Articles de Joan Florit

ENRIC BATLLE. Hem de parlar

Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte i paisatgista. És professor titular del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 2002 va obtenir el títol de doctor amb la seva tesi “El jardí de la metròpoli”, amb què va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Lluís Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d’Arquitectura. La tesi  ha estat publicada recentment per l’editorial Gustavo Gili i va rebre el Premi FAD de Teoria i Crítica d’Arquitectura 2012. Des de l’any 1981 comparteix oficina amb Joan Roig. Ens trobem al seu despatx per parlar sobre l’espai obert a la metròpoli contemporània. A la versió digital de la revista podreu trobar una versió més extensa de l’entrevista, en què parlem sobre la seva visió de l’especialització de l’arquitecte i sobre l’ensenyament del paisatge i l’urbanisme.

Read More

Discursos sobre el verd a la ciutat: una perspectiva històrica. Londres (1637-1811), Barcelona (1867-1929), Philadelphia (1835-1969)

Avui, qualsevol reflexió ben orientada sobre la construcció de la ciutat té en compte l’espai verd com a qualitat a considerar. Això que ara assumim amb tanta naturalitat no ha estat sempre així, sinó que ha anat arrelant a poc a poc en la cultura urbanística, a mesura que s’anaven definint les diferents facetes dels beneficis que avui associem a la presència del verd en el nostre hàbitat. Read More

Hi ha parcs, i hi ha parcs centrals metropolitans

Avui, hi ha ciutats i hi ha grans ciutats. Les diferències entre les unes i les altres no són només quantitatives (de sòl ocupat, de població resident o de capital acumulat), sinó que trobem també una diferent caracterització d’algunes qualitats de la seva composició. Així, alguns valors, qualitats o utilitats urbanes només els ofereixen les grans metròpolis. Read More

La naturalesa de l’espai no ocupat.

Forma, qualitats i potencial de l’espai lliure d’edificació en un sector de l’Àrea Metropolitana de Lisboa.

És habitual afrontar la investigació o l’anàlisi urbanística dels territoris urbans a través de la mirada cap a allò construït. La recerca de formes, repeticions, ritmes i, en definitiva, d’ordres, pautes o regles entre els materials urbans, és un mètode a bastament utilitzat per al desentrellat de la forma de realitats urbanes ben diverses. Read More

T’ETSAB09: Una mirada calidoscòpica

Ajuntar-se un mexicà, un xilè, un americà, un xinès, un holandès i un espanyol pot semblar, d’entrada, el començament d’un d’aquells acudits basats en el tòpic. En realitat, en aquestes ratlles explicarem ben bé el contrari, com d’una d’aquestes trobades babèliques, en pot sorgir una discussió complexa, amb matisos, allunyada del tòpic… Una mirada calidoscòpica. Read More