael Chirbes, Erri de Luca, Richard Sennett i Kamila Shamsie.
Més informació a la pàgina del CCCB.
Bombolla immobiliària a la Xina
Emés al programa “Valor afegit”, de Televisió de Catalunya. Es tracta d’un reportatge de la televisió australiana que parla de l’espectacular bombolla immobiliària que es viu a moltes ciutats de la Xina.
Per una política dels llocs comuns
Un diàleg amb Marina Garcés i Itziar González Virós, en el marc de les jornades “Jo em rebel·lo nosaltres existim”, organitzat per la Fundació Palau.
J.L. Sert, un somni nòmada
Documental que narra la vida de l’arquitecte català Josep Lluís Sert, des de la seva primera joventut a Barcelona fins a la seva arribada a la Universitat Harvard, passant pel seu exili a París i Nova York. Veieu-lo a la pàgina de Televisió de Catalunya.
Consulta tots els ‘Quaderns’ digitalitzats
El Col·legi d’Arquitectes posa a la disposició de tothom els números publicats de la revista Quaderns des del 1944 fins el 2010. Els podeu consultar aquí.
Viatje a Icària
“Viaje a Icária” és un projecte fotogràfic de Martí Llorens sobre la transformació del barri d’Icària en la Vila Olímpica.
Navarro Baldeweg: ‘Variaciones sobre lo antecedente’
Lliçó inaugural de curs 2013-2014 organitzada per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, a càrrec de l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg, titulada ‘Variaciones sobre lo antecedente’.
Carlos Ferrater: ‘Enginyeria i Arquitectura’
Lliçó inaugural del curs acadèmic 2013-2014 de la Universitat Politècnica de Catalunya, a càrrec de Carlos Ferrater, i titulada “Enginyeria i Arquitectura”.
Barcelona Enllaços
El dijous 17 d’octubre a les 19.30 h es va dur a terme a la seu del COAC de la plaça Nova la taula rodona “Barcelona, enllà” amb la participació de Joan Busquets, Judit Carrera, Josep Llinàs, Miquel Roa i Maria Rubert, moderats per Josep Parcerisa, comissari amb Carles Crosas de l’exposició “BCN/Enllacos, en el marc de la qual es desenvoluparà l’acte. Va presentar l’acte Ramon Torra, gerent de l’AMB i el va cloure el degà del COAC, Lluís Comerón.
Per a més informació sobre l’exposició visiteu la pàgina del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona
Cicle ‘Lliçons sobre Barcelona’ a l’Ateneu Barcelonès
Us recomanem el cicle de conferències ‘Lliçons sobre Barcelona‘ organitzat per Lluís Domènech i Girbau (Arquitectes per l’Arquitectura) com a homenatge a Manuel de Solà-Morales. Les diferents conferències han tingut com a punt de partida el llibre “Deu lliçons sobre Barcelona”. Aquí teniu els vídeos de les diferents sessions:
“La modernitat de la ciutat antiga”
Amb Oriol Bohigas, Enric Serra, Josep Maria Carreras i Itzíar González.
“L’Eixample, gresol i centre de Barcelona”
Amb Miquel Corominas, Borja de Riquer, Zaida Muxi i Joan Majó.
“Un pas més respecte de les dues orelles de Barcelona (Ciutadella – Montjuïc)”
Amb Maria Rubert de Ventós, Josep Parcerisa, Salvador Rueda i F. Magrinyà.
“Barcelona: metròpoli expansiva o indecisió metropolitana”
Amb Joan Busquets, Juli Esteban, Joan Trullén, Jordi Borja, Francesc Muñoz i Vicente Guallart.
La dreta, l’esquerra i els rics
Hacia un sant Joan sin fuego
Artículo de Manuel Delgado publicado en El Periódico de Catalunya, el 10 de octubre de 2001.
Nada hay de intrascendente en las fiestas populares. Tras lo que puede parecer un atavismo más o menos simpático se ocultan poderosas formas de acción social. Los ciudadanos reclaman y obtienen en las fiestas la hegemonía sobre el espacio público, demostrándole a los políticos, los arquitectos y los diseñadores urbanos lo iluso del control que creen ejercer sobre él. Eso sin contar con que son mecanismos que le permiten a una comunidad humana establecer una continuidad entre pasado y presente –tener memoria, en definitiva– y generar un sentimiento de identidad compartida del que dependerán múltiples formas de cooperación y civilidad.
