Articles de Maria Sisternas

El conflicte innecessari

Explica Michael Storper que San Francisco és una ciutat molt més atractiva que Los Angeles quan s’estudia des d’una perspectiva de proximitat a l’inividu, a nivell de microanàlisi. I explica que ho és perquè els llocs de treball de San Francisco tenen molt més valor afegit que els de Los Angeles: quan s’encarreguen enquestes detallades, a San Francisco la gent defineix la seva feina com a molt més innovadora, aportadora de coneixement i intensiva que no pas a Los Angeles. Això té una traducció òbvia a la capacitat adquisitiva dels professionals i una implicació més sofisticada al valor col·lectiu de la ciutat, perquè la motivació, la satisfacció o la felicitat dels ciutadans són la clau de l’èxit de les ciutats. Read More

Armaris

Estimada, Valentina,

Avui només tens menys quatre mesos, però jo ja he sucumbit a tots els tòpics de futura mare i hem començat, amb el teu pare, a posar la casa potes enlaire per fer-te un lloc en un pis redistribuït perquè ens sigui més còmode a tots tres. Han estat unes setmanes de feina intensa, dibuixant, mesurant, fent proves, il·luminant, anant a buscar els mobles i muntant-los, però ha valgut la pena. Mentre muntava els calaixos (la feina gruixuda l’ha feta el teu pare amb en Hassan, perquè la meva panxa prominent ja no em deixa plegar-me com abans), pensava en com s’ho havien muntat abans els meus avis i els meus pares, i en què es manté d’invariable i què canvia entre generació i generació. Read More

Zones versus usos

La meva perruqueria habitual no és en una planta baixa d’un carrer transitat, sinó al sisè pis d’un bloc, concretament a l’habitatge particular d’una perruquera que talla els cabells a casa seva perquè s’ha separat, té la filla malalta i l’empresa on treballava no va voler arreglar-li els horaris, després de més de vint anys de fidelitat, per poder conciliar la seva vida professional amb la familiar. El resultat és que la perruquera ha equipat una de les habitacions del pis amb un mirall, una pica rentadora per a cabells i una màquina de fer permanents, i la clientela fidel hi va més que contenta perquè sap que el preu que paga per un tall de cabells va íntegrament destinat a la perruquera i a la seva ajudanta, sense intermediaris. L’inconvenient és que, com que el pis no estava pensat per tenir-hi una sala de perruqueria, per arribar-hi els clients han de passar inevitablement per la sala d’estar i senten un cert malestar per haver de vulnerar la intimitat de mare i filla, que sovint tenen joguines i roba estesa sobre el sofà. Read More

Fer i desfer

La primera fotografia correspon a la casa de Sir Peter Hall a Ealing, una magnífica construcció victoriana de tres plantes, en un carrer en cul-de-sac, amb tribunes i jardí, en un districte de l’Outer London de baixíssima densitat. Read More

“Carrefour planet”: és conya, oi?

Aquest estiu, mentre buscava d’urgència un cistell per a la bicicleta, entro al centre comercial Gran Via 2 per primera vegada i llegeixo un cartell de 6m2 que presideix una de les naus laterals del temple. Al fris hi ha una inscripció que diu “Carrefour Planet” i penso que el nom, l’ha triat un publicista irònic enemistat amb l’empresa: vull dir que, llegint el títol, a ningú no li entren ganes de contribuir al monopoli de la distribució del menjar… Read More

Urb&Domèstic

Càsting de cuines – Projecte de recerca

Ara ja no tenim tele a casa, perquè ocupa molt d’espai (de fet, he d’admetre que la vam treure perquè feia lleig) i no tenim gaire temps per veure-la. Així, si veiem algun programa, ho fem des del portàtil i ens estalviem els anuncis. De tant en tant, miro capítols aïllats a la carta i fa un temps que he redescobert un hàbit de fa un parell d’anys, quan tenia el costum de veure la tele els vespres perquè feien un programa que m’encantava. Segur que el coneixeu, és el Karakia. És un híbrid entre curs de cuina etnogràfic i documental domèstic; un equip de càmera i micròfon segueix una persona d’origen estranger que resideix a Catalunya i que prepararà al llarg de l’episodi un àpat sencer per a la família o per als convidats, de vegades originaris del mateix país. L’estructura del capítol és sempre la mateixa: en primer lloc s’acompanya el protagonista al carrer per comprar els ingredients, segueix tota la preparació dels plats (amb subtítols per retenir el nom dels plats o ingredients), ho intercala amb històries o tradicions del país, i acaba amb la posada en escena de l’àpat, els plats a taula i els convidats menjant. Read More

SASKIA SASSEN. Hem de parlar

El pasado 18 de enero, Saskia Sassen, profesora de Sociología en la Universidad de Columbia de Nueva York y autora de Territorio, autoridad y derechos (Katz, 2010) habló en el ciclo de conferencias Crisis que está teniendo lugar en el CCCB hasta finales de marzo. Sassen es la investigadora que acuñó y definió el término de “ciudad global” y lleva más de treinta años estudiando éste y similares fenómenos. Read More

I per vostè, exactament, què vol dir la ciutat mediterrània?

El Mediterrani en crisi

Coneixem les virtuts de la ciutat mediterrània, en sabem de memòria els beneficis de la densitat, de la compacitat i dels usos mixtos, ens omplim la boca de la necessitat de barrejar tots els estrats socials a la ciutat, de tenir bons serveis públics i transport comú… Però les ciutats que proliferen avui al Mediterrani no estan creixent en la mateixa direcció. Què falla entre la teoria i la pràctica? Read More

Reflexions Postcongrés

Em vaig prendre el Congrés Cerdà Postmetròpolis com una oportunitat per conèixer les discussions en matèria urbana, que normalment són de difícil accés per dues raons: d’una banda, la Universitat arriba on arriba i sovint la rabiosa actualitat no és una prioritat; i en segon lloc, perquè les institucions públiques o parapúbliques que es dediquen a la gestió de la metròpoli tenen uns webs buits de contingut o molt desactualitzats. En concret, s’agraeix la creació del  web que conté totes les ponències en format vídeo, així com la confecció d’una bibliografia online. Read More