La primera fotografia correspon a la casa de Sir Peter Hall a Ealing, una magnífica construcció victoriana de tres plantes, en un carrer en cul-de-sac, amb tribunes i jardí, en un districte de l’Outer London de baixíssima densitat. Read More
Articles
El rascacielos de hielo
La actual sede del Bank of America en Nueva York se alza en la Sexta Avenida, en una esquina del Bryant Park, emplazamiento de la histórica Biblioteca pública de Nueva York y lugar de ocio de miles de neoyorquinos. Con una altura de 366 m, es el segundo edificio más alto de NY, tras el Empire State, y el cuarto de EEUU. Read More
Mercado turístico y recreación del pasado
La transformación de la ciudad de Barcelona en espacios tematizados para el consumo turístico comenzó a planificarse en las primeras décadas del siglo XX. A pesar de ser un proceso propio de la actual sociedad de servicios, la burguesía catalana tuvo como objetivo colocar la capital en un lugar destacado dentro del mapa de las ciudades mediterráneas más atractivas. Read More
Mur de càrrega: en perill d’extinció?
Qualsevol avenç tecnològic, en qualsevol moment de la història, ha significat una profunda revisió i reformulació dels sistemes coneguts i ha comportat unes noves necessitats. En la construcció, aquest procés és recurrent i s’anticipa a d’altres disciplines, des del punt de vista que és un procés que va començar fa milers d’anys i les solucions d’avui dia són hereves de les anteriors. Read More
La forma feliç
En el text que llegireu a continuació, em proposo parlar de formalisme, és a dir, trepitjar sobre terreny pantanós. Quan vaig rebre la proposta d’escriure aquest text, vaig rastrejar, entre escrits i autors que m’interessen, raons que em servissin de plataforma per apropar-me a què pot ser el formalisme[1] en arquitectura en el present. Read More
El bon inventor
Ya sé que no es arquitectura, pero hay que decirlo. No están los tiempos para sutilezas y melindres. Hemos asistido en pocos meses a unas más que dudosas revueltas populares en el norte de áfrica que han dado a who may be concerned el dominio de la costa austral del Mediterráneo. A continuación asistiremos a la conquista de la costa boreal. Read More
La vivienda en Yugoslavia: el caso de Bosnia Herzegovina (2ª parte)
Este texto concluye una serie de dos artículos, concebida con la intención de reconstruir los cambios ocurridos en el sistema de propiedad de la vivienda en Bosnia Herzegovina (BiH) en los últimos 20 años. La primera parte, publicada en el número anterior de esta revista, presentaba brevemente la sociedad bosnia para luego detenerse en describir el sistema socialista de la vivienda; en esta segunda parte, el discurso se centra en el proceso de transición del régimen comunista a un tipo de sociedad que aspira a ser capitalista y que, sin embargo, se enfrenta todavía a las incertidumbres y dificultades heredadas por el conflicto que azotó el país entre 1992 y 1995. Ambos textos están basados en una comunicación presentada en el XII Congreso de Antropología de la F.A.A.E.E. (Federación de las Asociaciones de Antropología del Estado Español), que tuvo lugar en León en septiembre de 2011. Read More
Tomorrow will be design
En un article recent[1], Philippe Starck considera que avui en dia el disseny està enfocat moltes vegades a “crear productes inútils, que no han sigut desenvolupats per ajudar la gent sinó per enriquir empreses traient diners de les butxaques d’un ‘públic objectiu’. És una manera molt cínica de treballar, i es fa amb avarícia i sense respecte. Hem de dissenyar coses més ecològiques, més socials.” Tot seguit afegeix: “I sí, hem de produïr menys”. Aquest concepte ja l’havia expressat altres vegades[2] en forma d’eslògan: “Tomorrow will be less”. Read More
Divagacions sobre els arxius d’arquitectura
