teme: disseny

DAVID BESTUÉ. Hem de parlar

David Bestué per Maria Picassó

David Bestué per Maria Picassó

David Bestué (Barcelona, 1980) és un referent de l’escena artística des de 2002, amb una producció que compta amb gran varietat de formats i col·laboracions. Actualment viu a Madrid, però aprofitem que està de visita a Barcelona per trobar-nos en un bar del Poble Sec. Reflexiu i curós amb les seves respostes tant com ho és amb la seva obra, es concentra en les paraules i, amb la humilitat que el caracteritza, ens explica la seva mirada externa —apassionada i crítica per igual— cap als sectors de l’arquitectura i l’enginyeria.
Read More

Al llindar de la porta


Pau de Riba - Diagonal 43


Al llindar de la porta, al llindar de la gràfica i l’arquitectura, al llindar entre el públic i el privat, entre la normativa i la declaració d’intencions de l’edifici. Els números de carrer han estat un signe útil que el gps està convertint progressivament en un fòssil tipogràfic, una forma de patrimoni urbanístic que pot seguir el camí dels rètols antics: transformar el valor funcional en valor històric o estètic i acabar a les parets de museus o restaurants vegans.

SERGI CASADEMUNT ho va deixar

Sergi Casademunt per Maria Picassó

Sergi Casademunt per Maria Picassó

Sergi Casademunt (Barcelona, 1946) és intèrpret i lutier de violes de gamba. Ha passat de l’arquitectura de cases a l’arquitectura sonora, i ha construït gairebé una cinquantena d’instruments per a ell mateix o per a d’altres gambistes. Ha compaginat la seva tasca de lutier amb la de musicòleg i recuperador de la música antiga catalana i, sobretot, amb la d’intèrpret amb els grups de Jordi Savall, Le Concert des Nations, l’Orquestra Barroca Catalana i, actualment, amb Guillamí Consort i In Nomine. Ens trobem a casa seva que ell mateix va projectar a Siurana.

Read More

Disseny-ficció per a la innovació social

El terme disseny-ficció sorgeix aproximadament ara fa 10 anys, de la mà de Bruce Sterling, escriptor de ciència-ficció, que el va definir com “l’ús deliberat de prototips diegètics per tal de suspendre la incredulitat al canvi”[1]. La definició d’Sterling és aplicable a altres terminologies anteriors —gairebé sinònimes—, com ara el disseny crític o especulatiu, però també a projectes i propostes prèvies a qualsevol d’aquestes terminologies, com és el cas de Futurama (Norman Bel Geddes, 1939); els films d’empreses com General Motors o Bell Labs als anys 1950 i 60; o les propostes de l’arquitectura radical dels anys 1960 i 70. Read More

Actitud, mètode i amor

En la societat de consum en què estem immersos, els objectes poden arribar a les nostres mans per necessitat funcional, per un impuls degut a l’enamorament estètic o, fins i tot, involuntàriament, per mitjà de tercers o per atzar. Cal distingir, però, entre aquells objectes que tenim, aquells que es fan nostres i els que ens fem nostres. Read More

Sandàlies i mitjons

Quan torna el bon temps es recuperen certs fenòmens de dubtosa coherència estètica, dels quals, probablement, el més interessant és la combinació de sandàlies i mitjons. Dos elements que, en principi, són contradictoris pel que fa a la seva funció respecte el peu: si bé les sandàlies estan dissenyades per airejar-lo en època de calor, la funció principal dels mitjons és tapar-lo. Read More

En el nom de l’objecte

La narrativitat d’un objecte, de vegades, pot anar més enllà d’aconseguir que l’objecte s’expliqui per se[1], i pot provocar una segona lectura de la peça. Si bé amb la pròpia forma i materials un objecte pot comunicar la seva utilitat o inclús la seva gènesi, la nomenclatura que sovint els acompanya pot ajudar a emfatitzar o tergiversar aquest diàleg existent entre l’objecte i l’usuari. Read More

Botons

Els botons són, possiblement, el paradigma de la comunicació actual. Són la interfície —física i/o virtual— que utilitzem per posar-nos en contacte amb una gran varietat d’objectes, que alhora ens permeten comunicar-nos amb altres persones quan els accionem. I, recíprocament, és un element que ens comunica que allò pot ser accionat. Amb el progrés tecnològic, però, la definició de botó encara ha de ser reescrita. Quin és el límit dels botons? Read More

FERRAN AMAT. Hem de parlar

Ferran Amat (Barcelona, 1941) és probablement un dels botiguers més característics i respectats en l’àmbit del disseny i l’arquitectura nacionals. El seu paper al capdavant de Vinçon ha convertit aquesta botiga en un punt de referència. L’any 1995 la botiga va rebre el Premi Nacional de Disseny per la seva “contribució a la promoció de la cultura del disseny”.
Caminem per la botiga entre mobles i objectes fins a arribar al seu despatx, al costat de la Sala Vinçon, on ens espera.
Read More

RAMON PRAT ho va deixar

En Ramon Prat (Barcelona, 1961) va estudiar Arquitectura, però es va acabar decantant pel món del disseny gràfic. Tot i així, sempre ha estat vinculat amb l’arquitectura. El seu treball com a dissenyador gràfic de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme (1989-1999), el comissariat del nou museu Disseny Hub Barcelona i sobretot la creació i direcció de l’editorial ACTAR, entre altres projectes, l’han portat a ser una figura rellevant en l’àmbit arquitectònic. El seu treball ha merescut diversos reconeixements com són sis premis LAUS, el Premi Nacional de Disseny de la Generalitat de Catalunya (2005) i el Premi Ciutat de Barcelona (2007). Read More

