Contingut diagonal.26

Editorial diagonal.26


Homenatge a Lesseps. Fotografia: Alvar Gagarin


En aquest número és portada la grua pont instal·lada per executar les obres de la nova estació de metro de la plaça Lesseps. Més enllà de la força i la potència plàstica de l’objecte, aquesta grua ens recorda la importància i la transcendència que tenen el planejament urbà, l’arquitectura i la construcció sobre la vida quotidiana dels ciutadans. Segueix llegint

ORIOL NEL·LO. Hem de parlar.

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i un dels referents al nostre país en matèria de planejament urbanístic, estratègic i territorial. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i professor i investigador a diverses universitats arreu del món. Ha escrit nombrosos articles i llibres centrats en l’organització territorial de Catalunya i les trans- formacions urbanes de Barcelona, entre els quals destaquem Ciutat de ciutats (Empúries 2001).

Actualment és Secretari per a la Planificació Territorial del Depar- tament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’entrevistem al seu despatx del Departament setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya per fer balanç de l’obra del Govern durant els últims set anys. Segueix llegint

El espacio urbano como reto científico

¿Cómo superar la perplejidad que despierta ese puro acontecer que traspasa y constituye los espacios públicos? ¿Cómo captar y plasmar luego las formalidades sociales inéditas, las improvisaciones sobrevenidas, las reglas o códigos reinterpretados de una forma inagotablemente creativa, el amontonamiento de acontecimientos, previsibles unos, improbables los otros? ¿Cómo sacar a flote las lógicas implícitas que se agazapan bajo tal confusión, modelándola? Segueix llegint

Cosir el 22@

El T’ETSAB d’enguany ha volgut sumar-se als homenatges pel 150 aniversari de l’aprovació del projecte del pla d’Eixample de Barcelona de Cerdà.

Ho ha fet focalitzant la discussió dels participants en un àmbit en què, amb una mirada ràpida al plànol de la ciutat, els conflictes urbans passen desapercebuts. A llevant de la Meridiana, allà on l’Eixample i el Poblenou es troben, molts carrers forcen els seus pendents, i alguns altres, que en planta semblen ininterromputs, són en realitat una suma de trams inconnexos amb desnivells no resolts. Segueix llegint

Coartada



Una foto de mercado en un mercado de foto. Lamentablemente, no estamos ante una redundancia. Se trata, más bien, de una metonimia donde el continente pretende confundirse con su contenido. Cuando el Mercado de Santa Caterina exhibe esta fotografía (Xavier Miserachs, El Born, 1962), parece querer impregnarse de un aroma que no es capaz de desprender por sí mismo. Es el aroma de un mundo colmado por el trajín frenético de mercancías, por el reclamo polifónico de los tenderos, por la exuberancia imbricada del género expuesto. Inmortalizado por Zola en El vientre de París, este mundo ha pervivido excepcionalmente en Barcelona mientras desaparecía en otras ciudades europeas. Es apropiado llamarlo “mundo” porque el mercado, tal y como hemos tenido la fortuna de llegar a conocerlo, es un sistema complejo, dinámico y envolvente, un cosmos que solo nos es posible aprehender desde su interior. Segueix llegint

La cultura de la calle

En esta ocasión, traducimos un escrito de juventud de Alvar Aalto. Lo publicó en un periódico finlandés tres años después de haber obtenido el título de arquitecto y cuando tenía tan sólo 26 años. Es un artículo fresco y curioso donde descubrimos las sensaciones y el interés que despiertan en el joven Aalto las cuestiones de la cultura urbana, representadas aquí por los comerciantes callejeros en ciudades de distintos países.
Alvar Aalto publicó el artículo original en el periódico finés Sisä-Suomi el 11 de enero de 1924 bajo el título de Katukulttuuria. En esa época firmaba sus artículos periodísticos con el sobrenombre de Remus. Segueix llegint

EDUARDO DE MIGUEL. La luz es el tema

Eduardo de Miguel Arbonés es arquitecto por la Universidad de Navarra con Premio extraordinario fin de carrera y Doctor arquitecto por la Universidad Politécnica de Madrid. Amplía estudios en la Real Academia de España en Roma, en el Centro di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza y en la School of Architecture de la Universidad de Princeton. Segueix llegint

I per vostè, exactament, què vol dir la ciutat mediterrània?

