Contingut diagonal.29

VERDURA. Editorial diagonal.29

"Amanida urbana". Fotografia: Ricard Gratacòs.


“Amb la transformació d’aquesta mitgera en jardí es crea un nou ecosistema que suposa un benefici social i ambiental per a la ciutat”.

Aquest és el missatge que presenta als ciutadans la nova mitgera “verda” barcelonina que il·lustra la portada d’aquest número. Segueix llegint

SALVADOR RUEDA. Hem de parlar

Salvador Rueda és biòleg, psicòleg i diplomat en Enginyeria energètica i Enginyeria ambiental. El seu interès pels temes urbans i arquitectònics s’inicia durant els anys setanta quan participa en l’equip d’una escola alternativa autogestionada i en accions lligades al barri del sud-oest del Besòs per tal d’aconseguir millores urbanístiques. Més endavant entra a dirigir l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament Sant Adrià del Besòs i, anys més tard, es converteix en director dels serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. En un moment determinat, va decidir deixar les tasques de direcció dels serveis de Medi Ambient a causa de la seva voluntat de no treballar en les disfuncions del sistema, sinó d’aconseguir que el sistema no generés disfuncions. Per fer-ho va fundar l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que li permet pensar la ciutat des d’uns altres criteris. Segueix llegint

Divagacions sobre els arxius d’arquitectura

En l’àmbit de la creació de l’arquitectura, el progrés del coneixement —entès com a conceptualització de l’experiència— requereix una revisió periòdica de les múltiples reflexions possibles entorn de les relacions entre les concepcions, les formalitzacions, les obres construïdes i la seva acceptació social. Això implica contextualitzar les experiències, però també analitzar les obres amb tota la seva evolució, des de l’encàrrec fins a l’actualitat passant per totes les fases del projecte i de l’execució material. Per poder fer aquesta tasca amb el rigor propi de la recerca científica és convenient disposar de la màxima documentació visual, gràfica i escrita generada en els processos de gestació de les obres. Segueix llegint

Indigencia


Otra persona durmiendo en un banco. Sin techo. La expresión en castellano es algo más materialista que la inglesa ‘sin hogar’ y bastante menos burocrática que la francesa ‘sin domicilio fijo’. En cualquier caso, las tres aluden a la desposesión de uno de los lugares más fundamentales para el desarrollo del individuo. La casa, el ámbito por excelencia de la privacidad, donde se duerme, se cocina o se hace el amor, es hoy un lujo. La arquitectura, que la ha tenido como meollo de sus quehaceres desde los principios de la humanidad, debería sentirse concernida. Segueix llegint

Luz nórdica

La luz nórdica es una luz especial capaz de captar la atención de cualquier arquitecto mínimamente interesado por las propiedades arquitectónicas de la luz. Detrás del interés concreto que pueda suscitar el estudio de sus particularidades, acostumbra a esconderse el deseo de un conocimiento lo más amplio y lo más profundo posible de la LUZ. Y creo que este es el caso que nos ocupa. El pasado 27 de abril, la arquitecta Verónica Orden (1972, Buenos Aires) leyó en la Escuela de Arquitectura de Barcelona su tesis Luz del norte, dirigida por el catedrático de Proyectos Arquitectónicos Félix Solaguren-Beascoa. Segueix llegint

En tensió: Keneth Snelson

Molt més que escultura, les obres d’art de Keneth Snelson són ja possibles referents per a les estructures arquitectòniques del nostre futur més immediat. Seguint els passos de Buckminster Fuller i les idees del mestre Frei Otto, Snelson ha iniciat una nova disciplina escultòrica basada en la bellesa pròpia d’aquells comportaments estructurals més elementals. Segueix llegint

Mirando hacia atrás con ira

Mirando hacia atrás con ira es el título de una obra de teatro de John Osborne, lo he considerado interesante como título de la sección sin pretender relacionarlo con la obra de teatro. Escribir sobre arquitectura en el momento actual requiere esperanza y optimismo hacia el futuro, aunque sea en grado mínimo. La humanidad está viviendo un mal momento, los responsables de la situación se descargan de responsabilidad, como si no fuera con ellos, y se postulan como redentores. En la calle se ve de otro modo, esto da ánimos. La solución no está en dar unos retoques, máxime si cada vez que retocan empeoran la situación. La única solución posible es anular lo que se ha hecho y actuar en sentido inverso. La gran dificultad es que el horror no es local sino global. Si continúa el proceso destructor de la educación y de la cultura en el que estamos inmersos, la arquitectura, después de muchos más siglos de existencia que los cuarenta napoleónicos, va a desaparecer. Segueix llegint

CARLOS PAZOS ho va deixar

L’artista Carlos Pazos (Barcelona, 1949) va estudiar dos cursos d’arquitectura durant els anys setanta, al mateix temps que iniciava la seva activitat artística influenciat pel pop art i l’art povera. Tot i treballar en múltiples camps, en destaquen els collages d’objectes resignificats  plens d’ ironia  humor i poesia. Al 2004 la seva obra va ser reconeguda amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura. Ens trobem una tarda de juliol en una terrassa de l’Eixample per parlar de la seva obra i d’arquitectura. Segueix llegint

Carlos Pazos

Il·lustració per l’entrevista a Carlos Pazos.

