Contingut diagonal.28

Editorial diagonal.28

"Màscara". Fotografia: Alvar Gagarin


A la foto de portada, una colossal estructura suporta una façana suspesa a l’Eixample de Barcelona. A l’edifici, com si d’una taronja es tractés, se li ha separat la pell de la polpa per, en aquest cas, aprofitar-ne la pell i llençar-ne la polpa. Darrerament és habitual veure aquest modus operandi a Barcelona en un procés de taxidèrmia urbana. Segueix llegint

FEDERICO CORREA. Hem de parlar

Federico Correa (Barcelona, 1924) es arquitecto titulado por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona en 1953. Ejerció de profesor en la misma de 1959 a 1966 y obtuvo la cátedra de proyectos de 1977 a 1990.Llegamos a su despacho en un principal de la plaça Sant Jaume. La plaza está abarrotada por una protesta delante del ayuntamiento. Federico Correa nos abre la puerta y nos recibe amablemente. Nos Segueix llegint

Federico Correa

Il·lustració per l’entrevista a Federico Correa

Rastrear proyectos, contar historias.

La redacción de Diagonal me ha invitado a participar en este número con unos comentarios sobre aspectos metodológicos de la docencia de Historia del arte y de la arquitectura III. Esto coincide justamente con la celebración del quinto aniversario de nuestro portal-revista electrónica Historia en obras, herramienta docente compuesta por un archivo gráfico y fotográfico consultable de maquetas y dibujos realizados por los estudiantes,  acompañado de unas reseñas crítico- Segueix llegint

Arrepentimiento



Colón pidiendo perdón. Podría estar haciéndolo a sabiendas de que el triste fragmento de ciudad que señala fue importado desde el continente cuyo descubrimiento se le atribuye. Quizá lo pida consciente de que no escasean las dudas sobre la autenticidad del propio descubrimiento. Tal vez sea porque ya ha llegado el momento de que el devastador genocidio en el que este consistió no disponga de más justificación ni de más motivos de celebración. En cualquier Segueix llegint

Víctor Nieto. La luz es el tema

Víctor Manuel Nieto Alcaide ha sido profesor en la Universidad Complutense de Madrid y en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid y es Catedrático de Historia del Arte en la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Es Presidente del Comité Español del Corpus Vitrearum Medii Aevi y miembro del Comité Internacional de Histoire de l’Art. También es Segueix llegint

Infodiversidad y serendipia

El nuevo papel del arquitecto y urbanista en la perspectiva de un desarrollo sostenible
“La organización es el problema y no el punto de partida axiomático de la investigación”. J. Needham.

En un momento crítico de la profesión y del mercado, ¿cómo se enfrenta el arquitecto a la hidra multicéfala en la que se ha convertido el concepto de sostenibilidad? Frente a las actitudes de oportunismo mediático o de capitulación ante las normativas, tratemos en este artículo de retomar las riendas de la disciplina para abordar el problema desde una óptica científica, incorporando conceptos como la infodiversidad y la serendipia a los análisis urbanos. Aprovechemos la visión global inherente a la profesión para arrojar algo de luz sobre los problemas presentes y futuros de las ciudades mediante la perspectiva de la ecología urbana; desde la medina árabe, pasando por la Ville Radieuse y llegando a las propuestas de ciudad inesperada de Koolhaas. Segueix llegint

En record d’ALBERT ILLESCAS (1940-2011)


Extracte de les notes d’Albert Illescas per la conferència

“RECOMANACIONS ALS FUTURS ARQUITECTES”

(Novembre 2006 – Agost 2007)

Tinc la impressió, després de tota una vida de treball i amor per la carrera, que sóc arquitectònicament invisible. En conseqüència, puc mostrar-vos com he assolit aquest estat melancòlic d’invisibilitat. Fet això, caldrà que us esforceu/esforçar-vos a fer tot el contrari, a veure si així recolliu èxit i reconeixement.

De petit volia ser mariner, fita que vaig aconseguir vint anys després quan em van forçar a fer el servei militar a la Marina. Dissortadament, aleshores, el que volia ser era trompetista de jazz Segueix llegint

Urb&Domèstic

Càsting de cuines – Projecte de recerca

Ara ja no tenim tele a casa, perquè ocupa molt d’espai (de fet, he d’admetre que la vam treure perquè feia lleig) i no tenim gaire temps per veure-la. Així, si veiem algun programa, ho fem des del portàtil i ens estalviem els anuncis. De tant en tant, miro capítols aïllats a la carta i fa un temps que he redescobert un hàbit de fa un parell d’anys, quan tenia el costum de veure la tele els vespres perquè feien un programa que m’encantava. Segur que el coneixeu, és el Karakia. És un híbrid entre curs de cuina etnogràfic i documental domèstic; un equip de càmera i micròfon segueix una persona d’origen estranger que resideix a Catalunya i que prepararà al llarg de l’episodi un àpat sencer per a la família o per als convidats, de vegades originaris del mateix país. L’estructura del capítol és sempre la mateixa: en primer lloc s’acompanya el protagonista al carrer per comprar els ingredients, segueix tota la preparació dels plats (amb subtítols per retenir el nom dels plats o ingredients), ho intercala amb històries o tradicions del país, i acaba amb la posada en escena de l’àpat, els plats a taula i els convidats menjant. Segueix llegint

