Hàbits de consum, logística i model urbà

Diagonal43 - Coberta: Port d’Anvers - Port of Antwerp Cortesia de Benjamin Grant / Satelliteimagery © DigitalGlobe. La fotografia forma part de l’exposició “Després de la fi del món” que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins el 29 d’abril de 2018.

Diagonal43 – Coberta: Port d’Anvers – Port of Antwerp Cortesia de Benjamin Grant / Satelliteimagery © DigitalGlobe. La fotografia forma part de l’exposició “Després de la fi del món” que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins el 29 d’abril de 2018.

Els ports de la majoria de ciutats d’arreu del món creixen sense parar. En el cas de Barcelona, la necessitat d’expansió del port va modificar, fa pocs anys, la traça natural del riu Llobregat per arribar a duplicar la seva superfície. Al mateix temps hem vist com als polígons industrials la construcció i transformació de naus existents en espais per a la logística no para créixer. Ambdós fenòmens són el ressò del moviment incessant i a gran escala de mercaderies.

Una peça de roba pot estar dissenyada a Barcelona, fabricada a qualsevol racó d’Àsia, tornar a una nau logística al nostre territori i marxar, de nou, a qualsevol lloc del món per ser venuda. Aquesta cadena de fets, que podria semblar una bogeria, ha catapultat a l’èxit la marca de roba més important d’Espanya.
En la mateixa línia d’esdeveniments, la compra online de productes s’incrementa a un ritme molt important. Com la ciutadania vol que aquests productes els arribin al més aviat possible a casa s’estan implantant espais logístics als centres de les nostres ciutats. La nau d’Amazon a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili en seria un exemple. Cada producte que comprem a Internet fa minvar el comerç de proximitat de les nostres ciutats. Podria ser que l’augment d’espais per a la logística acabés convertint els baixos comercials dels nostres edificis en mers magatzems de distribució, i que es transformés, així, radicalment el paisatge urbà per excel·lència de les ciutats europees?
A principis del segle XX alguns poetes i artistes d’avantguarda fruïen de l’espectacle que suposava el moviment incessant de mercaderies als ports urbans. Podem viure avui en dia aquest moviment amb el mateix entusiasme, si pensem que el transport acumulat pels productes que consumim causa un mal irreparable al medi ambient del nostre planeta?


Los puertos de la mayoría de ciudades de todo el mundo crecen sin cesar. En el caso de Barcelona, ​​la necesidad de expansión del puerto modificó, hace pocos años, la traza natural del río Llobregat para llegar a duplicar su superficie. Al mismo tiempo hemos visto como en los polígonos industriales la construcción y transformación de naves existentes en espacios para la logística no para de crecer. Ambos fenómenos son el eco del movimiento incesante y a gran escala de mercancías. Una pieza de ropa puede estar diseñada en Barcelona, ​​fabricada en cualquier rincón de Asia, volver a una nave logística en nuestro territorio y marcharse, de nuevo, a cualquier punto del mundo para ser vendida. Esta cadena de hechos, que podría parecer una locura, ha catapultado al éxito la marca de ropa más importante de España.
En la misma línea, la compra online de productos se incrementa a un ritmo muy importante. Como la ciudadanía quiere que estos productos lleguen lo antes posible a sus casas se están implantando espacios logísticos en los centros de nuestras ciudades. La nave de Amazon en la antigua sede de la editorial Gustavo Gili sería un ejemplo. Cada producto que compramos en Internet hace que disminuya el comercio de proximidad de nuestras ciudades. ¿Podría ser que el aumento de espacios para la logística acabase convirtiendo los bajos comerciales de nuestros edificios en meros almacenes de distribución, y que se transformase, así, radicalmente el paisaje urbano por excelencia de las ciudades europeas?
A principios del siglo XX algunos poetas y artistas de vanguardia disfrutaban del espectáculo que suponía el movimiento incesante de mercancías en los puertos urbanos. ¿Podemos vivir hoy en día este movimiento con el mismo entusiasmo, si pensamos que el transporte acumulado por los productos que consumimos causa un daño irreparable al medio ambiente de nuestro planeta?