En l’àmbit de la creació de l’arquitectura, el progrés del coneixement —entès com a conceptualització de l’experiència— requereix una revisió periòdica de les múltiples reflexions possibles entorn de les relacions entre les concepcions, les formalitzacions, les obres construïdes i la seva acceptació social. Això implica contextualitzar les experiències, però també analitzar les obres amb tota la seva evolució, des de l’encàrrec fins a l’actualitat passant per totes les fases del projecte i de l’execució material. Per poder fer aquesta tasca amb el rigor propi de la recerca científica és convenient disposar de la màxima documentació visual, gràfica i escrita generada en els processos de gestació de les obres. Read More
Indigencia
Otra persona durmiendo en un banco. Sin techo. La expresión en castellano es algo más materialista que la inglesa ‘sin hogar’ y bastante menos burocrática que la francesa ‘sin domicilio fijo’. En cualquier caso, las tres aluden a la desposesión de uno de los lugares más fundamentales para el desarrollo del individuo. La casa, el ámbito por excelencia de la privacidad, donde se duerme, se cocina o se hace el amor, es hoy un lujo. La arquitectura, que la ha tenido como meollo de sus quehaceres desde los principios de la humanidad, debería sentirse concernida. Read More
En tensió: Keneth Snelson
Molt més que escultura, les obres d’art de Keneth Snelson són ja possibles referents per a les estructures arquitectòniques del nostre futur més immediat. Seguint els passos de Buckminster Fuller i les idees del mestre Frei Otto, Snelson ha iniciat una nova disciplina escultòrica basada en la bellesa pròpia d’aquells comportaments estructurals més elementals. Read More
Mirando hacia atrás con ira
Mirando hacia atrás con ira es el título de una obra de teatro de John Osborne, lo he considerado interesante como título de la sección sin pretender relacionarlo con la obra de teatro. Escribir sobre arquitectura en el momento actual requiere esperanza y optimismo hacia el futuro, aunque sea en grado mínimo. La humanidad está viviendo un mal momento, los responsables de la situación se descargan de responsabilidad, como si no fuera con ellos, y se postulan como redentores. En la calle se ve de otro modo, esto da ánimos. La solución no está en dar unos retoques, máxime si cada vez que retocan empeoran la situación. La única solución posible es anular lo que se ha hecho y actuar en sentido inverso. La gran dificultad es que el horror no es local sino global. Si continúa el proceso destructor de la educación y de la cultura en el que estamos inmersos, la arquitectura, después de muchos más siglos de existencia que los cuarenta napoleónicos, va a desaparecer. Read More
Preámbulo a “El maravilloso mundo de la arquitectura”
El siguiente texto fue encontrado sobre la mesa de Frank Lloyd Wright, en forma de manuscrito, la mañana en que murió. Se trata del prefacio que escribió para un libro sobre arquitectura destinado a un público juvenil, que le había encargado un editor británico para ser incluido en la colección “The Wonderful World of…” Read More
Higueras y el poder del centro
Hay individuos que se resisten a seguir los caminos establecidos por otros. Estos personajes luchan durante toda su vida incluso contra ellos mismos en busca de la verdadera esencia del arte. Fernando Higueras Díaz (Madrid 1930–2008) se dejó el alma en ello, y obras de arquitectura verdaderamente maravillosas como el Centro de Restauraciones Artísticas de Madrid así lo atestiguan. Read More
Una arquitectura de l’exili. Germán Rodríguez Arias a Xile (1939-1957)
El juny de l’any 2007 es va inaugurar a Madrid l’exposició “Arquitecturas desplazadas, arquitecturas del exilio español”, una mostra que recollia les vivències i l’obra d’una cinquantena d’arquitectes que es van veure obligats a viure exiliats arran de la Guerra Civil. A través de projectes i maquetes, però també de passaports, correspondència o fotografies de la vida quotidiana, l’exposició, comissariada per l’arquitecte veneçolà Herny Vicente, reconstruïa l’experiència de l’exili de tota una generació de joves arquitectes amb voluntat de renovar el panorama arquitectònic del país, les carreres i aspiracions dels quals van quedar interrompudes i van seguir, a partir d’aquell moment, múltiples direccions. Read More
“Carrefour planet”: és conya, oi?
