Contingut diagonal.25

Editorial diagonal.25

Portada diagonal.25

Pavelló espanyol a Xangai 2010. Fotografia: Zachary Franklin


Estimats lectors, és un plaer compartir amb vosaltres aquest nou exemplar que teniu a les mans. Després de 25 números ens sentim satisfets de la feina realitzada, però no ens hi conformem, i esperem millorar dia rere dia. És realment d’agrair veure com molta més gent Segueix llegint

MENDES DA ROCHA. Hem de parlar

Paulo Mendes da Rocha (Vitória, Espírito Santo, 1928) es uno de los arquitectos brasileños más reconocidos internacionalmente. Es autor de proyectos tan emblemáticos como el Museo Brasileño de Esculturas (MUBE), lugar donde el arquitecto acogió en enero de 2009 a un grupo de profesores y estudiantes de la ETSAB encabezados por Manuel Bailo. Publicamos aquí la entrevista que tuvo lugar en ese encuentro. Segueix llegint

Asombro


Dos docenas de personas asombradas por una arquitectura de cuyo autor desconocen  el nombre. Vamos por el camino de que esta escena resulte insólita, digna de figurar en los titulares de cualquier revista de arquitectura. Véasela aquí, como prueba de ello, presidiendo este artículo. Más que anónima, la arquitectura de la fotografía es discreta, casi secreta, puesto que rehúye el encuadre ocultando su aspecto y su materia, que frecuentemente son el único objeto de la fotografía arquitectónica. Segueix llegint

CARLOS FERRATER. La luz es el tema

CARLOS FERRATER nació en Barcelona en 1944. En 1971 obtuvo el título de Arquitecto y, en 1987, el Doctorado en Arquitectura. Es Catedrático de Proyectos Arquitectónicos de la U.P.C. y Director de la Cátedra Blanca de Barcelona. También es académico electo Segueix llegint

Carlos Ferrater

Il·lustració per l’entrevista a Carlos Ferrater

Expo Xangai 2010 o benvinguts al món de l’espectacle

Anàlisi d’un joc d’ombres

L’1 de maig de 2010, a la Xina no se celebrava el Dia Internacional dels Treballadors, sinó que tot el país, la fàbrica del món, mirava amb ressaca cap a Xangai, que obria les portes de “l’esdeveniment de l’any”. La nit del 31 de maig s’inaugurava l’Exposició Universal més gran de la història tant en número de participants com en extensió, la més llarga, la més cara, la més per definició. La CCTV, la cadena de televisió governamental i majoritària, preparava un especial d’hores i hores que es retransmetria també a les altres dues cadenes principals xineses. La televisió del continent esdevenia aquella nit un monogràfic ridícul i endolcit de la grandiloqüent festa d’inauguració. Una celebració de classe, en el país comunista més gran i poderós del món, on només uns quants privilegiats podien assistir, mentre la resta del país s’ho mirava embadalit des del sofà de casa. Segueix llegint

Escumes, onades, veles esquinçades…

Centenari del Teatre Metropol.

Després d’un fred hivern i d’una primavera no menys dura, trobar un dia entre setmana assolellat seria motiu més que suficient per gaudir de qualsevol terrassa o per passejar per la ciutat de Tarragona.

Per contra, ens endinsarem en un espai més aviat fosc en què la llum es filtra només a través d’un dels seus laterals i es tenyeix de colors vermellosos i blavosos segons les superfícies sobre les quals s’amortitza de manera suau. Segueix llegint

A Barcelona…

…tot hi cap però no tot s’hi val: les multes per projectar incívicament a l’espai públic van de l’enderroc al Premi Pritzker.


Tot hi cap però no tot s'hi val


Honk Kong: urbanisme i estructura per a una ciutat vertical

Al bell mig de la costa meridional xinesa, a pocs quilòmetres de l’enorme metròpoli de Guangzhou (Canton), s’erigeix una de les ciutats
més decisives en l’horitzó econòmic mundial passat i present: Hong Kong. En realitat, es tracta d’un (ara ja) antic reducte britànic a l’orient llunyà, bressol del creuament de l’estàndard occidental en una cultura de pensament fonamentalment oriental. Segueix llegint

CABO SAN ROQUE ho van deixar

Ens trobem amb els CaboSanRoque al seu taller-estudi al Poble Sec, ple d’instruments impossibles penjats de la paret. La Laia (enginyera) i en Roger (arquitecte) ens reben i ens expliquen el seu recorregut i la seva manera de fer.

Amb el nom d’un vell transatlàntic, CaboSanRo­que neix l’any 2001 com a grup de música dedi­cat a l’experimentació més lúdica i evocadora, a partir d’instruments inventats que sorgeixen del reciclatge d’objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalextrics, grapa­dores o peces de mobiliari en desús.

El seu últim projecte és l’Orquestra Mecànica de la França Xica, feta amb peces recuperades d’una fàbrica de galetes desmantellada. S’ha de veure per creure-ho! Segueix llegint

Pero hoy coleccionamos anuncios

El presente artículo fue publicado en la revista finlandesa Ark en 1956 con el título “But today we collect ads”.

