En Jordi Badia ha escrit aquest article al diari “Ara” i l’ha publicat al web Hic et nunc sobre el projecte de tranformació del port davant el morrot de Montjuïc. Una opinió més que s’afegeix al debat!
Darrerament s’ha parlat molt de la necessitat de recuperar una part del port per a l’ús ciutadà a la zona on hi ha les terminals. La idea es va tornar a posar a sobre la taula per part del nou equip de govern de la ciutat en plena campanya electoral i, tot i les crítiques sobre el projecte presentat, sembla que la proposta té la virtut d’haver engegat la polèmica i ha aconseguit un cert consens en el fet que cal fer alguna cosa en aquest punt.
Ja fa anys que Barcelona ha iniciat un procés d’obertura al mar amb actuacions com la Vila Olímpica, l’arranjament de la platja de la Barceloneta o, més recentment, el perllongament de la Diagonal amb el soterrament de la depuradora al Fòrum. Dins d’aquest procés de recuperació s’emmarca també l’operació engegada als anys vuitanta al Moll de la Fusta i al moll d’Espanya en una operació molt discutida en aquell moment per la implantació d’un centre comercial en aquell punt, el Maremàgnum, però que vista en perspectiva va significar la recuperació històrica per a l’ús ciutadà d’aquella zona del port. Seguiu llegint…
Mol bé pel Senyor Badia, posant el punt sobre les oportunitats que se li presenten. El seu canvi de jaqueta ha estat fulminantment ràpid.
Molt bé, si bé l’operació que ha descrit posseix molts dels valor que enumera, els retrets poden ser tan numerossos com les possibles virtuts. Començant per l’error estratègic i un cop més curtplaçista de la proposta. És aquest un sector que es deia “ampliat” per la nova zona del port guanyat al llobregat. Ens han mentit en la operació del ZAL llavors? era pas una ampliació o una reubicació de les activitats portuaries per alliberar espai i oferir-lo al sector terciari?
Un cop més la falta de idea dels governs i els seus vassalls fa que estiguem patint per un futur conegut per tots i molt, molt poc il.lusionant. Aixó és signar amb el segell de la oficina i no pas al.legar visions il.lusionants. Ambició fàcil a la que s’apunta en Jordi Badia.
P.