Aquest estiu, mentre buscava d’urgència un cistell per a la bicicleta, entro al centre comercial Gran Via 2 per primera vegada i llegeixo un cartell de 6m2 que presideix una de les naus laterals del temple. Al fris hi ha una inscripció que diu “Carrefour Planet” i penso que el nom, l’ha triat un publicista irònic enemistat amb l’empresa: vull dir que, llegint el títol, a ningú no li entren ganes de contribuir al monopoli de la distribució del menjar… Read More
La vivienda en Yugoslavia: el caso de Bosnia Herzegovina (1ª parte)
Introducción
Este es el primero de dos artículos concebidos con la intención de reconstruir los cambios ocurridos en el sistema de propiedad de la vivienda en Bosnia Herzegovina (BiH) en los últimos 20 años. La primera parte presenta brevemente la sociedad bosnia para luego detenerse en describir el sistema socialista de la vivienda; en la segunda parte —disponible en el próximo número de la revista— el discurso se centrará en el proceso de transición del régimen comunista a un tipo de sociedad que aspira a ser capitalista y que, sin embargo, se enfrenta todavía a las incertidumbres y dificultades heredadas por el conflicto que azotó el país entre 1992 y 1995. Ambos textos están basados en una comunicación presentada en el XII Congreso de Antropología de la F.A.A.E.E. (Federación de las Asociaciones de Antropología del Estado Español), que tuvo lugar en León en septiembre de 2011. Read More
Ángeles y demonios: dos formas de pensar Nueva York
El siglo XX fue testigo de muchas formas de ver y pensar la ciudad. En este sentido, el caso de Nueva York es paradigmático, porque nos permite leer la modernidad urbana como un ideal a alcanzar, construido, probado y con sus resultados, todos en un mismo escenario. Dos personajes son la cara de una misma moneda: Robert Moses y Jane Jacobs nos aportan dos formas de entender esa ciudad moderna y nos invitan a repensar su posición de ángeles o demonios dentro de Nueva York. Read More
subobjectivitat
el text està escrit tot en minúscules en homenatge a max bill, que aplicava la —poc objectiva— teoria de herbert bayer: “per què, per a un sol so, tenir dos signes, A y a? un so, un signe. per què dos alfabets per a una paraula? per què doble quantitat de signes, si s’aconsegueix el mateix amb la meitat?”.
els objectes estan subjectes a una sèrie de manipulacions i consideracions des del moment en què són plantejats fins al moment en què deixen de formar part del nostre entorn. Read More
Rastrear proyectos, contar historias.
La redacción de Diagonal me ha invitado a participar en este número con unos comentarios sobre aspectos metodológicos de la docencia de Historia del arte y de la arquitectura III. Esto coincide justamente con la celebración del quinto aniversario de nuestro portal-revista electrónica Historia en obras, herramienta docente compuesta por un archivo gráfico y fotográfico consultable de maquetas y dibujos realizados por los estudiantes, acompañado de unas reseñas crítico- Read More
Arrepentimiento
Colón pidiendo perdón. Podría estar haciéndolo a sabiendas de que el triste fragmento de ciudad que señala fue importado desde el continente cuyo descubrimiento se le atribuye. Quizá lo pida consciente de que no escasean las dudas sobre la autenticidad del propio descubrimiento. Tal vez sea porque ya ha llegado el momento de que el devastador genocidio en el que este consistió no disponga de más justificación ni de más motivos de celebración. En cualquier Read More
Infodiversidad y serendipia
El nuevo papel del arquitecto y urbanista en la perspectiva de un desarrollo sostenible
“La organización es el problema y no el punto de partida axiomático de la investigación”. J. Needham.