En ese sentido, la más emblemática de nuestras fiestas populares es, sin duda, la de la víspera de Sant Joan, ocasión que nadie puede abstenerse de celebrar, obligación de convivir compartiendo y hacerlo, no como en Navidad, en la intimidad de la vida familiar, sino en ese espacio que es de todos y de nadie en particular: la calle.
“Pasolini Roma” al CCCB
Entrevista a Jordi Balló, comissari de l’exposició “Pasolini Roma” que podeu visitar al CCCB.
Conferència de Francesco Indovina al CCCB (2012)
Vídeo de la conferència i debat de Francesco Indovina arran de la presentació del llibre d’Oriol Nel·lo “Francesco Indovina: De l’anàlisi del territori al govern de la ciutat”. Es va celebrar el 13 de novembre de 2012. Link a la pàgina del CCCB.
“S’acaba” de Joan Brossa i Chema Madoz
Aquest poema de Joan Brossa forma part del fotopoemari que el poeta va realitzar amb el fotògraf Chema Madoz. Il·lustra a la perfecció l’article “Inteligencia” de David Bravo.
S’ACABA…
S’acaba d’inaugurar un saló de bingo
muntat en una ex fàbrica de filatura de llana.
També els tallers d’una empresa
metal·lúrgica s’han convertit en un local
poliesportiu. I una fàbrica que va tancar
les portes les ha tornades a obrir
per donar pas a una bolera
i una discoteca.
La ciudad desde el balcón
Os recomendamos otro interesantísimo reportaje incluido en la serie del CCCB, Soy cámara, donde se da testimonio de 10 años de transformación urbana del Raval de Barcelona. Tal como reza la presentación de la película:
“Este programa se asoma a un balcón de El Raval de Barcelona, observatorio privilegiado de las grandes transformaciones que este barrio experimentó entre 1996 y 2009. Allí se despliega ante nosotros la agitada vida del barrio, con escenas protagonizadas por residentes y transeúntes que hacen suyo el vital y cambiante espacio público de la zona. Estas imágenes dan vida a muchas de las reflexiones que sobre democracia, pluralidad y convivencia han tenido lugar en el CCCB, a lo largo de su amplia trayectoria en temas urbanos. Y componen un sincero homenaje al barrio de El Raval, concentración espectacular de todos los elementos que conforman la ciudad plural.”
Podéis verlo en la web de rtve.
Tres arquitecturas: Saenz de Oiza
Aproximación a la obra del arquitecto Saenz de Oiza y al proceso de creación en la arquitectura, desde el croquis a la obra construida. Oiza está considerado como uno de los mejores arquitectos de la España contemporánea.
Monográfico dedicado al arquitecto Francisco Javier Saenz de Oiza, fallecido, en el 2000, en el que habla de su obra, de los arquitectos más famosos del siglo. Entre sus obras más famosas está el palacio de festivales de Cantabria el edificio BBV, Torres Blancas o la Basílica de Aranzazu.
Cannibal tours: les repercussions del turisme portades al límit
Martin Parr al CCCB: últim cap de setmana!
Europa ciudad
Us recomanem enèrgicament el documental Europa Ciudad, realitzat per RTVE en col·laboració amb el CCCB. El documental tracta sobre un dels majors patrimonis d’Europa: la idea d’espai públic, els seus valors, i la seva importància per a les ciutats. Felicitats a l’equip impulsor del documental!
Soufflé de espacio público al porto
En David Bravo ens ha fet arribar aquestes notes arran de la taula rodona d’inauguració de la mostra “Waterfront BCN. Give us the water back!” celebrada el dia 18 de juliol al CCCB.
Esperem que serveixi per fomentar el debat sobre un tema de tanta trascendència urbana.
Ingredientes.