El Mediterrani en crisi

Coneixem les virtuts de la ciutat mediterrània, en sabem de memòria els beneficis de la densitat, de la compacitat i dels usos mixtos, ens omplim la boca de la necessitat de barrejar tots els estrats socials a la ciutat, de tenir bons serveis públics i transport comú… Però les ciutats que proliferen avui al Mediterrani no estan creixent en la mateixa direcció. Què falla entre la teoria i la pràctica? Segueix llegint

MIGUEL MILÁ lo dejó

Miguel Milá empezó estudiando Arquitectura, pero cambió de escala para acabar convirtiéndose en uno de los diseñadores más importantes de nuestro país.

Tenemos el placer de encontrarnos con él en su estudio de la plaza Sant Jaume de Barcelona donde conversamos sobre diseño a la vez que repasamos su larga trayectoria. Segueix llegint

Aprenent de l’eficiència estructural

Aquests darrers anys, l’arquitectura ha fet seves les noves possibilitats tecnològiques dels materials; i la implementació de potentíssimes eines de càlcul ha permès realitzar projectes que, fa només cinquanta anys, haurien estat una vertadera utopia. El camí iniciat per Le Corbusier amb la introducció de la planta lliure a base de pilotis ha acabat aquesta darrera dècada amb el convenciment i la percepció que res ja no és impossible, i ha convertit la gravetat en només una lleugera trava per a les propostes més trencadores. Ens hem oblidat per complet que el progrés, per sobre de tot, ha de ser sostenible. Sostenible des d’un punt de vista material, però també des d’un punt de vista econòmic. Segueix llegint

La naturalesa de l’espai no ocupat.

Forma, qualitats i potencial de l’espai lliure d’edificació en un sector de l’Àrea Metropolitana de Lisboa.

És habitual afrontar la investigació o l’anàlisi urbanística dels territoris urbans a través de la mirada cap a allò construït. La recerca de formes, repeticions, ritmes i, en definitiva, d’ordres, pautes o regles entre els materials urbans, és un mètode a bastament utilitzat per al desentrellat de la forma de realitats urbanes ben diverses. Segueix llegint

“Vuela, vuela, vuela, vuela, vuela, vuela…”

“Los higos caen de los árboles, son buenos y dulces; y conforme caen, su roja piel se abre. Un viento del norte soy yo para higos maduros ( … ) Nos rodea el otoño y el cielo es puro, y la tarde. ¡Ved qué plenitud hay en torno a nosotros! Y es bello mirar, desde la sobreabundancia, hacia mares lejanos”2. Segueix llegint

Poka-yoke

Els humans, per naturalesa, cometem errors. No contents amb això, sovint intentem trobar un culpable que no sigui un mateix. El fet que no tinguin capacitat de contrarrestar l’atac fa que els objectes siguin un blanc força comú (sovint merescut) i, d’aquesta manera, intentem transformar els errors humans en defectes dels productes. Segueix llegint

Trabajé para… Peter Zumthor

Hablamos con Rubén Jódar, arquitecto licenciado por la ETSAB en 2006. Como estudiante trabajó en la oficina de Josep Llinàs en los proyectos de la Biblioteca de Gràcia y la manzana de Fort Pienc. Tras un año de Erasmus en la Accademia di Architettura di Mendrisio en el atelier de Peter Zumthor, empezó a trabajar con él como estudiante, desde 2001 hasta 2003 y,  posteriormente,  como arquitecto desde 2006 hasta 2008. Desde 2008 vive y trabaja en Berlín. Segueix llegint

“Debemos realizar arquitectura de nuestro tiempo”, afirmaba tajante el profesor

Siempre me he preguntado qué significa esta afirmación que defendían a ultranza la gran mayoría de profesores de la Escuela de Arquitectura. Me parece una afirmación tan llena de contradicciones que, en mi opinión, se realiza para esconder muchos complejos. Segueix llegint

L’ESPAI i LA POLÍTICA: governança metropolitana

La intervenció de l’arquitecte en el món construït ve majoritàriament dirigida per l’existència d’un fet polític que planeja per damunt seu. Per tant, preguntar-se com l’acció de govern encaixa en el fet físic de la ciutat és bàsic per entendre en quin marc polític acabarà treballant un arquitecte.
Aquest últim estiu hem assistit a l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en la qual es defineix un nou govern metropolità que engloba 36 municipis de la Regió Metropolitana i en la qual es modifica la manera de pensar el territori i, per tant, la manera de construir-lo i de projectar-lo. Però, per què aquest nou govern es considera necessari? Com s’organitzarà? I quin serà el seu impacte? Segueix llegint

La prueba del falso autónomo


La prueba del falso autónomo