xlvii
i corro entre la gent fent un punxament tangencial a la seva òrbita, adonant-me’n de l’extrem ridícul que hem fet convertint la costa en un seguit de circuits tancats per on caminar i dir-li’n passejar.
iil
de les pel·lícules se n’aprenen moltes coses. no parlo de l’amor, de l’honor, de la busca del propi destí, d’una història tràgica o de qualsevol alta xorrada d’aquest nivell que serveix per fer tantes i tantes bones pel•lícules.
parlo dels petits detalls. de totes aquelles coses importants que configuren el dia a dia i condicionen tota una història personal.
parlo, precisament, d’aquella gota al terra que em fa mirar amunt amb por de trobar-hi un cadàver, un ninja al que li ha catgut una gota de suor per estar-se aguantant al sostre, o un tiranosaure bavejant.