Category: Recomanem

Mapa dels paisatges de Catalunya

L’elaboració dels set catàlegs de paisatge ha permès obtenir, finalment, el primer mapa dels paisatges de Catalunya. Amb 135 paisatges, el mapa palesa la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu. Cada paisatge (anomenat tècnicament ‘unitat de paisatge’) és diferent dels altres, però no necessàriament millor o pitjor. Els 135 paisatges identificats s’han obtingut a través de l’anàlisi de molts factors i de la seva interacció. Seguiu llegint…

Cicle “Converses d’Arquitectura”

Cicle que se celebra al Trespa Design Centre de Barcelona, organitzat per l’associació Arquitectes per l’Arquitectura i Trespa, i comissariat per Enric Llorach.

“BALEAR”, amb Tomeu Ramis (Flexo Arquitectura), Juan Miguel Tizón (Ripoll Tizón) i Elías Torres (Martínez Lapeña-Torres Arquitectes). Moderat per Andreu Manresa, corresponsal del diari El País a les Illes Balears.

“OBJECTE”, amb Martín Azúa, Gonzalo Milà i Key Kawamura (Studio Banana). Moderat per Alexandre Casanovas, arquitecte i cocomissari de la propera Triennal d’Arquitectura d’Oslo 2016.

Per un urbanisme que posi la gent al centre

Barcelona expulsa les classes populars del centre a la perifèria. La gentrificació i la dispersió urbana són els dos caps d’un mateix procés que cal contrarestar activament perquè ens allunya d’un model de ciutat més mixta i compacta, és a  dir, més justa i sensata.

Ara que Barcelona inicia una nova etapa política, no podem deixar de preguntar-nos quin projecte urbanístic li cal. A hores d’ara, la “ciutat dels prodigis” urbans hauria d’haver après que urbanisme i política són indeslligables. Les etimologies de l’un i l’altre, ben arrelades al paviment urbà, indiquen que, lluny de ser una mera qüestió estètica, l’arquitectura i l’urbanisme tenen una dimensió ètica. Massa sovint, valorar la Torre Agbar o l’hotel Vela ha consistit a respondre a la pregunta “t’agrada?”. Però la lectura política de l’urbanisme és tan necessària com el balanç urbanístic de la política. Transformar la ciutat pot ser tan aviat un instrument de democratització com una arma per a l’abús de poder. I, durant dècades de llums i ombres, Barcelona ha estat modèlica en ambdós sentits. Hem comprovat que les reformes urbanes poden estar al servei de la corrupció, l’especulació, la privatització, la segregació o el malbaratament; alhora, són ineludibles per afrontar els reptes ecològics i econòmics que ens planteja el futur immediat.  Seguiu llegint…

El diseño de la ciudad, de Judit Carrera

El prestigioso Premio Turner de arte contemporáneo acaba de recaer en el colectivo Assemble, un grupo de jóvenes diseñadores, artistas y arquitectos de Londres que ha sido reconocido por una obra de regeneración urbana en un barrio degradado de Liverpool. La intervención consistía en devolver el valor a unas viviendas abandonadas de una zona popular de la ciudad, tras un proceso de trabajo conjunto con los vecinos que también recuperaba la memoria del lugar. El galardón ha sido criticado por los que consideran que este tipo de proyecto no es artístico, pero la polémica parece importar poco a sus autores, más preocupados por la capacidad de transformar la realidad que por el adjetivo que se asigne a su obra. Segueix llegint

El ‘reality’ de la ‘starchitecture’

Compartim l’article que Vanessa Graell de El Mundo ha dedicat a la publicació de la sèrie “Gran Arquitecto“, d’Alberto Hernández.
Les tires còmiques, que habitualment culminen els números de la revista diagonal, ara agafen nova vida de mà de Libros de Autoengaño. Al seu web podeu comprar la publicació.

El Mundo Tendències "El Reality de la Starchitecture"- Gran Arquitecto - Alberto Hernandez - Revista diagonal