FREDERIC AMAT ho va deixar

Frederic Amat és un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment i un dels més difícils de classificar per la seva amplitud d’interessos i camps de  treball. Pintura, gravats, espais escènics, murals, pel·lícules i un llarg etcètera configuren el seu univers plàstic. Va estudiar Arquitectura dos anys durant els anys setanta a l’etsab. Ens trobem a la seva casa-estudi de Barcelona per parlar sobre la seva obra i el seu interés per l’arquitectura. Segueix llegint

El diseño urbano

De la participación de J.-Ll. Sert, decano de la Graduate School of Design de la Universidad de Harvard, en la Primera Conferencia sobre Diseño Urbano, celebrada en aquella universidad el 9 y 10 de abril de 1956. Publicado originalmente en Progressive Architecture, agosto 1956, pp. 97 y ss. Segueix llegint

Infraestructuras anacrónicas. De cicatriz a columna vertebral

Son muchas las ciudades que, a consecuencia de la explosión demográfica y el desarrollo urbanístico que se ha sucedido en estos últimos años, han puesto a debate un elemento infraestructural que bloqueaba las relaciones físicas, visuales o sociales en sentido transversal. Y es que lo que era campo en otra época, ahora son calles, avenidas y bloques con necesidades de permeabilidad muy diferentes. En estos casos, automáticamente surge la pregunta de qué hacer con estas estructuras: ¿conservar y reutilizar por cuestiones románticas y ambientales, porque forma parte de la estructura urbana y ha tenido un significado histórico y social importante o por el gasto del derribo, del transporte y del depósito de los escombros?; ¿O bien derribarlas y reurbanizar el espacio liberado, porque son consideradas como una barrera, así como ocurrió en su momento con el derribo de las murallas, y que han permitido una renovación importante gracias a la creación de nuevos equipamientos y espacio público? Segueix llegint

Combatre el sisme: una realitat

El món sencer ha quedat horroritzat per les devastadores imatges de l’aeroport de Sendai que, com molts altres indrets del Japó, ha quedat inundat en pocs minuts per una poderosa marea inesgotable de runes i de fang. L’impacte d’aquest fenomen ha estat tan gran que, setmanes després, tothom es qüestiona encara com pot ser que un país tecnològicament tan avançat com el Japó no pogués superar un tsunami d’aquestes dimensions, sobretot quan se sap des d’un inici quin és el risc al qual està permanentment sotmès. Segueix llegint

Robin Hood Lane Gardens?

La primavera de 1966 el Greater London Council va plantejar la construcció d’un conjunt residencial a Poplar, a l’est de Londres. Situat entre Cotton Street, Naval Road i Robin Hood Lane (que donaria nom al conjunt), havia d’allotjar els treballadors dels molls de les índies orientals, avui ja desmantellats. Segueix llegint

Una apuesta radical

El edificio que se alza en el número treinta de la calle St. Mary Axees –o debería ser–el primer edificio ecológicoen altura de Londres. Se eleva cuarenta y un pisos sobre la calle y proporciona 76.400m2 de espacio quecomprenden oficinas y un centro comercial, accesible desde la nueva plaza pública de acceso. Segueix llegint

To Beyond or Not to Be

Cierto es que el mundo está sumido en una grave crisis, y no es menos cierto que la crisis en la que nos vemos envueltos viene de lejos. Hace años ya que nos encontramos frente a una ingente falta de valores promovida por una sociedad que evoluciona a una velocidad que no propicia el sosiego y la reflexión que hacen falta para producir arquitectura. Esta reflexión necesaria asociada a nuestra disciplina se llama teoría y hasta no hace mucho se movía según un deseo utópico de cambiar la sociedad. Segueix llegint

Vist i no vist

La universalitat i l’atemporalitat que fan convertir un disseny en un clàssic deriven, en part, de la síntesi a la qual ha estat sotmès l’objecte en qüestió. En alguns casos, aquest procés es basa en dissenys ja existents.
Segueix llegint

El deliri Paulista

La paraula metròpoli és la que se’ns posa al cap a molts quan parlem de la ciutat del segle XXI. Així, es pot dir que São Paulo és un bon cas d’estudi per als qui volen entendre aquest fenomen urbà. Formant la major àrea metropolitana de tot l’hemisferi sud amb quasi 20 milions d’habitants, aquest monstre intimida a qualsevol que el pretén conèixer i entendre.

Molts la defineixen com la ciutat que no para. Una ciutat amb un ritme frenètic en diversos sentits. És un dels majors centres financers del continent, també capital cultural, on s’han originat una sèrie de moviments artístics de gran rellevància. Segueix llegint

Inicis

Ens donem cops de cap contra parets blanques, impol·lutes i de decidits i perfectes angles rectes. Perquè no es veuen, perquè ens enganyen i quan ens hi apropem les passes que fem per arribar-hi són menys de les que pensàvem que havíem de fer.

Segueix llegint

El desenlace de “El falso autónomo” y aparición estelar


Gran Arquitecto nº6: El desenlace de la aparición del falso autónomo y aparición estelar.