Un puerto regido por una autoridad opaca, anegado de mercantilismo e impermeable a la ciudadanía. Un hotel en forma de rascacielos. Un centro de convenciones, a poder ser, pieza icónica y exenta. Una terminal de cruceros turísticos “que sea horizonte”. Una promoción de vivienda nueva (sí, vivienda nueva). Algún equipamiento de ‘interés público’, como un museo de fotografía. Dieciocho estudiantes de la academia acrítica, apremiados a ceñirse al guión oficial con la promesa de una lluvia de encargos. Corte de simpatizantes de prestigio.
Preparación.
Separar la arquitectura y el urbanismo de la política. Al mismo tiempo, llevar a ebullición expresiones con sabor reivindicativo, como “devolvednos el agua“, “el puerto es espacio público” o “una arquitectura que haga ciudad“. Entender ciudad como aquello que se ofrece a los turistas. Entender espacio público como secuencia escenográfica de intersticios por donde éstos penetren la ciudad. No pronunciar la palabra vecino. Evitar cualquier mención al tejido social de los barrios adyacentes. Eludir el impacto del turismo sobre los alquileres, sobre el descanso, sobre el pequeño comercio, sobre la diversidad. No buscar formas de repartir sus beneficios, ni de diluir sus costes.
Reclamar la visión de la ciudad precedida de agua. Reclamarla para el turista, claro está. No aludir a obstáculos visuales como el World Trade Center, el Maremágnum o los mega yates de multimillonarios rusos que acechan al horizonte. Exorcizar el espíritu maligno de la crisis mediante llamadas a la alegría y al optimismo. Sortear cualquier reflexión acerca del colapso del modelo productivo, sobre la urbanización incivilizada o la dilapidación territorial. Salpimentar con innovación y desarrollo. Apartar Eurovegas sin siquiera nombrarlo. Calificar la terminal, el centro de convenciones y el rascacielos como “arquitectura de los nuevos tiempos”. Hacerlo seriamente, sin ironía.
Hornearlo todo una hora y media al calor de los elogios de los simpatizantes de prestigio. Esperar a que se hinche, evitando abrir la puerta del horno para impedir que entre cualquier atisbo de crítica democrática. Servir caliente y comer frío. Maridar con vino do Porto.
Lliurament Premi europeu de l’espai públic urbà
Acte de lliurament: 29 de juny de 2012 al CCCB
18.30 h
Benvinguda institucional del Sr. Marçal Sintes, director del CCCB, i parlaments de l’Excm. Sr. Salvador Esteve i Figueras, president del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, i de l’Il·lm. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Tercer Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona.
Lectura de l’acta del jurat a càrrec de David Bravo, secretari del Jurat del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2012
Premis ex aequo:
Reordenació de les ribes del riu Ljubljanica a Ljubljana, Eslovènia
Janez Koželj, Tinent d’Alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Ljubljana, promotor
Rok Žnidaršič, estudi Medprostor, un dels vuit estudis autors de l’obra col·lectiva
Restauració dels cims del Turó de la Rovira a Barcelona
Francina Vila i Valls, Regidora del Districte d’Horta-Guinardó i Vicepresidenta de l’Agència de promoció del Carmel i entorns, promotor
Imma Jansana, estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, Arquitectes, i Jordi Romero, estudi AAUP, Jordi Romero i associats, autors
Mencions especials:
Exhibition Road a Londres, Regne Unit
Mahmood Siddiqi, director de Serveis de Mobilitat dels districtes de Kensington i Chelsea de Londres
Memorial de l’abolició de l’esclavatge a Nantes, França
Julian Bonder, estudi Wodiczko+Bonder, Architecture, Art & Design, autor
Annorstädes/Elswhere/Ailleurs a Mälmo, Suècia
Tania Ruiz, autora
Categoria especial:
Acampada en la Puerta del Sol a Madrid
20 h
Intervenció a càrrec de Josep Llinàs, president del Jurat del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2012
Cloenda a càrrec de l’Excm. Sr. Salvador Esteve i Figueras
Entrada lliure / Aforament limitat / Hi haurà servei de traducció simultània al catala
La ciutat desbordada, André Corboz (1994)
Article d’André Corboz publicat al catàleg de l’exposició Ciutats: del globus al satèl·lit, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994. Disponible a la Biblioteca Urbana del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (CCCB). Disponible en català, castellà i anglès.