En un momento crítico de la profesión y del mercado, ¿cómo se enfrenta el arquitecto a la hidra multicéfala en la que se ha convertido el concepto de sostenibilidad? Frente a las actitudes de oportunismo mediático o de capitulación ante las normativas, tratemos en este artículo de retomar las riendas de la disciplina para abordar el problema desde una óptica científica, incorporando conceptos como la infodiversidad y la serendipia a los análisis urbanos. Aprovechemos la visión global inherente a la profesión para arrojar algo de luz sobre los problemas presentes y futuros de las ciudades mediante la perspectiva de la ecología urbana; desde la medina árabe, pasando por la Ville Radieuse y llegando a las propuestas de ciudad inesperada de Koolhaas. Read More
En record d’ALBERT ILLESCAS (1940-2011)
Extracte de les notes d’Albert Illescas per la conferència
“RECOMANACIONS ALS FUTURS ARQUITECTES”
(Novembre 2006 – Agost 2007)
Tinc la impressió, després de tota una vida de treball i amor per la carrera, que sóc arquitectònicament invisible. En conseqüència, puc mostrar-vos com he assolit aquest estat melancòlic d’invisibilitat. Fet això, caldrà que us esforceu/esforçar-vos a fer tot el contrari, a veure si així recolliu èxit i reconeixement.
De petit volia ser mariner, fita que vaig aconseguir vint anys després quan em van forçar a fer el servei militar a la Marina. Dissortadament, aleshores, el que volia ser era trompetista de jazz Read More
Urb&Domèstic
Càsting de cuines – Projecte de recerca
Ara ja no tenim tele a casa, perquè ocupa molt d’espai (de fet, he d’admetre que la vam treure perquè feia lleig) i no tenim gaire temps per veure-la. Així, si veiem algun programa, ho fem des del portàtil i ens estalviem els anuncis. De tant en tant, miro capítols aïllats a la carta i fa un temps que he redescobert un hàbit de fa un parell d’anys, quan tenia el costum de veure la tele els vespres perquè feien un programa que m’encantava. Segur que el coneixeu, és el Karakia. És un híbrid entre curs de cuina etnogràfic i documental domèstic; un equip de càmera i micròfon segueix una persona d’origen estranger que resideix a Catalunya i que prepararà al llarg de l’episodi un àpat sencer per a la família o per als convidats, de vegades originaris del mateix país. L’estructura del capítol és sempre la mateixa: en primer lloc s’acompanya el protagonista al carrer per comprar els ingredients, segueix tota la preparació dels plats (amb subtítols per retenir el nom dels plats o ingredients), ho intercala amb històries o tradicions del país, i acaba amb la posada en escena de l’àpat, els plats a taula i els convidats menjant. Read More
El diseño urbano
De la participación de J.-Ll. Sert, decano de la Graduate School of Design de la Universidad de Harvard, en la Primera Conferencia sobre Diseño Urbano, celebrada en aquella universidad el 9 y 10 de abril de 1956. Publicado originalmente en Progressive Architecture, agosto 1956, pp. 97 y ss. Read More
Infraestructuras anacrónicas. De cicatriz a columna vertebral
Son muchas las ciudades que, a consecuencia de la explosión demográfica y el desarrollo urbanístico que se ha sucedido en estos últimos años, han puesto a debate un elemento infraestructural que bloqueaba las relaciones físicas, visuales o sociales en sentido transversal. Y es que lo que era campo en otra época, ahora son calles, avenidas y bloques con necesidades de permeabilidad muy diferentes. En estos casos, automáticamente surge la pregunta de qué hacer con estas estructuras: ¿conservar y reutilizar por cuestiones románticas y ambientales, porque forma parte de la estructura urbana y ha tenido un significado histórico y social importante o por el gasto del derribo, del transporte y del depósito de los escombros?; ¿O bien derribarlas y reurbanizar el espacio liberado, porque son consideradas como una barrera, así como ocurrió en su momento con el derribo de las murallas, y que han permitido una renovación importante gracias a la creación de nuevos equipamientos y espacio público? Read More
Combatre el sisme: una realitat
El món sencer ha quedat horroritzat per les devastadores imatges de l’aeroport de Sendai que, com molts altres indrets del Japó, ha quedat inundat en pocs minuts per una poderosa marea inesgotable de runes i de fang. L’impacte d’aquest fenomen ha estat tan gran que, setmanes després, tothom es qüestiona encara com pot ser que un país tecnològicament tan avançat com el Japó no pogués superar un tsunami d’aquestes dimensions, sobretot quan se sap des d’un inici quin és el risc al qual està permanentment sotmès. Read More
Robin Hood Lane Gardens?
