Ocupació sobre gel

Edifici d'oficines per a Simón Lighting. Barcelona, 2006-2008. Lluís Clotet i Ignacio Paricio. Fotografia: Lluís Casals.

A Barcelona, en un període de pocs mesos, la plaça Catalunya ha viscut dues ocupacions de naturaleses ben diferents. Una d’elles, “l’acampada BCN”, suposava la reunió lliure de ciutadans amb l’única finalitat de discutir temes polítics. L’altra forma d’ocupació de l’espai públic és la de la carpa gegant, instal·lada en motiu de les festes nadalenques, que acull una pista de gel de pagament.

Resulta curiosa la diferent interpretació que es fa en ambdós casos de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona, que en un dels seus punts hi diu que “els ciutadans tenen dret a comportar-se lliurement a la via i als espais públics de la ciutat de Barcelona i a ésser respectats en la seva llibertat”. En el primer cas, es va desallotjar els acampats emparant-se en els conceptes de “seguretat”, “higiene” i “llibertat”. En el segon cas, en canvi, se cedeix l’espai urbà per a una activitat lucrativa de caràcter privat que, a més, està exempta de la taxa d’ocupació de l’espai públic.

L’aparició de la pista de gel ens hauria d’induir a la reflexió crítica sobre l’interès públic de l’espai urbà i sobre la importància de la política en prioritzar els interessos col·lectius enfront dels interessos privats estrictament comercials.

Ocupació sobre gel

En Barcelona, en un período de pocos meses, la plaza Catalunya ha vivido dos ocupaciones de naturalezas muy diferentes. Una de ellas, “la acampada BCN”, suponía la reunión libre de ciudadanos con la única finalidad de discutir temas políticos. La otra forma de ocupación del espacio público es la de la carpa gigante, instalada con motivo de las fiestas navideñas, que alberga una pista de hielo de pago.

Resulta curiosa la diferente interpretación que se hace en ambos casos de la Ordenanza sobre el uso de las vías y los espacios públicos de Barcelona, que en uno de sus puntos dice que “los ciudadanos tienen derecho a comportarse libremente en la vía y los espacios públicos de la ciudad de Barcelona y a ser respetados en su libertad”.

En el primer caso, se desalojó a los acampados amparándose en los conceptos de “seguridad”, “higiene” y “libertad”. En el segundo caso, en cambio, se cede el espacio urbano para una actividad lucrativa de carácter privado que, además, está exenta de la tasa de ocupación del espacio público.

La aparición de la pista de hielo nos debería inducir a la reflexión crítica sobre el interés público del espacio urbano y sobre la importancia de la política al priorizar los intereses colectivos frente a los intereses privados estrictamente comerciales.