Tradicionalmente, las artes populares han dotado de vitalidad a las bellas artes y éstas de legitimidad a las primeras. Se ha dicho que las cosas apenas “existen” antes de que el artista haya hecho uso de ellas, rescatándolas del universo material sin clasificar sobre el que desarrollamos nuestras vidas. Segueix llegint

Reflexions Postcongrés

Em vaig prendre el Congrés Cerdà Postmetròpolis com una oportunitat per conèixer les discussions en matèria urbana, que normalment són de difícil accés per dues raons: d’una banda, la Universitat arriba on arriba i sovint la rabiosa actualitat no és una prioritat; i en segon lloc, perquè les institucions públiques o parapúbliques que es dediquen a la gestió de la metròpoli tenen uns webs buits de contingut o molt desactualitzats. En concret, s’agraeix la creació del  web que conté totes les ponències en format vídeo, així com la confecció d’una bibliografia online. Segueix llegint

Peking Shuffle *

Pequín amanece entre brumas.  La contaminación es algo que uno siente en los ojos y en la piel, donde el polvo y el hollín se depositan insistentemente. Caminando por la ciudad, uno siente la presencia de una atmósfera muy potente, quizá resultado de esta gran nube -apenas visible en ocasiones, pero siempre perceptible- que todo lo cubre, que todo lo unifica. A pesar de ello, la certeza de estar en un lugar con un ambiente y unas características determinadas se desvanece Segueix llegint

Mezzanine

Never Leave Well Enough Alone[1] és l’autobiografia de Raymond Loewy, a qui molts consideren un dels pares del disseny industrial.

En un dels capítols explica com un periodista li proposa de col·laborar: Segueix llegint

En record de José Saramago (1922-2010)

Tota l’arquitectura pressuposa una determinada relació entre l’opacitat natural de la majoria dels materials utilitzats i la llum exterior. Els gruixuts murs romànics s’obrien difícilment perquè la claror del dia mogués, en un espai que semblava rebutjar-les, les ombres que precisament li donarien sentit. L’ombra és el que permet fer la lectura de la llum. El Gòtic s’esquinçava verticalment en vitralls que, donant pas a la claror, alhora la matisaven per salvar, en l’últim instant, l’efecte misteriós de la penombra. Així mateix, en els temps moderns, quan la paret és, en gran part, substituïda per obertures que gairebé l’anul·len, que la fan desaparèixer en absurds revestiments de vidre que dilueixen els seus
propis volums en un procés de caleidoscòpiques reflexions i projeccions, la  necessitat de recolzament de la qual l’ull humà no en pot prescindir busca  ansiosament un punt sòlid on poder descansar i contemplar. Segueix llegint

Gomets

setembre

Si fóssim un tràiler de cine, d’aquells que comencen suaument, explicant mínimament l’argument, i que de cop i volta apugen la música i apareixen constantment tot de flaixos visuals d’escenes importants de la pel·lícula i que quan has cregut enganxar-t’hi, es calma, i, sobre fons negre, apareix el títol de la pel·lícula, en quasi silenci; Segueix llegint

La puerta de Rashomon de los Metabolistas

“En un frío atardecer de otoño un grito relampagueante cruza el cielo claroscuro de la ciudad de Kioto. El silencio de las hojas y un infinito instante congelan los corazones. Un crimen. Un hilo de sangre negra llega al alcorque del único árbol vivo que quedaba en la ciudad.

Los pasos del justiciero se acercan hasta la esquina donde una multitud cotilla se amontona alrededor del cadáver aun fresco. Segueix llegint

Cosas del futuro inmediato

“J’ai long-temps habité sous de vastes portiques”

Charles Baudelaire, La Vie Antérieure.

El Rey Gradlon de Cornualles navegaba perdido por las oscuras y gélidas aguas del norte cuando se derrumbó hechizado ante la deslumbrante belleza de la bruja Malgven, soberana de las tierras hiperbóreas. Ella le dio una hija, la hermosa Dahut, pero poco después de dar a luz cayó enferma y murió. El rey, desconsolado por la pérdida de su amada, se encerró en su castillo para no salir nunca más. Segueix llegint

Trabajé para…Jean Nouvel

Hablamos con Eduardo Gutiérrez Munné de 32 años, arquitecto licenciado por la ETSAB en el 2003 y que, en 2002, trabajó para Jean Nouvel. En 2005 fundó ON-A, junto a Jordi Fernández Río, donde trabaja actualmente. Segueix llegint

Arquitunning (v2.0- arquitunning històric)

Què uneix Gaudí, els ciutadans cubans i els programadors de Linux?

Doncs el que se’n diu reinventar,  reutilitzar, bricolage, rehabitar 1,   Jugaad 2,  reaprofitar, ….o  tunning.  Diferents maneres d’anomenar coses semblants.

Ens referim a l’habilitat d’intervenir sobre elements preexistents (siguin edificis, màquines, software, etc.), de modificar-los i/o d’afegir-hi nous ingredients, per tal d’obtenir noves prestacions i propietats que s’adaptin a nous requeriments i necessitats. Es tracta d’una actitud operativa basada en una predisposició crítica que es manifesta a través del pensament paral·lel i que, a la vegada, s’oposa a l’acció rutinària i als models preconcebuts homogeneïtzadors.

El tunning en arquitectura no és res de nou, tot i que gairebé mai ha rebut aquest nom. Segueix llegint

Nominaciones y expulsiones


Nominaciones y expulsiones