Dissenyística

Sovint pensem que tot avenç parteix d’una visió del futur que es vol assolir. Aquesta visió, però, si és del present, és més coherent i ens permet progressar de manera més ordenada. És realment necessari accelerar l’arribada del futur quan encara hi ha molt per millorar en el present? El fet d’observar l’actualitat permet detectar-ne les característiques i mancances i, per tant, analitzar com incidir-hi. Read More

Estos tíos exóticos de Barcelona

Interessant documental “sobre la situació actual del disseny a la ciutat de Barcelona”. És el projecte final de carrera de Laura Sans, pel qual ha entrevistat diferents dissenyadors, entre els que es troben Mario Eskenazi (a qui vam entrevistar pel número 27), Pati Nuñez, Martín Ruiz de Azúa o Óscar Guayabero.
El resultat segons diu Sans, “es pot considerar una primera versió d’un projecte de futur”. Mentre esperem aquest nou projecte, us invitem a disfrutar d’aquesta versió.

Tomorrow will be design

En un article recent[1], Philippe Starck considera que avui en dia el disseny està enfocat moltes vegades a “crear productes inútils, que no han sigut desenvolupats per ajudar la gent sinó per enriquir empreses traient diners de les butxaques d’un ‘públic objectiu’. És una manera molt cínica de treballar, i es fa amb avarícia i sense respecte. Hem de dissenyar coses més ecològiques, més socials.” Tot seguit afegeix: “I sí, hem de produïr menys”. Aquest concepte ja l’havia expressat altres vegades[2] en forma d’eslògan: “Tomorrow will be less”. Read More

Diseñar lo menos posible

Diseñar lo menos posible és un petit article introductori al personatge de Dieter Rams, un dels dissenyadors industrials més importants dels nostres temps.

Els seus Deu principis per al bon disseny són bàsics per entendre la disciplina.

Dieter Rams va ser dissenyador de Braun, i va col·laborar amb l’escola d’Ulm en diversos projectes. A la molt recomanable exposició disseny de sistemes. escola d’ulm que es fa al DHUB en podeu veure alguns.

subobjectivitat

el text està escrit tot en minúscules en homenatge a max bill, que aplicava la —poc objectiva— teoria de herbert bayer: “per què, per a un sol so, tenir dos signes, A y a? un so, un signe. per què dos alfabets per a una paraula? per què doble quantitat de signes, si s’aconsegueix el mateix amb la meitat?”.


els objectes estan subjectes a una sèrie de manipulacions i consideracions des del moment en què són plantejats fins al moment en què deixen de formar part del nostre entorn. Read More

Vist i no vist

La universalitat i l’atemporalitat que fan convertir un disseny en un clàssic deriven, en part, de la síntesi a la qual ha estat sotmès l’objecte en qüestió. En alguns casos, aquest procés es basa en dissenys ja existents.
Read More

Habitación de hotel

Interessant article de Jorge Wagensberg sobre disseny:
“El diseño no es un lujo. Lo que es un lujo es no diseñar. Lo útil tiene la belleza de lo que ha sido bien pensado. Solo hay que acordarse de que todo es pensable y de que todo merece ser pensado.”

MARIO ESKENAZI lo dejó

Mario Eskenazi (Buenos Aires, 1945) estudió arquitectura en la Universidad de Córdoba, Argentina. Tras acabar la carrera abandona el país y la disciplina y se instala en Barcelona, donde desarrolla una intensa actividad en el mundo del diseño gráfico.

Conversamos con él en su estudio de la Plaça Ramón Berenguer III para analizar su obra, la cual hace años que forman parte de nuestro paisaje visual.

Read More

Ornament i neteja

Un dels elements diferencials entre objectes és la seva capacitat de sobreviure al pas del temps, un aspecte que es pot valorar essencialment en termes físics i formals. Tal com comentava Adolf Loos[1], “la forma d’un objecte ha de ser tolerable durant el temps que físicament duri aquest determinat objecte”.

Però la conservació física dels objectes deriva també de la seva forma. Els accessoris domèstics han de ser “simples i estar ben construïts. Sense motllures innecessàries ni decoracions que només fan que acumular pols i donar feina de més”[2]. Read More

MIGUEL MILÁ lo dejó

Miguel Milá empezó estudiando Arquitectura, pero cambió de escala para acabar convirtiéndose en uno de los diseñadores más importantes de nuestro país.

Tenemos el placer de encontrarnos con él en su estudio de la plaza Sant Jaume de Barcelona donde conversamos sobre diseño a la vez que repasamos su larga trayectoria. Read More

Poka-yoke

Els humans, per naturalesa, cometem errors. No contents amb això, sovint intentem trobar un culpable que no sigui un mateix. El fet que no tinguin capacitat de contrarrestar l’atac fa que els objectes siguin un blanc força comú (sovint merescut) i, d’aquesta manera, intentem transformar els errors humans en defectes dels productes. Read More

Deixem que ens expliquin

Sempre necessiten explicacions, la gent gran, resava el Petit Príncep després de comprovar que era necessari deixar veure la silueta recognoscible de l’elefant dins la boa perquè la gent acceptés el seu dibuix. Read More