Articles de l'autor:


JOSEP RAMONEDA. Hem de parlar

Josep Ramoneda és periodista, filòsof i escriptor. Ha dirigit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre els anys 1989 i 2011, institució de referència internacional des de la qual ha impulsat seminaris, debats, cursos i exposicions relacionats amb la cultura urbana, entesa en el sentit més ampli de l’expressió; i l’ha rescatada del monopoli de l’arquitectura i de l’urbanisme.

La seva visió critica es pot veure plasmada en els seus llibres i en les col·laboracions habituals als mitjans de comunicació.

Ens atén un matí al seu estudi per parlar sobre ciutats i espai públic. Segueix llegint

LLUÍS CLOTET. Hem de parlar

Actualment es troben mostres del treball de Lluís Clotet a col·leccions tan importants com, entre d’altres, la del MoMA de Nova York o la del Centre Pompidou de París. L’any 2010 rep el Premio Nacional de Arquitectura. Entre 2008 i 1984 treballa amb Ignacio Paricio. Col·labora en multitud de projectes amb Oscar Tusquets entre 1983 i 1964, any en què funden l’estudi PER, conjuntament amb Pep Bonet i Cristian Cirici. L’any 1965 obté el títol d’arquitecte a l’ETSAB. Viu la seva joventut i infantesa a Barcelona, entre el barri del Raval i l’Eixample, on s’amara dels llocs, de les persones i de les escenes quotidianes que, encara avui, són el seu referent per projectar. Segueix llegint

SALVADOR RUEDA. Hem de parlar

Salvador Rueda és biòleg, psicòleg i diplomat en Enginyeria energètica i Enginyeria ambiental. El seu interès pels temes urbans i arquitectònics s’inicia durant els anys setanta quan participa en l’equip d’una escola alternativa autogestionada i en accions lligades al barri del sud-oest del Besòs per tal d’aconseguir millores urbanístiques. Més endavant entra a dirigir l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament Sant Adrià del Besòs i, anys més tard, es converteix en director dels serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. En un moment determinat, va decidir deixar les tasques de direcció dels serveis de Medi Ambient a causa de la seva voluntat de no treballar en les disfuncions del sistema, sinó d’aconseguir que el sistema no generés disfuncions. Per fer-ho va fundar l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que li permet pensar la ciutat des d’uns altres criteris. Segueix llegint

CARLOS PAZOS ho va deixar

L’artista Carlos Pazos (Barcelona, 1949) va estudiar dos cursos d’arquitectura durant els anys setanta, al mateix temps que iniciava la seva activitat artística influenciat pel pop art i l’art povera. Tot i treballar en múltiples camps, en destaquen els collages d’objectes resignificats  plens d’ ironia  humor i poesia. Al 2004 la seva obra va ser reconeguda amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura. Ens trobem una tarda de juliol en una terrassa de l’Eixample per parlar de la seva obra i d’arquitectura. Segueix llegint

FREDERIC AMAT ho va deixar

Frederic Amat és un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment i un dels més difícils de classificar per la seva amplitud d’interessos i camps de  treball. Pintura, gravats, espais escènics, murals, pel·lícules i un llarg etcètera configuren el seu univers plàstic. Va estudiar Arquitectura dos anys durant els anys setanta a l’etsab. Ens trobem a la seva casa-estudi de Barcelona per parlar sobre la seva obra i el seu interés per l’arquitectura. Segueix llegint

Entrevista a MANUEL DELGADO

Manuel Delgado és professor d’Antropologia a la UB. Ha treballat especialment temes com la construcció d’identitats col·lectives i els tipus de relacions socials que es donen en els contextos públics. Ha publicat nombrosos assajos sobre temes urbans com Ciudad líquida, ciudad interruppida, El animal público o Sociedades movedizas. Ha estat comissari d’exposicions com La ciutat de la diferència. És director del grup d’investigació Etnografia d’espais públics de l’Institut Català d’Antropologia. Segueix llegint

MARIO ESKENAZI lo dejó

Mario Eskenazi (Buenos Aires, 1945) estudió arquitectura en la Universidad de Córdoba, Argentina. Tras acabar la carrera abandona el país y la disciplina y se instala en Barcelona, donde desarrolla una intensa actividad en el mundo del diseño gráfico.