La ciutat desbordada, André Corboz (1994)
En menys de dos segles la ciutat occidental i les metròpolis del Tercer Món han canviat radicalment de natura, però tot i això la seva representació mental no ha variat gaire. En efecte, per a gairebé el conjunt dels seus habitants la ciutat és sobretot un centre, és a dir, un complex individualitzat nítidament, amb una gran cohesió arquitectònica, que s’oposa al camp i que exerceix funcions territorials. Per tant, una veritable ciutat posseeix consistència històrica i es defineix per una gran densitat, per uns edificis disposats d’una manera diguem-ne contigua i per una alçada uniforme, de què només alguns edificis públics són excepció. És una concepció fonamentada en una estètica de l’harmonia: aquella que, filtrada pel Renaixement, prové de l’antigor clàssica (origen dels grans eixos i de les simetries triomfals nascuts d’un ideal d’ordre); o bé aquella que, filtrada pel Romanticisme, prové de l’edat mitjana (origen, per contra, de la corba, de la irregularitat, de la diversitat d’efectes de sorpresa). (segueix llegint)
Diseño versus Emoción
Artículo que acompaña la entrevista a Fernando Amat. El texto fue publicado originalmente en:
Mariscal a la Pedrera.Barcelona : Fundació Caixa de Catalunya, 2010.
Read More
Suissa com a hiperciutat
La revista Visions (núm. 5, 2006) va publicar l’article d’André Corboz “Suissa com a hiperciutat“. El podeu llegir al portal UPCommons.
Fallece André Corboz
El pasado 4 de junio murió el historiador de arte, arquitectura y urbanismo André Corboz a los 84 años. Aunque se formó en el campo del Derecho, se sintió atraído por la arquitectura y el espacio de forma fortuita al leer un libro que un amigo se había olvidado en su casa: Saber ver la arquitectura de Bruno Zevi.
En su extensa obra destacan los libros L’invention de Carouge, 1772-1792 (1968), Haut Moyene Age (1970), Canaletto. Una Venezia immaginaria (1985), Deux capitales françaises: Saint-Pétersbourg et Washington (2003), y la compilación de artículos Le Territoire comme palimpseste et autres essais (2001).
Dos ‘icebergs’ a Barcelona
Article de Xavier Monteys a El País el 23 de maig de 2012:
Fa poc es va presentar el Disseny HUB, el nou equipament de la plaça de les Glòries de Barcelona, i es va poder veure l’interior ja molt avançat. En destaca el vestíbul central, un espai de tres plantes d’alçada que corregeix la impostura de taponar el carrer d’Àvila, prenent l’aspecte d’una moderna estació de metro. Les escales mecàniques del vestíbul ressonen en les de l’espai lateral a tota altura i connecten el nivell del carrer d’Àvila amb el foyer de la sala d’actes de la darrera planta, i ajuda que tot plegat sembli un gran intercanviador, tota una metàfora del DHUB.
Veient l’exterior de l’edifici, i l’envergadura de la part soter-rada, de fet la més important, ens adonem que la proporció entre aquestes dues parts sembla seguir un cert efecte iceberg, cosa que inevitablement fa pensar en un altre edifici barceloní recent, la nova Filmoteca. Dos edificis amb diferències notables, estructura d’acer en un i de formigó en l’altre, vestíbuls i espais comuns generosos en un i ajustats en l’altre; però similars en altres coses. Tenen una factura externa que manifesta les molèsties que tots dos es prenen per aconseguir un embolcall singular, i que tenen en el format allargat dels cossos emergents, en la proporció entre aquests i la part soterrada i, especialment, en l’aspecte de cap de martell, una genètica compartida.
