Editorial diagonal.25

Portada diagonal.25

Pavelló espanyol a Xangai 2010. Fotografia: Zachary Franklin


Estimats lectors, és un plaer compartir amb vosaltres aquest nou exemplar que teniu a les mans. Després de 25 números ens sentim satisfets de la feina realitzada, però no ens hi conformem, i esperem millorar dia rere dia. És realment d’agrair veure com molta més gent vol col·laborar amb nosaltres des que hem estrenat la nova edició aquest any 2010.

Aquest cop hem anat al Brasil, a Itàlia, a Londres, a Barcelona… i a la Xina, per conèixer Pequín, els gratacels de Hong Kong i el que es cou dins els pavellons de l’Expo de Shanghai.

Mentre la revista va endavant, moltes altres coses van enrere. Us recomanem que llegiu la carta que Jordi Ludevid, president del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España, ha enviat als arquitectes col·legiats per tal d’explicar els últims canvis normatius que afecten l’exercici de la nostra professió. D’aquesta, se’n desprèn que han fracassat tots els esforços per aconseguir una formació unitària i l’existència d’un títol únic que ens habiliti com a arquitectes. A partir d’ara serem, primer, Graduats en Arquitectura, i en una segona fase, Màsters en Arquitectura. Serà en aquesta segona fase que podrem exercir com a arquitectes. Hem perdut pel camí el nom històric de la nostra titulació: Arquitecte.

Cal repensar la professió sencera. Per a què podem servir en moments que no es construeix? Els Col·legis d’Arquitectes haurien de ser l’avantguarda d’aquest brainstorming col·lectiu que requereix la disciplina. Però estan capficats en la manera de subsistir econòmicament i a pensar com carai gestionar allò que antany els va reportar tants beneficis: el VISAT.

Les institucions no ens faran cap favor i la feina no ens la donaran, l’hem d’inventar nosaltres!


Queridos lectores, es un placer compartir con vosotros este nuevo ejemplar que tenéis en las manos. Después de 25 números nos sentimos satisfechos del trabajo realizado, pero no nos conformamos, y esperamos mejorar a día tras día. Es realmente de agradecer ver como mucha más gente quiere colaborar con nosotros desde que hemos estrenado la nueva edición, este año 2010.

En esta ocasión hemos ido a Brasil, Italia, Londres, Barcelona… y a China, para conocer Pekín, los rascacielos de Hong Kong y lo que se cuece dentro de los pabellones de la Expo de Shanghai.


Mientras la revista va hacia adelante, muchas otras cosas van hacia atrás. Os recomendamos que leáis la carta que Jordi Ludevid, presidente del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España, ha enviado a los arquitectos colegiados para explicar los últimos cambios normativos que afectan al ejercicio de nuestra profesión. De ella se desprende que han fracasado todos los esfuerzos para conseguir una formación unitaria y la existencia de un título único que nos habilite como arquitectos. A partir de ahora seremos, primero, Graduados en Arquitectura, y en una segunda fase, Másters en Arquitectura. Será en esta segunda fase en la que podremos ejercer como arquitectos. Hemos perdido, por el camino, el nombre histórico de nuestra titulación: Arquitecto.
Hay que repensar la profesión entera. ¿Para qué podemos servir en momentos en los que no se construye? Los Colegios de Arquitectos deberían ser la vanguardia de este brainstorming colectivo que requiere la disciplina. Pero están empeñados en encontrar la manera de subsistir económicamente y en pensar cómo gestionar lo que antaño les reportó tantos beneficios: el VISADO.

Las instituciones no nos harán ningún favor y el trabajo no nos lo darán, ¡lo tenemos que inventar nosotros!

stimats lectors, és un plaer compartir amb vosaltres aquest nou exemplar que teniu a les mans. Després de 25 números ens sentim satisfets de la feina realitzada, però no ens hi conformem, i esperem millorar dia rere dia. És realment d’agrair veure com molta més gent vol col·laborar amb nosaltres des que hem estrenat la nova edició aquest any 2010.

Aquest cop hem anat al Brasil, a Itàlia, a Londres, a Barcelona… i a la Xina, per conèixer Pequín, els gratacels de Hong Kong i el que es cou dins els pavellons de l’Expo de Shanghai.

Mentre la revista va endavant, moltes altres coses van enrere. Us recomanem que llegiu la carta que Jordi Ludevid, president del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España, ha enviat als arquitectes col·legiats per tal d’explicar els últims canvis normatius que afecten l’exercici de la nostra professió. D’aquesta, se’n desprèn que han fracassat tots els esforços per aconseguir una formació unitària i l’existència d’un títol únic que ens habiliti com a arquitectes. A partir d’ara serem, primer, Graduats en Arquitectura, i en una segona fase, Màsters en Arquitectura. Serà en aquesta segona fase que podrem exercir com a arquitectes. Hem perdut pel camí el nom històric de la nostra titulació: Arquitecte.

Cal repensar la professió sencera. Per a què podem servir en moments que no es construeix? Els Col·legis d’Arquitectes haurien de ser l’avantguarda d’aquest brainstorming col·lectiu que requereix la disciplina. Però estan capficats en la manera de subsistir econòmicament i a pensar com carai gestionar allò que antany els va reportar tants beneficis: el VISAT.

Les institucions no ens faran cap favor i la feina no ens la donaran, l’hem d’inventar nosaltres!

Leave a Reply

Your email address will not be published.