Conversamos con él en su estudio de la Plaça Ramón Berenguer III para analizar su obra, la cual hace años que forman parte de nuestro paisaje visual.

Segueix llegint

ORIOL NEL·LO. Hem de parlar.

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i un dels referents al nostre país en matèria de planejament urbanístic, estratègic i territorial. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i professor i investigador a diverses universitats arreu del món. Ha escrit nombrosos articles i llibres centrats en l’organització territorial de Catalunya i les trans- formacions urbanes de Barcelona, entre els quals destaquem Ciutat de ciutats (Empúries 2001).

Actualment és Secretari per a la Planificació Territorial del Depar- tament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’entrevistem al seu despatx del Departament setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya per fer balanç de l’obra del Govern durant els últims set anys. Segueix llegint

CABO SAN ROQUE ho van deixar

Ens trobem amb els CaboSanRoque al seu taller-estudi al Poble Sec, ple d’instruments impossibles penjats de la paret. La Laia (enginyera) i en Roger (arquitecte) ens reben i ens expliquen el seu recorregut i la seva manera de fer.

Amb el nom d’un vell transatlàntic, CaboSanRo­que neix l’any 2001 com a grup de música dedi­cat a l’experimentació més lúdica i evocadora, a partir d’instruments inventats que sorgeixen del reciclatge d’objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalextrics, grapa­dores o peces de mobiliari en desús.

El seu últim projecte és l’Orquestra Mecànica de la França Xica, feta amb peces recuperades d’una fàbrica de galetes desmantellada. S’ha de veure per creure-ho! Segueix llegint

Arquitunning (v2.0- arquitunning històric)

Què uneix Gaudí, els ciutadans cubans i els programadors de Linux?

Doncs el que se’n diu reinventar,  reutilitzar, bricolage, rehabitar 1,   Jugaad 2,  reaprofitar, ….o  tunning.  Diferents maneres d’anomenar coses semblants.

Ens referim a l’habilitat d’intervenir sobre elements preexistents (siguin edificis, màquines, software, etc.), de modificar-los i/o d’afegir-hi nous ingredients, per tal d’obtenir noves prestacions i propietats que s’adaptin a nous requeriments i necessitats. Es tracta d’una actitud operativa basada en una predisposició crítica que es manifesta a través del pensament paral·lel i que, a la vegada, s’oposa a l’acció rutinària i als models preconcebuts homogeneïtzadors.

El tunning en arquitectura no és res de nou, tot i que gairebé mai ha rebut aquest nom. Segueix llegint

CESC GELABERT ho va deixar

Continuem amb aquesta secció dedicada a persones que han estat relacionades amb el món de l’arquitectura sense dedicar-s’hi. Aquest cop, el dia de la insòlita nevada, amb la ciutat tenyida de blanc, tenim la sort de trobar-nos amb el coreògraf Cesc Gelabert que estudià arquitectura durant cinc anys als inicis dels anys setanta. Segueix llegint

JOSEP LLINÀS. Hem de parlar

En aquesta nova etapa de la revista Diagonal, entrevistem el que podríem anomenar l’Iniesta de l’arquitectura catalana: més aviat tímid, implicat profundament en la professió i que, sense fer soroll ni sortir gaire a la premsa, ha acabat adquirit el reconeixement generalitzat, gràcies al seu treball constant i a uns quants cops magistrals… Segueix llegint

AL TANTO QUE VA DE CANTO! Variacions del xamfrà cerdà

Aprofitant la celebració dels 150 anys de l’aprovació del Plan de Reforma y Ensanche de Barcelona volem parlar sobre un dels elements més singulars d’aquest traçat: el xamfrà. Aquest escapçament del perímetre de mançana a 45º i de 20 metres de longitud és la clau i l’ADN de tota la trama. Segueix llegint

Arquitunning

En el món del motor, el tunning és una afició que consisteix a afegir components d’un vehicle a un altre per tal d’obtenir en aquest últim millores mecàniques o de caire estètic. El ventall de modificacions comprèn des de lleus retocs de detall fins a transformacions radicals on, fins i tot, hi resulta complicat de reconèixer el vehicle original. Segueix llegint

BiblioTunning


Arquitunning


Aquesta il·lustració forma part de l’article Arquitunning de diagonal.23