Tots dos expressen molt bé la fi d’una època i sens dubte pertanyen, afegint la inèrcia del temps, al segle passat, la dels edificis d’aparença contundent, singulars, aïllats i amb una utilitat única. El tret identitari arquitectònicament parlant és el voladís, que passarà a ser el de la Barcelona postolímpica. Edificis d’habitatges, casernes de bombers, edificis corporatius, comissaries i museus han adoptat el voladís sense adonar-se que potser l’únic tret característic ha estat la poca originalitat i la unanimitat en aquesta adopció. És cert que les estàtues eqüestres històricament han lliurat una batalla per l’equilibri entre el voladís del cap i la cua, expressada pel número de potes amb les que el cavall es recolzava a terra, però l’abstracció sobre aquest problema escultòric ens ha dut a edificis que són com a cavalls sense genet i potser, qui sap, sense rumb.
Tots dos són equipaments especials i tots dos han sorgit com a resultat de traslladar i unificar-hi funcions fins ara disperses. Edificis paraigua en l’època que aquesta coartada argumental ja no resulta tan convincent. Preferim entendre les coses per separat i donar-los-hi un sentit reomplint amb l’experiència pròpia les escletxes, que trobar el concepte que ho explica tot, la paraula clau, que només serveix per tranquil·litzar les nostres consciències. Preferim el debat i admetem certes contradiccions i defugim de la coherència cada cop més sospitosa de fer costat a allò oficial. És la mateixa diferència entre comprar en un centre comercial, on ho trobarem tot agrupat, que anar a comprar en botigues pel carrer; similar a caminar per la ciutat com un turista sota la batuta del guia, que deixar-se emportar per la vella deriva situacionista. Quins avantatges té que tot sigui al mateix lloc? Evidentment des del punt de vista de la vitalitat de la ciutat, cap ni una. Doncs bé, en això els dos edificis també són semblants. El cert és que podríem haver seguit tenint quatre museus dispersos enlloc d’un de centralitzat i diferents sales de cinema enlloc d’un multicinema. La idea del Grec, disposar d’una programació escampada per la ciutat, només serveix per l’estiu?
Aquestes coincidències no signifiquen plagi, signifiquen que les idees, com les formes, són comunes i recurrents en èpoques determinades. Interessen com a manifestació d’una cultura i permeten pensar en quina patologia les provoca. A què deu obeir la forma martell?
En el fango
Os recomendamos este artículo de Eduardo Mangada publicado en El País el 08/05/2012 en referencia al proyecto de Eurovegas.
Esas imágenes me remiten al más duro expresionismo alemán de Grosz o Kirchner, o a nuestro más íntimo y no menos quirúrgico El Roto. Imágenes que denuncian la podredumbre de un capitalismo en el que caben juntos en la misma calesa o limusina, la mitra y el báculo, el casco prusiano y el sable, el puro y el sombrero de copa.
Soy arquitecto, algo sé de urbanismo y mucho sobre la ciudad, y me veo obligado a desmontar una gran trampa. No nos engañemos. No es un problema de altura de edificios o servidumbres aéreas. Pueden existir torres bellas, desarrollos densos y enclaves singulares que superen las tres plantas y media.
Aquí y ahora se trata de la creación de un espacio basura, usando las palabras de R. Koolhaas, por su contenido y su localización fuera de cualquier modelo metropolitano, carente de la más mínima necesidad social. En definitiva, de un lodazal en el que algunos de nuestros políticos mejor vestidos están hozando para encontrar algún tubérculo medio podrido con que alimentar una ciudad.
Un poco de memoria. ¿Cuántas operaciones así, aunque menos corrompidas, han fracasado en España, desde Terra Mítica, la Ciudad del Quijote, la Warner o los Monegros? Afanados los beneficios por los presuntos promotores, los costos sociales y medioambientales, y muchas de las infraestructuras necesarias, tuvieron que pagarse con dinero público por los ciudadanos.
Una recomendación. Lean aunque sea solo un capítulo de El triunfo de las ciudades de Edward Glaeser: “Como todas las ciudades exitosas de la actualidad, su fuerza reside en el capital humano” alimentado por cultura, ciudadanía y democracia.
Una última palabra de autoridad. Mariano Rajoy afirmó en abril que “no es momento de pabellones, autopistas, y aeropuertos”. Supongo que tampoco de EuroVegas.
Eduardo Mangada es arquitecto y fue concejal socialista de Urbanismo del Ayuntamiento de Madrid y consejero de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente y Vivienda.