La primavera de 1966 el Greater London Council va plantejar la construcció d’un conjunt residencial a Poplar, a l’est de Londres. Situat entre Cotton Street, Naval Road i Robin Hood Lane (que donaria nom al conjunt), havia d’allotjar els treballadors dels molls de les índies orientals, avui ja desmantellats. Read More
Una apuesta radical
El edificio que se alza en el número treinta de la calle St. Mary Axees –o debería ser–el primer edificio ecológicoen altura de Londres. Se eleva cuarenta y un pisos sobre la calle y proporciona 76.400m2 de espacio quecomprenden oficinas y un centro comercial, accesible desde la nueva plaza pública de acceso. Read More
To Beyond or Not to Be
Cierto es que el mundo está sumido en una grave crisis, y no es menos cierto que la crisis en la que nos vemos envueltos viene de lejos. Hace años ya que nos encontramos frente a una ingente falta de valores promovida por una sociedad que evoluciona a una velocidad que no propicia el sosiego y la reflexión que hacen falta para producir arquitectura. Esta reflexión necesaria asociada a nuestra disciplina se llama teoría y hasta no hace mucho se movía según un deseo utópico de cambiar la sociedad. Read More
Vist i no vist
La universalitat i l’atemporalitat que fan convertir un disseny en un clàssic deriven, en part, de la síntesi a la qual ha estat sotmès l’objecte en qüestió. En alguns casos, aquest procés es basa en dissenys ja existents.
Read More
El deliri Paulista
La paraula metròpoli és la que se’ns posa al cap a molts quan parlem de la ciutat del segle XXI. Així, es pot dir que São Paulo és un bon cas d’estudi per als qui volen entendre aquest fenomen urbà. Formant la major àrea metropolitana de tot l’hemisferi sud amb quasi 20 milions d’habitants, aquest monstre intimida a qualsevol que el pretén conèixer i entendre.
Molts la defineixen com la ciutat que no para. Una ciutat amb un ritme frenètic en diversos sentits. És un dels majors centres financers del continent, també capital cultural, on s’han originat una sèrie de moviments artístics de gran rellevància. Read More
Inicis
Ens donem cops de cap contra parets blanques, impol·lutes i de decidits i perfectes angles rectes. Perquè no es veuen, perquè ens enganyen i quan ens hi apropem les passes que fem per arribar-hi són menys de les que pensàvem que havíem de fer.
Pere Riera – 2ª part Reflexions al voltant d’ “A x A”
Fruit de la gran repercussió que ha tingut el text d’en Pere Riera arran de la creació de l’associació d’arquitectes AxA, publiquem la segona part del text, on continua amb la reflexió al respecte.
Originalment publicat al blog personal de l’autor.
Y…Y…Y…“ESTO ES LO QUE PODRÍA HABER”
(conjuncions copulatives que despleguen, horitzontalment, una línea de fuga infinita de punts suspensius)
Després de que les meves primeres reflexions, “ESTO ES LO QUE HAY”, sobre l’associació d’arquitectes AxA, es pengessin, a petició de la revista Diagonal, a la seva web, transcendint, així, el marc del meu blog “Arquitectura dispersa”, he mantingut molts intercanvis d’opinió amb diversos arquitectes i, entre ells també, amb algun membre de AxA. Read More
So long, Frank Lloyd Wright
Avui, 8 de Juny, es compleix el 144è aniversari del naixement de Frank Lloyd Wright.
Ho recordem amb un tema de Simon & Garfunkel, “So long, Frank Lloyd Wright”.
Es diu que Art Garfunkel va estudiar arquitectura, i Paul Simon va composar aquesta cançó com a senyal de ruptura del famós duo.
Reflexions al voltant de l’associació d’arquitectes “A x A”
Publiquem un article de l’arquitecte Pere Riera publicat al seu blog “Arquitectura dispersa” on fa una interessant reflexió arran de la creació de l’associació AxA.
“ESTO ES LO QUE HAY”
Reflexions al voltant de la creació de l’associació d’arquitectes “A x A”.
