Article d’André Corboz publicat al catàleg de l’exposició Ciutats: del globus al satèl·lit, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994. Disponible a la Biblioteca Urbana del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (CCCB). Disponible en català, castellà i anglès.
La ciutat desbordada, André Corboz (1994)
En menys de dos segles la ciutat occidental i les metròpolis del Tercer Món han canviat radicalment de natura, però tot i això la seva representació mental no ha variat gaire. En efecte, per a gairebé el conjunt dels seus habitants la ciutat és sobretot un centre, és a dir, un complex individualitzat nítidament, amb una gran cohesió arquitectònica, que s’oposa al camp i que exerceix funcions territorials. Per tant, una veritable ciutat posseeix consistència històrica i es defineix per una gran densitat, per uns edificis disposats d’una manera diguem-ne contigua i per una alçada uniforme, de què només alguns edificis públics són excepció. És una concepció fonamentada en una estètica de l’harmonia: aquella que, filtrada pel Renaixement, prové de l’antigor clàssica (origen dels grans eixos i de les simetries triomfals nascuts d’un ideal d’ordre); o bé aquella que, filtrada pel Romanticisme, prové de l’edat mitjana (origen, per contra, de la corba, de la irregularitat, de la diversitat d’efectes de sorpresa). (segueix llegint)