Preámbulo a “El maravilloso mundo de la arquitectura”

El siguiente texto fue encontrado sobre la mesa de Frank Lloyd Wright, en forma de manuscrito, la mañana en que murió. Se trata del prefacio que escribió para un libro sobre arquitectura destinado a un público juvenil, que le había encargado un editor británico para ser incluido en la colección “The Wonderful World of…” Segueix llegint

Higueras y el poder del centro

Hay individuos que se resisten a seguir los caminos establecidos por otros. Estos personajes luchan durante toda su vida incluso contra ellos mismos en busca de la verdadera esencia del arte. Fernando Higueras Díaz (Madrid 1930–2008) se dejó el alma en ello, y obras de arquitectura verdaderamente maravillosas como el Centro de Restauraciones Artísticas de Madrid así lo atestiguan. Segueix llegint

Una arquitectura de l’exili. Germán Rodríguez Arias a Xile (1939-1957)

El juny de l’any 2007 es va inaugurar a Madrid l’exposició “Arquitecturas desplazadas, arquitecturas del exilio español”, una mostra que recollia les vivències i l’obra d’una cinquantena d’arquitectes que es van veure obligats a viure exiliats arran de la Guerra Civil. A través de projectes i maquetes, però també de passaports, correspondència o fotografies de la vida quotidiana, l’exposició, comissariada per l’arquitecte veneçolà Herny Vicente, reconstruïa l’experiència de l’exili de tota una generació de joves arquitectes amb voluntat de renovar el panorama arquitectònic del país, les carreres i aspiracions dels quals van quedar interrompudes i van seguir, a partir d’aquell moment, múltiples direccions. Segueix llegint

“Carrefour planet”: és conya, oi?

Aquest estiu, mentre buscava d’urgència un cistell per a la bicicleta, entro al centre comercial Gran Via 2 per primera vegada i llegeixo un cartell de 6m2 que presideix una de les naus laterals del temple. Al fris hi ha una inscripció que diu “Carrefour Planet” i penso que el nom, l’ha triat un publicista irònic enemistat amb l’empresa: vull dir que, llegint el títol, a ningú no li entren ganes de contribuir al monopoli de la distribució del menjar… Segueix llegint

La vivienda en Yugoslavia: el caso de Bosnia Herzegovina (1ª parte)

Introducción

Este es el primero de dos artículos concebidos con la intención de reconstruir los cambios ocurridos en el sistema de propiedad de la vivienda en Bosnia Herzegovina (BiH) en los últimos 20 años. La primera parte presenta brevemente la sociedad bosnia para luego detenerse en describir el sistema socialista de la vivienda; en la segunda parte —disponible en el próximo número de la revista— el discurso se centrará en el proceso de transición del régimen comunista a un tipo de sociedad que aspira a ser capitalista y que, sin embargo, se enfrenta todavía a las incertidumbres y dificultades heredadas por el conflicto que azotó el país entre 1992 y 1995. Ambos textos están basados en una comunicación presentada en el XII Congreso de Antropología de la F.A.A.E.E. (Federación de las Asociaciones de Antropología del Estado Español), que tuvo lugar en León en septiembre de 2011. Segueix llegint

Ángeles y demonios: dos formas de pensar Nueva York

El siglo XX fue testigo de muchas formas de ver y pensar la ciudad. En este sentido, el caso de Nueva York es paradigmático, porque nos permite leer la modernidad urbana como un ideal a alcanzar, construido, probado y con sus resultados, todos en un mismo escenario. Dos personajes son la cara de una misma moneda: Robert Moses y Jane Jacobs nos aportan dos formas de entender esa ciudad moderna y nos invitan a repensar su posición de ángeles o demonios dentro de Nueva York. Segueix llegint

subobjectivitat

el text està escrit tot en minúscules en homenatge a max bill, que aplicava la —poc objectiva— teoria de herbert bayer: “per què, per a un sol so, tenir dos signes, A y a? un so, un signe. per què dos alfabets per a una paraula? per què doble quantitat de signes, si s’aconsegueix el mateix amb la meitat?”.


els objectes estan subjectes a una sèrie de manipulacions i consideracions des del moment en què són plantejats fins al moment en què deixen de formar part del nostre entorn. Segueix llegint

En busca del trabajo perdido


Gran Arquitecto 7: En busca del trabajo perdido