El propassat dia 7 d’Abril vaig ser convidat a formar part de l’associació d’arquitectes “A x A” per un dels seus promotors que, mentre em lliurava un full amb una declaració d’intencions i els estatuts, insistia en que “A x A” era una associació restringida en la que tots els seus membres havien d’haver demostrat una solvència contrastada en la seva producció professional, així com un compromís actiu en defensa de la qualitat i de la dimensió cultural de l’arquitectura. També em va dir, que la seva creació era necessària en un moment, com ara, quan els col·legis professionals feien fallida i l’arquitectura estava seriosament amenaçada. Que tot va començar amb un petit nucli inicial que, progressivament, s’haurà d’anar ampliant fins a vuitanta o cent arquitectes de reconeguda trajectòria, moment en el que es preveu la celebració d’un acte de presentació pública de l’associació, cap el més de juny proper, al Pavelló Mies. Read More
El mundo según Josep Pla
Serveixi aquesta entrevista per recordar a Josep Pla quan fa trenta anys de la seva mort:
Toyo Ito, un cop de vent que travessa una membrana
Toyo Ito va esdevenir un arquitecte mediàtic l’any 2000, quan va presentar el seu projecte per a la mediateca de Sendai. Ara bé, cal recordar que des de l’any 1971 ja tenia estudi propi a Tòquio i que, durant aquests trenta anys, va desenvolupar una obra important a la seva ciutat i als afores d’aquesta, formada bàsicament per construccions de petites dimensions. Read More
Espais de transformació en els límits de la ciutat
L’objectiu principal del doble taller era poder treballar i discutir sobre els efectes i oportunitats de la transformació en els límits de dues ciutats europees tan diferents com Barcelona i Volterra, una antiga ciutat etrusca situada al centre de la Toscana. Es buscava profunditzar, a través de l’anàlisi i la comparació, en el caràcter ambigu i ple de contrastos dels territoris de vora, sovint resultants de múltiples realitats confrontades. Són llocs intermedis, amb possibilitats, que ocupen els marges de les ciutats en contacte amb la natura i en defineixen la fisonomia. Read More
Abismo
Abismo
Una fotografía de este artículo. Aunque fue tomada cuando el texto ya estaba terminado, le precede en el tiempo, puesto que ella es el pretexto que en este mismo párrafo desencadena su comienzo. Reproducida indefinidamente dentro de sí misma, la imagen genera un inquietante efecto Droste o, si se prefiere, de mise en abyme. No es el ejemplo más bello de este recurso, pero quizá tenga la virtud de plantearle al observador el interrogante sobre cómo ha sido tomada. Read More
Utopía de la realidad
La cultura arquitectónica italiana del siglo XX tiene en Ernesto Nathan Rogers a uno de sus protagonistas más importantes.
Al acabar la carrera, en 1932, Rogers fundó junto a Gian Luigi Banfi, Ludovico Barbiano di Belgiojoso, y Enrico Peressutti el estudio BBPR, con el que firmó numerosos proyectos urbanísticos y arquitectónicos de gran relevancia como la Torre Velasca en Milán o el Plan Regulador del Valle de Aosta.
Rogers dirigió dos revistas italianas de gran prestigio: Domus (1946-1947) y Casabella-continuità (1953-1965). Utilizó los editoriales de Casabella-continuità como tribuna de opinión para interpretar, criticar y divulgar la cultura arquitectónica de todo el mundo. Le interesó reflexionar sobre la formación del arquitecto y se comprometió a la enseñanza en el Politécnico de Milano hasta pocos años antes de su muerte.
Como una muestra de su inquietud y del interés de su aportación traemos aquí traducido su texto Utopía de la realidad, publicado en el número 259 de Casabella-continuità en enero de 1962 con el título Utopia de la realtà. Puede encontrarse ahora también en la reciente publicación Ernesto N. Rogers. Editoriali di Architettura (Zandonai Editore, 2009). Read More
NOSTALGIA DEL ABSOLUTO
Nacemos, crecemos, aprendemos, trabajamos, amamos, soñamos, envejecemos…Vivimos y morimos, en definitiva; pero hace mucho tiempo que dejamos de rezar. El hombre occidental –o la mayor parte de él– ha perdido el contacto con lo trascendente. Desde la Ilustración del s.XVIII e incluso antes, en el Renacimiento antropocentrista, la idea de que todo tiene una explicación racional y de que, tarde o temprano, el hombre será capaz de encontrarla ha provocado una ruptura con consecuencias que van más allá del alcance de nuestra comprensión. Read More
Ritme
Cada marge i moviment té una melodia que l’acompanya, una cançó i un ritme visual que embadaleix
fins al punt de fer-nos perdre en les siluetes que s’immaterialitzen amb la velocitat. Moure’ns i mirar
per la finestra té un estret lligam amb tot un seguit de músiques que ens acompanyen igual que ens
acompanya el paisatge quan anem avançant. Read More
Lisboa
La llum a Lisboa
és un bany de sabó blanc.
Olora i clareja.
Blau clar el cel es fa gran,
lluminós i net, Read More
El voladís: un recurs o una obsessió?
Després d’haver parlat en el darrer número d’aquesta secció sobre l’eficiència estructural en els dissenys aeronàutics, és prou interessant parar-nos ara a reflexionar sobre quin és i ha estat en aquests darrers anys el paper, en l’arquitectura, del recurs estructural més recorrent en l’aeronàutica: el voladís. A grans trets, i per sorpresa de molts, un avió no és res més que un enorme voladís sostingut per les seves ales, que es converteix en punt de suport gràcies a la pressió vertical de l’aire que li confereix la geometria i la velocitat de l’aparell; és a dir, els dos extrems queden sostinguts a molts metres del seu suport i, per això, és en aquestes zones on es perceben més els seus moviments. Read More
Arquitecturas de barro
El chirrido del freno irremediablemente repetido en cualquiera de los destartalados taxis de forzadas siete plazas del país anuncia nuestra llegada al ksar Al Khorbat. Por fin quedaron atrás las inacabables curvas sobre abruptos precipicios por las que el autobús, como al inicio de la película Babel, serpenteaba atravesando aquel paisaje de profunda aridez tan solo salpicado de tanto en tanto por el verdor de los pequeños oasis y palmerales del valle del Todra. Read More
L’autonomia i la intensitat del subsòl urbà de Barcelona
L’espai subterrani ha estat permanentment lligat al desenvolupament de les ciutats i ha donat servei a les múltiples necessitats que han anat sorgint al llarg de la història. Actualment, la ciutat contemporània depèn cada cop més del subsòl. Si bé el subsòl és un bé escàs i limitat, avui en dia s’utilitza per a més i més usos sense un ordre de conjunt predeterminat ni un estalvi sostenible d’espai. Read More
Ornament i neteja
Un dels elements diferencials entre objectes és la seva capacitat de sobreviure al pas del temps, un aspecte que es pot valorar essencialment en termes físics i formals. Tal com comentava Adolf Loos[1], “la forma d’un objecte ha de ser tolerable durant el temps que físicament duri aquest determinat objecte”.
Però la conservació física dels objectes deriva també de la seva forma. Els accessoris domèstics han de ser “simples i estar ben construïts. Sense motllures innecessàries ni decoracions que només fan que acumular pols i donar feina de més”[2]. Read More
Trabajé para…FOSTER+PARTNERS
En este número cambiamos de escala y nos trasladamos a uno de los mayores despachos de arquitectura del mundo, tanto por volumen de encargos como por número de trabajadores. Hablamos de la experiencia de un colaborador de Foster+Partners, el despacho dirigido por el arquitecto Lord Norman Foster. Nuestro interlocutor es Przemek Jaworski Read More
El espacio urbano como reto científico
¿Cómo superar la perplejidad que despierta ese puro acontecer que traspasa y constituye los espacios públicos? ¿Cómo captar y plasmar luego las formalidades sociales inéditas, las improvisaciones sobrevenidas, las reglas o códigos reinterpretados de una forma inagotablemente creativa, el amontonamiento de acontecimientos, previsibles unos, improbables los otros? ¿Cómo sacar a flote las lógicas implícitas que se agazapan bajo tal confusión, modelándola? Read More